Ni 300 defensors de la Constitució

La manifestació del Movimiento Cívico España y Catalans punxa | Querelles contra Rajoy per tou | Símbols feixistes, crits a la policia espanyola i Manolo Escobar amenitzen la jornada “constitucionalista” | Criden, enfurismats, “enemigo” a Mas

per Quico Sallés, Barcelona, 6 de desembre de 2014 a les 13:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La manifestació reclama la indissolubilitat d'Espanya. Foto: Adrià Costa


Pocs i barallats. Aquest matí, el Movimiento Cívico España y Catalanes ha convocat una manifestació en defensa de la unitat d'Espanya i en favor de la Constitució a Barcelona que no ha pogut ni comptar tres-centes persones. Ni la xifra mítica de resistents de la batalla de les Termòpiles. La simbologia feixista, visques a la policia espanyola i a la Constitució i crits “d'enemigo a Mas” han amenitzat una manifestació que ha transcorregut sense incidents des de la plaça Urquinaona a la plaça sant Jaume de la capital catalana.

 

Un dels manifestant, abillat amb merchandising espanyolista Foto: Adrià Costa

Amb un desànim generalitzat entre els convocants per la poca parròquia que ha anat a la processó. “Con el puente... la gente se ha largao”, deien. Comptat i debatut, només Vox, Manuel Parra, del Movimiento 12-O, dos representants de Societat Civil Catalana, Francisco Caja, l'hipermotivat dirigent de Convivencia Cívica Catalana, o Dolores Agenjo, la directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet que es va negar a obrir el centre el 9-N, han estat els que han agafat la pancarta amb el lema “Espanya som tots”.  L'ínclit líder espanyolista Gerardo Bellalta s'ha barrejat pel públic. Els grans partits unionistes, en la mesura que es poden dir grans, no hi han participat per evitar el que consideren “males companyies”. 

La manifestació ha començat a un quart de dotze del matí encapçalada per una furgoneta amb dos bafles enormes que repetien tres cançons i un himne: Viva España de Manolo Escobar , Mi querida España de Cecília, l'Himne de l'alegria de Miguel Ríos i la Marcha Real, que algun manifestant ha descrit com “Calla que tocan el chunda, chunda”. Un servei d'ordre format per homes grans amb armilles florescents i cara d'anar restrets.  Darrere, gent amb banderes espanyoles -constitucionals, per descomptat-, caçadores de la Legió amb lemes com ara “Por España, me atrevo”, bufandes rojigualdas, pancartes amb divises com “No más fronteras, ni Mas ni Junqueras”, i alguna senyera que brandaven quan cridaven "Viva la Constitución".

La litúrgia de l'acte no ha canviat respecte els altres anys. Hi ha hagut l'habitual aturada davant l'emblemàtica Comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana. Com una processó, han parat el Sant Cristo Gros i davant els agents de la temuda Unitat d'Intervenció Policial que blinden l'edifici, han cridat emocionats “¡Ésta es nuestra policía!”. 

Arribats a la plaça Sant Jaume, parlaments hostils als procés d'una duresa i una agror poc constitucionals. “El enemigo es Artur Mas y está ahí”, ha cridat Dolores Agenjo, directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet que es va negar a obrir les portes el 9-N. El públic, enfurismat, l'ha aplaudida. Francisco Caja li ha fet de teloner carregant contra Catalunya aprofitant la Constitució. Per acabar ha sonat l'himne espanyol i un senyor deu haver pensat que com que no té lletra, el millor que podia fer era aixecar el braç. El senyor és un conegut militant de Falange, al que la Constitució empara.

 

Un dels manifestants aguantant una gran bandera espanyola. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació