Josep Pla inèdit, «catalanista i indiscutiblement antifranquista»

L'edició de 'La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)' reprodueix la “contundència” amb que l'escriptor criticava la dictadura

| 23/11/2014 a les 11:00h
Arxivat a: Cultura, literatura, antifranquisme, Josep Pla
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/11/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pere Pla, Josep Quintà i Josep Pla, en una imatge del 1955 a l'Alta Cerdanya durant un viatge cap a Perpinyà, d'autor desconegut Foto: Fundació Josep Pla, col·lecció Josep Vergés
 

Josep Pla va ser “catalanista i indiscutiblement antifranquista”, almenys durant els anys cinquanta i seixanta. Així ho revelen, amb una certa “contundència”, una sèrie d'anotacions que ara han vist la llum amb l'edició de 'La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)' (Destino, 2014), obra inèdita de Pla que recull els textos de tres diaris personals i que completen la ingent obra de l'escriptor empordanès.


 
De fet, l'escriptor va tenir els seus estira-i-arronsa amb el franquisme i si bé sempre s'ha donat per cert que havia estat espia pel bàndol rebel durant la Guerra Civil, donat que Pla va passar la guerra a Marsella i no va retornar a Catalunya fins després de la victòria feixista, també és cert que al cap d'un temps es va retirar a Llofriu, en una mena d'autoexili interior pretesament crític amb la realitat social i política que l'envoltava. Tant és així que per a Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla i editor i prologuista de l'obra, algunes de les revelacions incloses al llibre, “sorprenen no perquè no se sabés el que pensava Pla, sinó per la seva contundència”.

“El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix”, escriu Josep Pla el 15 de maig de 1956, una anotació que reflexa, segons Xavier Pla, que en aquell moment l'escriptor vivia “en un ambient de catalanitat i antifranquista, que el porta a fer una contundent crítica de la dictadura sobretot per la mediocrització i pèrdua de valors morals de la societat que comporta”. Tant és així que el de Palafrugell escriu l'1 d'abril del 1964 en ocasió del 'dia de la victòria': “Tal dia com avui fa 25 anys que s'acabà la guerra: '25 años de paz' -és a dir, de misèria, de policia i d'indignitat”.

Testimoni de la vida de Pla

'La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)', que surt també a la venda en versió castellana és, així mateix, testimoni de la forma de viure i treballar de Pla, segons analitza Jordi Cornudella, editor de Grup 62 , que destaca que el llibre és”aclaridor respecte la posició de Pla davant del món”. De fet, l'autor del 'Quadern gris' s'obligava cada nit a escriure, sovint al llit, afavorit per un insomni persistent i moltes vegades després d'haver begut en excés -“d'això no se n'amagava”, apunta Xavier Pla.

El llibre, que inclou també una fotografiainèdita a portada captada per John Langdon-Davies el 1951 al mas de Llofriu, dóna a conèixer un Josep Pla diferent. “És un Pla inèdit -assegura Xavier Pla- i no sabem si és el Pla real, perquè sempre s'amagava rere moltes màscares, però es cert que tenim accés a un autoretrat al que fins ara no hi podíem accedir”.

De fet, tot i que ja s'havien publicat altres diaris personals corresponents a finals de la dècada dels seixanta, en aquest 'La vida lenta' es pot constatar que l'escriptor vivia en un estat de “depressió, insatisfacció i desànim”, que només es compensava amb “l'alegria que li suposava sortir de viatge”, una situació personal que també era crítica amb la realitat, però alhora autojustificatòria: “Jo se perfectament que anem al desastre, però no tinc la força ni la joventut per dir-ho i anar a la presó”, escriu el 17 de gener del 1964, en una mostra més del neguit interior de l'escriptor referent de la literatura catalana del segle XX.
 

Pàgina del dia 1 de gener de 1956. Foto: Arxiu Frank Keerl Pla

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Cap novetat
Anònim, 23/11/2014 a les 12:35
+20
-19
El greu problema creat per la gent d'esquerres a Catalunya és ben fàcil d'explicar : o ets com ells exigèixen o no ets català i per postres franquista.
I la realitat és ben diferent per molt que els costi assimilar-ho.
traidor
davids, 23/11/2014 a les 12:41
+30
-20
va ser i sempre sera l'espia de franco a barcelona
Pla, referent
Macedònia, 23/11/2014 a les 12:42
+26
-16
Sovint denostat i a voltes insultat, Pla fou un dels referents de la literatura catalana al segle XX sens dubte. A nivell personal penso que és EL referent, si ens centrem purament en l'art d'escriure.

