El negoci del Robert de les aigües

La Generalitat va privatitzar el 2012 Aigües Ter-Llobregat i en va donar la gestió a Acciona, però Agbar, la perdedora del concurs, va dur l'administració als tribunals i ara ha aconseguit anul·lar la concessió | El Govern haurà d'indemnitzar Acciona amb més de 300 milions i buscar un nou gestor, que podria no ser Agbar

per Gemma Aguilera, Barcelona | 16 de desembre de 2014 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'aleshores conseller Lluís Recoder, amb l'alcalde de Girona en una visita a l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) Foto: ACN
 

«El Govern es desprèn amb dolor d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), és comparable amb el fet que una família hagi d'empenyorar les joies de l'àvia per tirar endavant». Era l'estiu del 2012 quan l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder justificava la decisió de la Generalitat de privatitzar la gestió de l'empresa pública per tal de fer front a les urgències financeres de l'executiu i garantir la viabilitat de la companyia, que entre el 2008 i el 2012 havia perdut 128 milions d'euros i arrossegava un deute de 850 milions. Recoder assegurava que si ATLL no es privatitzava, els consumidors patirien un increment de la factura de l'aigua encara més gran. 
 
Comença la guerra 
 
El 29 de desembre de 2012 s'adjudicava per concurs públic la gestió d'ATLL a un consorci liderat per la constructora Acciona i integrat pel banc brasiler BTG Pactual i les famílies catalanes Rodés i Godia, que pagaria 1.000 milions d'euros per a una concessió a 50 anys, i avançaria un pagament inicial de 300 milions. Però hi havia un altre aspirant, la Societat General d'Aigües de Barcelona (Agbar), que es presentava al concurs amb els fons First State i Caisse Dépot i amb un grup d'empreses catalanes integrat per Copisa, Acsa, Constructora Calaf, Aigües de Terrassa i Aigües de Sabadell. 
 
Però Agbar no es va quedar de braços creuats i va denunciar irregularitats en el concurs. La més evident, que   la proposta d'Acciona incomplia una de les condicions del contracte, que establia que les obres de millora a la xarxa de distribució de l'aigua s'havien d'executar en un termini no superior als 10 anys. L'OARCC, un organisme que depèn de la Generalitat i vetlla pel compliment dels contractes administratius, va donar la raó a Agbar, que de seguida va demanar empara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè declarés nul el concurs. Quan la Generalitat va recórrer la decisió, va començar una guerra de l'aigua que s'ha allargat dos anys i que acaba aquesta setmana amb una carta de rendició del Govern. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat que l'executiu català «estudiarà la millor via per donar compliment immediat a la resolució de l'OARCC» per tal d'anul·lar la concessió de la gestió d'ATLL a Acciona.

 

Planta dessalinitzadora del LLobregat d'Aigües Ter Llobregat Foto: ATLL

 
Indemnització per estripar el contracte 
 
La decisió de la Generalitat es produeix després que una sentència del Tribunal Suprem hagi dictat que Acciona ha de ser apartada de la gestió d'ATLL. La constructora, però, ja ha avisat que recorrerà a la justícia en defensa dels seus interessos, i recorda a la Generalitat que en cas de revocar el contracte, haurà de retornar els 300 milions que el consorci va avançar el 2013, més l'import de les inversions i despeses derivades dels dos anys d'explotació d'ATLL.
 
Ara el Govern català ha de decidir si convoca un nou concurs per buscar un gestor pugui assegurar el pagament de 700 milions en els 50 anys que duri la concessió i afronti també els 300 milions d'euros per a indemnitzar Acciona, o bé adjudica la gestió directament a Agbar.  Actualment, ATLL gestiona el servei d'abastiment d'aigua potable a 4,5 milions d'habitants de les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.
 
Agbar se sent legítima guanyadora de la guerra, i considera que l'única decisió vàlida que pot prendre la Generalitat és adjudicar-li de forma automàtica el contracte d'explotació d'Aigües Ter-Llobregat: “Jurídicament, l'única possibilitat és adjudicar a Agbar, ja que no cal una nova avaluació de les ofertes. Si els membres de la mesa de contractació modifiquessin les valoracions que en el seu dia van fer de l'oferta d'Agbar, estarien actuant en contra dels seus propis actes”. Agbar, propietat del grup francès Suez Environnement, també recorda que “Acciona ha de sortir de l'explotació i no pot tenir-hi cap vincle, ja que això constituiria un frau processal per burlar les reiterades resolucions dels tribunals”.
 
Ara bé, Agbar no té el camí fàcil. Fonts de la Generalitat assenyalen que podria no complir les condicions financeres d'adjudicació, i d'altra banda, les autoritats de la competència podrien determinar que la companyia té massa pes en la distribució de l'aigua a Catalunya. Si s'adjudiqués ATLL, en algunes ciutats catalanes controlaria tot el procés de l'aigua, des de la seva captació a les lleres dels rius fins al subministrament a les llars. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació