La LAU amenaça de liquidar el comerç emblemàtic de Barcelona

La pastisseria La Colmena pagarà el nou lloguer per quedar-se, la botiga de belles arts Piera compra un local i la sastreria Deulofeu tanca les portes

per ACN , 7 de desembre de 2014 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Liquidació per tancament, diu l'aparador de Deulofeu a la plaça Sant Jaume Foto: ACN
 

Intentar negociar, traslladar-se o abaixar la persiana. Són les tres opcions per a alguns comerços emblemàtics de Barcelona com la pastisseria La Colmena, l'especialitzada en belles arts Piera o la botiga de roba Deulofeu amb locals afectats per la fi de la moratòria de la llei d'arrendaments urbans, la LAU, una normativa de 1994 que fa vèncer les rendes antigues en alguns casos a finals d'any. Els propietaris resituen ara unes mensualitats que sovint eren per sota del preu de mercat i a què els botiguers no hi poden fer front. Per sobreviure-hi els comerços reclamen ajuda institucional i han dissenyat una ruta virtual perquè emergeixi la veu d'aquest comerç històric i particular de la ciutat.


Amb la fi de la moratòria de la llei d'arrendaments urbans, la LAU, alguns dels comerços més emblemàtics dels carrers cèntrics de la capital catalana hauran de tancar les portes el 31 de desembre. En concret, finalitza la durada dels contractes de locals comercials amb rendes antigues i que es van formalitzar abans del 9 de maig de 1985 per persones jurídiques (també subrogació a descendent o traspàs). Aquests són els casos que vencen a finals d'aquests any.

Si la seva intenció era seguir amb l'activitat comercial, han de tornar a negociar la mensualitat amb els propietaris, una oportunitat que en la majoria dels casos ni tan sols arriba. "No hi ha negociació", assegura en declaracions a l'ACN, el secretari de l'associació de Comerços emblemàtics de Barcelona, Josep Maria Roig. Defuig els que els culpabilitzen de no haver negociat la quota amb els propietaris amb temps: "negociar vol dir cedir, i ara no es pot negociar, el propietari te'n demana el que li ofereix un altre". I és que els altres són sovint grans empreses i multinacionals que poden fer front a uns lloguers que es disparen d'un dia per l'altre.


De pagar 1.000 euros a pagar-ne 7.500

De fet, Roig regenta la pastisseria La Colmena, un negoci que existeix des de 1849 i que és al local de la plaça de l'Àngel des de 1872. El seu és un dels casos que ha acabat amb acord. Pagava poc més de mil euros i en passarà a desembutxacar 7.500 per quedar-se. Els propietaris han optat per cobrar-li una mica menys però mantenir a Roig com a llogater. Assegura que l'associació té constància d'increments de preu molt superiors i dels cinquanta establiments emblemàtics associats només 4 han aconseguit, per ara, mantenir el local i continuar endavant el negoci de generacions. Un dels que també es queda, per exemple, és la cereria Subirà, a la baixada de la Llibreteria, que té per propietari l'ajuntament de Barcelona. 


A un terme mig, hi ha el cas de Joan Piera, de 62 anys, que regenta la botiga especialitzada en belles arts del carrer Cardenal Casañas. La van obrir els seus pares el 1941, en plena post-guerra, per vendre pintures, pinzells i teles, importades de França i Alemanya, a grans noms de la pintura com Miró i Dalí, recorda. A falta de poc temps de jubilar-se, el contracte s'acaba d'aquí a dos anys i de moment manté el local històric amb la persiana a mig aire. Ell ha optat per canviar el negoci de local. De fet, va començar a buscar un espai fa més de vint anys i va vendre's la casa per comprar-ne un al carrer Pintor Fortuny. En el seu cas, l'administrador de la finca tampoc ha volgut ni tan sols plantejar el diàleg i per tant no té l'opció de seguir al negoci al local que van llogar els seus pares fa setanta anys. Tenia 50 metres quadrats i n'hi podrien demanar més de 6.000 euros. El nou espai Piera en té 650, i de lloguer ni demanaven poc més de 5.000. Amb la compra de l'espai es deslliuren de la LAU i el fill de Joan Piera seguirà el negoci dels seus avis. Això sí, en un local nou. 

Qui del tot tanca les portes aquest desembre és la botiga de roba Deulofeu, de plaça Sant Jaume. Aquest dissabte de pont era plena, i propietari i treballadors atenien atrafegats els clients, mentre als aparadors en català i en anglès s'anunciava liquidació per tancament. És un negoci de 1918. "La resta aniran caient quan caiguin, l'any que ve o a l'altre" en casos de jubilació, explica Roig. "Tant que parlem d'Alemanya, allà hi ha regulació; un propietari no pot dir de cop i volta que val cinc vegades més; no hi pot haver una llibertat total, [...] el llogater no té cap dret", conclou Piera.

Suport institucional

L'associació lamenta que amb el tancament de comerços històrics de la ciutat, Barcelona perd negoci de proximitat i també elements patrimonials i culturals que l'han definit de fa anys. Per això, fa temps que treballen per tenir el suport de les institucions en aquesta lluita. Van despertar en alguns grups de l'ajuntament de Barcelona el compromís per ajudar aquest comerç, precisa Roig, que ha assistit a les reunions tècniques. S'ha elaborat una llista amb més de 300 establiments. "Es podria haver afinat millor; no s'ha definit el patró de botiga emblemàtica, si no hi ha definició conseqüentment no hi ha cap protecció", lamenta. 

Volen que se'ls declari bé cultural d'interès local, no només per la qualitat arquitectònica d'alguns dels edificis que ocupen sinó per l'activitat comercial històrica, especialitzada, minoritària i en molts casos única al barri. De fet, conclou mig en broma Roig, no està feta "científicament" i per ell, la llista, és "absolutament res". Celebra, això sí, que el Parlament decidís tirar endavant una modificació de la llei de patrimoni cultural per afegir-los-hi. De manera que s'hi integrarien "les botigues, establiments, fires, mercats i activitats comercials de valor històric, artesanal, social o arquitectònic, que són referents professionals de determinats estils i èpoques de les ciutats i pobles de Catalunya".

L'ajuntament de Barcelona al seu torn, a més de la llista, va suspendre les llicències d'obres i activitats per evitar modificacions que desvirtuessin el locals i va crear un servei d'atenció personalitzada. L'ajuntament recorda que són diversos els motius que condueixen a tancar establiments: privats, manca de successió, la pressió immobiliària o la fi de la llei de l'arrendament urbà i les rendes antigues per la LAU. Fonts del consistori asseguren també que és una part petita la que tanca per aquesta llei i que en molts casos s'està negociant. 

En qualsevol cas, els responsables d'aquests botigues històriques continuen la seva batalla particular perquè més comerços centenaris no abaixin la persiana com ho van fer la llibreria Canuda, on ara hi ha una botiga de roba de la casa Mango, o la històrica Catalonia, substituïda per un restaurant de menjar ràpid McDonald's. Precisament per això i per donar més veu a la seva queixa el 10 de desembre presentaran una ruta virtual en col·laboració amb el Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya. A la web tant es podran veure els establiments emblemàtics que encara obren cada dia com recordar alguns que, com el Indio, amb tota probabilitat deixaran d'atendre clients l'1 de gener. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Societat, comerç, LAU, Barcelona
Participació