Retrats pel dret a decidir

Què ha dut als veïns de l’Eixample a apropar-se a les urnes del Col·legi Sagrat Cor de Jesús?

per Marina Bou , 9 de novembre de 2014 a les 19:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Nika Fazio, 16 anys.
 

Aquest matí, tota la família de la Nika feia cua davant del col·legi Sagrat Cor de Jesús, al barri de l’Eixample. Amb 16 anys, aquesta jove de família italiana ha viscut sempre a Catalunya i, tot i que, segons ella mateixa, “mai havia estat independentista”, el “moment actual” l’ha empés a apropar-se a les urnes. “Sempre he estat neutral, però després de com s’han fet les coses, crec que cal fer aquesta consulta”, ha dit després de deixar clar que allò que importa és “que hi hagi participació”. I és que, per a la Nika, “si hi ha molts vots”, el govern espanyol “haurà de replantejar-se les coses”. 


Marcel Beltran, 20 anys. 
 

 

“Absolutament necessària”. D’aquesta manera ha definit la consulta aquest estudiant de Periodisme. Aquest matí, mentre feia cua al número 25 del carrer Casp, el jove ha explicat com un acte que s’havia plantejat de manera “festiva” s’ha convertit, després de “mesos de lluita contra la incompetència de l’estat espanyol”, en una acció reivindicativa. En Marcel, que ha anat a votar en família, esperava per entrar al col·legi amb la seva àvia, de qui diu, forma part del gruix de catalans que “es mereix fer-ho”. Per a ell, una assistència “massiva” a les urnes obligarà, tant al govern espanyol com al de la Generalitat, a fer “un pas endavant”. “No sé què, però alguna cosa canviarà”, ha conclòs el jove. 


Martí Rovira, 30 anys.
 

 

Per a en Martí Rovira, votar avui ha estat un “acte protesta”. De fet, el jove ha passat per alt “la reivindicació independentista” per centrar-se en “moure una mica les coses” i, a més a més, ha confessat que, si hagués estat una consulta “seriosa”, s’hauria pres les coses d’una altra manera. “No és protestar per la independència, és protestar per poder votar”, ha explicat. I és que, per a en Martí, existirà un “joc a dues bandes” fins que no es celebrin eleccions a Catalunya o fins que, des de l’estat espanyol, es deixin d’usar “arguments de bon ciutadà” per il·legalitzar un acte del tot democràtic. 


Edna Malinalli, 31 anys. 
 

 

L’Edna fa 10 anys que viu a Catalunya. Va venir des de Mèxic i, avui, ha votat per sentir-se “en consonància” amb els seus orígens. “Els espanyols van conquerir el meu país i crec que havia de venir en record a la història de Mèxic”, ha dit mentre esperava sola a la cua. Una espera que, a més a més, ha aprofitat per criticar la gestió de CiU, la qual ha qualificat de “massa de dretes” i, de fet, ha dubtat que, demà, la veu del poble es vehiculi de manera correcta. I és que, per a la mexicana, “tot funcionaria millor si Junqueras liderés el procés” i “acabés amb la gran confusió” provocada per una “desinformació generalitzada”. 

Anna Lamarca, 36 anys.
 

 

Des de la mesa, l’Anna ha volgut “formar part de la història”. Aquesta jove ha jugat el paper de voluntària en el que ella mateixa ha anomenat “un dia històric” per tal “d’evolucionar com a país i com a poble”. Una evolució que, de fet, recaurà en l’infant que duu a la panxa i que, “malauradament”, encara no serà testimoni de com s’ha arribat a posar “la primera pedra” de camí a una realitat. “Aquesta consulta, ha de ser la manifestació d’un anhel col·lectiu que no pot ignorar-se”, ha conclós. 


Sandra Xiqués, 42 anys.
 

 

Des que té memòria, la Sandra és independentista. Amb tot, i al contrari del que es sol pensar, avui, s’ha apropat a votar per reivindicar un dret “obvi”, el dret a votar “més enllà del camí” que es vulgui seguir. Per a la Sandra, l’única cosa clara que sortirà de la consulta és una convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya per tal de continuar amb les vies pacífiques que ha dut a terme el poble català. Amb la seva filla de 7 mesos a la falda, la jove ha volgut destacar la “repercussió internacional” que tindrà el 9 de novembre. Una repercussió que, segons ella, des de l’Estat espanyol, es “ridiculitzarà” seguint una estratègia política clara. 

Erick Erickson, 48 anys. 
 

 

Després de 18 anys a Catalunya, aquest nord-americà s’ha apropat a votar en família per “ajudar a crear un nou país” per a la seva filla d’un any i mig. La raó és que, per a l’Erick, allò que fa que un país funcioni és “viure a prop del seu govern” i, des de Madrid, “no es tenen en compte les necessitats dels catalans”. Tot i ser natural d’un “país federalista”, el veí de l’Eixample ha descartat aquesta opció per a Catalunya perquè, a diferència d’als Estats Units, la seva història no assegura “que pogués funcionar”. En definitiva, per a l’Erick, la consulta només és “un primer pas cap a una acció més contundent”. 

Ignasi Rodriguez, 54 anys.
 

 

L’Ignasi ha anat a votar amb la seva parella. Feien la mateixa cua i portaven la mateixa papereta a la mà, però la creu en bolígraf marcava quadres diferents. Una diferència que, per a ell, no significa res. “S’ha de votar, decidir que volem fer”, ha reclamat. I és que, tot i caminar a cegues cap a “un futur incert”, l’única cosa que espera és la celebració d’unes eleccions plebiscitàries que “encaminin el país cap alguna banda” tenint en compte “la resposta massiva dels catalans”. 

Victoria Morón, 56 anys.
 

 

Com a vocal de mesa, la dona del conseller de Salut Boi Ruiz ha resumit la jornada d’avui com “el retorn de tot el que et dóna la vida”. Amb tot, des d’un punt de vista més enfocat en la política, ha reivindicat que “cal saber allò que volen els catalans” i, a partir d’aquí, actuar en conseqüència. “S’ha de fer via en un sentit o en un altre”, ha dit després d’assegurar que, demà, “el món sabrà que vol el poble de Catalunya”. Una voluntat que, segons ella mateixa, ha de servir per començar un diàleg amb l’estat espanyol. 

Boi Ruiz, 60 anys.
 

 

El conseller de Salut de la Generalitat no ha passat desapercebut a l’escola Sagrat Cor de Jesús. De fet, diversos periodistes han pogut sentir com Ruiz qualificava d’"absolutament imprescindible” l’expressió democràtica del poble i, a més,ha recalcat la necessitat de predicar amb l'exemple com a “membre del Govern que defensa la consulta”. En parlar del futur, després de referir-se a l’àmplia participació registrada, ha definit la consulta com “vinculant des del punt de vista social” que farà que “s’acabi imposant la realitat”.

Berna Díez, 61 anys. 
 

 

“Catalana de Valladolid”. D’aquesta manera s’ha definit la Berna a la cua cap a les urnes. Des de la seva posició de “castellana”, aquesta veïna de l’Eixample ha compartit “el sentiment” que l’ha portat a votar per un país en què viu des de fa 50 anys. Pel que fa a la impugnació de la consulta des de l’Estat espanyol, la Berna ha instat a la Generalitat a “portar el procés fins el final”.   



Carmen Jiménez, 74 anys. 
 

 

De Granada a Barcelona i del descontent a les urnes. Aquest ha estat el camí que ha seguit la Carme que, aquest matí, ha decidit votar com a resultat d’un sentiment de frustració pel que fa a les polítiques dutes a terme des de l’Estat espanyol. “Estic emprenyada, necessito un canvi”, ha reclamat, contundent, un cop ha dipositat la papereta dins l’urna per defensar “el futur” de la joventut catalana. 
 

Leocadia Peris, 78 anys.
 

 

Envoltada de joves que l’escoltaven, la Leocadia era la viva imatge de la indignació. Segons ella mateixa, més que qualsevol altre cosa, ha estat “l’actuació del govern espanyol” el que l’ha portat a fer cua davant l’escola on li ha tocat votar. “Estic farta del que es fa des d’Espanya i crec que el Govern català podria arreglar-ho”, ha dit abans de remarcar el “suport internacional” a la consulta que acabarà “tocant la cresta” a Mariano Rajoy.  Demà, almenys, “la resta del món veurà que els catalans no es deixen doblegar”.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política, 9-N
Participació