Des d'un punt de vista polític, la mateixa figura de Pla ens demostra "l'efecte" que Espanya pot produir a les persones. Penso que si Pla hagués arribat als nostres dies, seria un independentista més.
Separatistas...
Iván, 23/11/2014 a les 12:53
+9
-44
Leeros 1984. De George Orwell. Os irá bien, para no cometer engaños como este.
Creo que cosas como reescribir la historia, que sale en el libro, es lo que queréis hacer vosotros. Reescribir la historia, eliminar la verdad, e inventaros la historia a vuestro gusto. Y eso, no vale. Es típico de los totalitarismos, eso de falsificar la historia. El estalinismo y el nazismo son buenos ejemplos.
Iván,hijo
Anònim, 23/11/2014 a les 13:13
+19
-9
Antes de leer a Orwell,lee al mismo Pla en sus "Croniques parlamentarias" y veràs que como buén sucessor de payeses y con connotaciones naturales con los remences,Pla en aquellos tiempos se alienaba con el extraordinario e irrepetible Cambó y la gente de la lliga.Gente que ya tenia preparado un buén plan agrario para toda Castilla y extremadura y Andalucia,y por el mero hecho de ser pensado y elaborado en Catalunya se lo pasaron por el forro.Ni Azañas,ni Lerroux ni tonterias.
traidor
cul d'olla, 23/11/2014 a les 13:25
+25
-11
va ser i sempre sera l'espia sde franco a barcelona.va fer els mapes del port,que despres servian a l'aviació fasciste per destruir i bombardejar la ciutat i el port.vergonya eterna per ell la seva família i tots el que el defensen.
Josep Pla: traidor y cómplice de cientos de asesinatos de republicanos y de ERC
Anònim, 23/11/2014 a les 13:45
+20
-10
traidor
davids, 23/11/2014 a les 12:41

LLevas razón, Josep Pla vendió a cientos de republicanos en el exilio y en España, muchos de ellos asesinados.

Es cómplice de asesinatos.

Parece mentira que Nació Digital pique en este tema y reescriba la historia. Este criminal enviaba datos de gente de ERC para que Franco los matase.

farsan
juli, 23/11/2014 a les 13:46
+15
-4
Que hi feia al port de Marsella durant la Gerra Civil?
Un poco de rigor histórico, con asesinos como este Pla
Anònim, 23/11/2014 a les 13:49
+16
-11
Para el autor de
Iván,hijo
Anònim, 23/11/2014 a les 13:13

Iván es un caso digno de estudio, pero tu te equivocas.

Josep Pla era un franquista, un espía de Franco como demuestran los papeles oficiales, que envío a cientos de republicanos y de ERC a la muerte, por vender sus datos a Franco, el cual los utilizó para detenerlos y ejecutarlos, en no pocas ocasiones.

Un poco de rigor histórico, con asesinos como este.
Ser catalanista és tan ambigu, tèrbol i imprecís que és compatible amb l'espanyolisme. Tal és el cas d'en Josep Pla.
Anònim, 23/11/2014 a les 14:14
+1
-8
-
l'escriptor vivia en un estat de “depressió, insatisfacció i desànim”,
Anònim, 23/11/2014 a les 15:01
+12
-3
L'equivocació que van tenir Cambó, Pla i altra gent de dretes, és que van posar la opció política, al davant de Catalunya.
Tinc estès que tant Cambó com Pla se'n va penedir.
No ens equivoquem altra vegada.
ARA CATALUNYA.
Quan siguem lliures ja ens discutirem, entre nosaltres, que si dretes que si esquerres
.
Anònim, 23/11/2014 a les 15:42
+0
-2
"donat que" no és correcte en català.
Pla no va ser el Director de i La Vanguardia en el Franquisme; per que?
Cartanya, 23/11/2014 a les 17:53
+5
-2
La gent da vegades som volubles, si a sobre ens trobem entre la vida i la mor segurament encara mes, Franco a Barcelona els rebien milers i milers de persones, (no m`atreveixo a dir de barcelonins), i ara menys, els que encara i suquen el pa amb el seu passat, tots el maleïm. La historia del Pla també mereixeria un llibre, però honest, que reconegués els seu passat franquista, i que reconegués (segons aquest a punts trobats ara) el que sembla el seu retor al catalanisme, però en el que també s`expliques, que ell esperava “el premi” de ser el nou director de La Vanguardia franquista , i al no rebre el premi va tornar (don potser no hauria de haver sortit mai) a la seva Palafrugell aquesta “si” suposo? estimada.
D'acord amb 15.01
Anònim, 23/11/2014 a les 19:48
+10
-5
Cal entendre els casos que dius dins del context en què es van produir. El Cambó, el Pla o el meu mateix avi van esdevenir favorables als sublevats en el context d'una República descontrolada i, no ho oblidem, tan anticatalana com qualsevol altra govern escanyol.

El 1936, molta gent van preferir l'ordre que prometien els sublevats al desordre que havia assolit la República en només 5 anys, gràcies a personatges tan sinistres i incapaços com l'Azaña o el Negrín, per no parlar dels nostrats.

El cert, però, és que aquests personatges, ben aviat van descobrir que el franquisme ni era ordre ni era neutral (ja no demanaven favorable) a Catalunya. Mon avi així li ho va confessar a mon pare cap a finals dels 50.
PLA ES INDEFENDIBLE, NI ÉL NI LOS DERECHISTAS CATALANES
Anònim, 23/11/2014 a les 20:46
+7
-3
Para...
Pla no va ser el Director de i La Vanguardia en el Franquisme; per que?
Cartanya, 23/11/2014 a les 17:53

Pla jamás retornó al catalanismo. Solo lo hizo ver para poner el oido y pasar datos a la inteligencia franquista.

Para...
D'acord amb 15.01
Anònim, 23/11/2014 a les 19:48

Lo que para usted es entendible, para mi NO. Cuando los derechistas catalanes apoyaron a Franco apoyaron al fascismo internacional, que por aquella fechas asesinaba ya a millones de judíos, gitanos, etc.

Este cuento de que Franco prometió orden y luego resultó ser anticatalán, es una farsa histórica, que intenta esconder el fascismo de los que le siguieron, como parece que es el caso de su familia.

La historia no se hace venir bien a intereses de partido o de familiares.

Hay que reconocer el fascismo y nazismo de una parte del catalanismo de derechas de la República, aunque solo sea POR DIGNIDAD DE LOS PRESIDENTES DE CATALUNYA asesinados como Lluís Companys.

REPITO: PLA ERA UN ESPÍA FRANQUISTA QUE VENDIÓ A MILES DE PERSONAS A UNA DICTADURA QUE LOS ASESINO.

Y AYUDÓ A LOS FASCISTAS ITALIANOS EN SU BOMBARDEO GENOCIDA CONTRA LA CIUDAD DE BARCELONA, FACILITANDO LOS MAPAS.
Josep Pla va ser sempre franquista
Xeeremia, 24/11/2014 a les 13:27
+2
-0
Que no en venguin la moto per tal de dignificar a Josep Pla, perquè va ser franquista tota la vida.
Afusellat
Emilià, 24/11/2014 a les 14:26
+3
-0
Si es cert que era anti-franquista,seria un afusellat més.
HEU PERDUT INDAS.....
OtgerCatalò, 24/11/2014 a les 17:25
+1
-3
...i ara voleu apuntar tothom al prucés.....però tot te un límit, no teníeu prou amb el filo nazi i xenòfob Heribert?

Rius de gent malferida corrent sols
escopint el seu fracàs.......

Us estan enganyant, esteu participant en un procés dissenyat per un equip d'assessors yanquis.
No és novetat.
Manel Díaz, 25/11/2014 a les 12:59
+0
-2
Que Pla era catalanista i bastant antifranquista no és cap novetat.Ja quedava prou clar a altres dietaris o a la correspondència amb els seus editors (Cruzet i Vergés) Només calia, en resum, tractar de veure'l objectivament i no amb els clixés habituals.
el medico y su vida
jose patiño, 24/11/2017 a les 00:49
+0
-0
He leido un poco por encima los comentarios ( escritos desde la emocion, desde la logica,desde la historia ,desde los acontecimientos) y todos nos alejamos de que lo verdaderamente importante, y es que se siente en nuestra cabeza al leer al maestro , todos los demas analisis no tienen sentido es como analizar a un cirujano por si es un espia o un traidor o un valiente ,solo vale su capacidad para curar si ejerce como tal .
Pero bueno si hay que mirar al cirujano por su vida personal pues entonces no lo tomemos como medico.
Un saludo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres