«El gos Excalibur va ser el fill que mai no hem tingut», afirma el marit de Teresa Romero

...i ànims sr Limón. Aclariment: vaig a la meva com el del 'comunicado' i el de l'expo. Els links del ca i el mixet molt macos. El 1º es igual fisicament que la Bruixa que jo tenia, i es irremplaçable, després d'ella cap més. Pensava i penso 'abanicos de colores parecen sus patas' (de la cançó -el toro enamorado de la luna-). El 2º els siamesos són més 'habladores' i els ulls, molt macos. A casa els meus amics sempre se'ns mor el de color negre, que es el meu preferit. I casualment eren més carinyosos. Es una casa de pagès, i els animals van i venen al seu aire. La Bruixa li van regalar al meu amic. I ara hi ha un siames que va apareixer un dia de st Josep espontaniament i es molt passejador. I quan hi es, es l'amo, esgarrapa molt. El que m'han ensenyat, es que, mentre que la Bruixa travessa l'hort fent esses i obrint pas per qualsevol lloc, ...la mixeta passa pel caminet que hi ha al mig de l'hort sense que es noti que ha passat.

Recordo quan es van abolir les curses de toros a catalunya, a europa tothom ens felicitava. Em refereixo a que tothom que coneix el teu origen a la feina i fora d'ella, s'aturi i et digui, felicitats, molt be fet. Ells, l'espanya eterna, encara n'estan tan orgullosos... Com espereu que un pais de salvatges com ells tinguin cap mena de raonament etic, medic o simplement professional per un gos? El millor que es podria fer per aquesta parella a qui han assesinat el gos es quan siguem independents donar-lis la nacionatat catalana.

El Sr. Limón erra el tret d'una manera flagrant. El conseller de sanitat de la Comunidad de Madrid és un pobre beneit, molt ben pagat segurament, que ha fet el "pelele" per tots els mitjans de comunicació. En un Estat seriós hauria de demanar la dimissió del President i de la Ministra. Quan una cosa falla des de baix el que ho ha de pagar es el responsable, per aixó s'en diu "responsable"

Global Pet Expo. La principal fira del planeta d´animals de companyia. http://globalpetexpo.org/aboutgpe.asp Fent una ullada per casa nostra i per l´estranger, diria que aquí no hi tenim gaires juristes animalistes, això sí, la bona gent no manca, motor d´evolució nacional.

Comunicado de la Resistencia : En recientes fechas, en el fin de semana del 12 de octubre, fiesta de los españolistas, hemos asistido a un nuevo giro en torno al camino emprendido por las autoridades catalanas para la realización de una Consulta en la que el Pueblo Catalán debía expresar su voluntad política. Este cambio de rumbo, ha supuesto un auténtico golpe de timón que amenaza con llevar a pique a la nave en la que todos los que quieren la realización de la consulta se habían embarcado con gran esperanza e ilusión en un proyecto común. Hasta ahora, el President de la Generalitat Artur Mas, había dado muestras de sensatez y firmeza ante la presión a la que todo este proceso se está viendo sometida por parte de los medios de prensa, radio, TV,etc, afines a las tesis neofascistas del espectro político españolista, encabezado por el Bipartido ( pp-psoe ). Sin embargo, la cercanía de una fecha que se había puesto como límite para decidir si se continuaba con el proceso hacia la consulta, ( tras la suspensión dictaminada por el aparato judicial al servicio del Régimen español )ha derivado en una marcha atrás por parte de Artur Mas, que ha anunciado una consulta alternativa, que ofrece muchas dudas: en su sistema organizativo, en su carácter no vinculante, en el tiempo para su desarrollo,etc. No entendemos el porqué de este auténtico paso atrás del President Mas, y no deseamos que se dé esta imagen de ambigüedad, de dudas y miedos, que está sirviendo de burla y escarnio por parte de los medios y tertulias de radio, TV, etc.,españoles , totalemtne fascistizados en su ideología imperialista y opresora, partidarios todos ellos de mantener el yugo español sobre la cerviz de los Pueblos que aspiran a la libertad y a instituir un sistema plenamente democrático en sus territorios. En fechas aún más recientes, el 19 de octubre, hemos conocido las declaraciones a favor de celebrar ya , sin más demoras, unas elecciones plebiscitarias y la posterior Declaración Unilateral de Independencia (DUI ), por parte de plataformas sociales y políticas como la ANC y Ômnium Cultural, que abundan en los principios apuntados por otras formaciones como ERC y CUP. Desde la Resistencia Antiespañola compartimos plenamente, en este nuevo escenario planteado, la celebración de Elecciones Plebiscitarias a la mayor brevedad posible, y a continuación, la inmediata Declaración de Independencia por parte de las autoridades catalanas. En el camino emprendido no caben medias tintas ni cambios arbitrarios en los procedimientos a seguir.Es necesario tener una voluntad firme e inquebrantable para seguir en la lucha y no caer en el derrotismo al primer obstáculo que se interponga en la senda trazada. La consulta alternativa planteada por Artur Mas, no goza de nuestro máximo apoyo, parece algo sacado a botepronto, de manera improvisada, y que no ofrece garantías de ir en un sentido propicio y favorable para los que amamos la libertad y la buscamos en la vía de la independencia. Desde nuestra organización resistencial , apoyamos con firmeza y plena confianza, el buen hacer y las justas peticiones de elecciones plebiscitarias formuladas por parte de ANC, Òmnium .ERC, CUP, y otros colectivos , y pedimos al President Mas, que renueve su compromiso con la causa de la libertad, y convoque cuanto antes unas elecciones plebiscitarias , que se muestran en el horizonte como la vía más plausible y digna para dar cauce al sentir de la Nación Catalana. Animamos, finalmente, al Pueblo Catalán a seguir movilizándose sin desfallecer a favor de la libertad y por la Independencia de Catalunya, para que el proceso emprendido no caiga en saco roto, lo cual sería el mayor deseo de los españolistas. Catalanes, no os rindáis, seguid la lucha !!! Fin a la Ocupación española !!! Vivan los pueblos que luchan por su libertad !!!

Segurament que fos com un fill farà pujar el preu de la imdenització. Cal summar-hi tot el que ems hem gastat amb la hospitalització i el risc que el gos també fos infectat i els contagis posteriors. llavors hagués estat una gran cagada dels previsosrs. qui ho pagarà tot aixó? : nosaltres,com sempre.

No se puede sentir amor por un perro si comes carne?, se puede sentir amor por las personas sin hacer todo, todo lo posible para que en África no muera la gente de hambre? son personas no? muchos estaréis pensando que ya haceis todo lo posible, pero eso es autoengañarse. El tema da para un debate mucho más profundo que simples bla, bla, bla.

El in civisme no te limits i mes amb els porcs que ho embruten tot. Tot estaria molt be si passes amb el seu àmbit particular (a cagar i pixar a casa seva).

Gracies amic per ser com ets. En veure els links he plorat pels teus companys de viatge. Dono gracies a la vida per donar-me la joia de l´empatia amb tot ser viu. Amb els humans...... no tant i no amb tots. Una abraçada.

Cada cop tinc més clar que la majoria d'animalistes (sí animalistes, que no humanistes) prioritzeu els animals davant les persones. Sou capaços de plorar pel sacrifici (possiblement innecessari, aquí no hi entro) d'un animal desconegut i dormir tant tranquil·lament veient com assassinen a persones. Tinc una amic que només que en una pel·lícula es vegi una imatge on un gos mig pateixi (sabent que a les pel·lícules no es poden maltractar animals, i ho aplaudeixo), ha d'avançar l'escena. Després es passa hores veient cine gore. També haig de dir que la majoria de persones obsesses que coneixo en relació als animals no tenen fills. Suposo que això els fa canalitzar tot l'afecte que tenen al seus amics de quatre potes. I abans de que m'ompliu de negatius, us vull recordar que tinc fills i animals, i me'ls estimo a tots, però no són el mateix ni es poden posar al mateix sac

I els animALS que se sacrifiquen als escorxadors i que tan tranquil.lament ens cruspim?...

Tinc un fill que me l´estimo més que a la meva vida!!! Pero tenia una gateta....... que també me l´estimava com la meva vida. Ja no hi és, però m´ha deixat un buit al meu cor, que mai més l´ompliré. Era la meva nena!! No hi ha dia que no pensi en ella i que plori la seva mort. El que em va ensenyar aquella gateta, no ho ha fet cap esser humà. Cap!! Les persones que no han experimentat aquests sentiments no el poden entendre, per això diuen bajanades. La sensibilitat, com la bellesa, es un dò que no tothom pot tenir. L´Excalibur es clar que era un fill per aquest matrimoni!! I de la manera que els hi han pres, es un assassinat!! A aquest home del govern dolent i covard, la vida li tornarà, no en tingueu cap dubte, pero a l´Excalibur ningu li podra tornar la seva, i als "seus pares humans" els hi ha deixat una buidor que mai més ompliran. Una forta abraçada per a ells.

...tanta importancia al primer comentari, ja que ñrecissament es el que busca. Al entrar he vist el comentari ja ocult degut als vots negatius i no m'he dignat a obrir-ho, ja que per això serveixen els vots negatus oi?. Hi ha persones que projecten les seves manques afctives en animals, com pot ser una parella sense fills i, en canvi, hi ha persones que projecten la seva manca de tot everinant les xarxes amb comentaris fora de to, fora de lloc i seguramente fora e tota lógica nomès per a veure com li responen, com se`ls fa casja que solen ser persones sense cap tipus de rellevància enel mon on es desenvolupen, es senten invisibles, ignorats i necessiten imperiosament que algú els tigui en compte. Gent digna de llàstima, per+o no cl tenir en compte el que diguin o deixin de dir.

Ho vaig pensar des del primer dia que per una parella de més de 45 sense fills, el seu gos era com un fill. Ho va dir Javier Limón mateix que "la meva familia sóc jo la meva dona i el meu gos, i no hi ha ningú més". Comentaris com el del Beneit, que fa honor al nom escollit, fan peneta. Demostren una estretor de mires i sentit comú que fa por. La zoologia té contrastat que tots els mamifers tenen un desenvolupament cerebral que oscil·la en el seu apogeu entre el d'un nen de 5 i 8 anys. Per tant si, un animal és com un infant, igual que els humàns són mamimers simièscos. I si, els animals s'alimenten d'altres animals, menys els herbivors. Però els simis són omnivors, com els humàns, i també cacen mones.

Als insensibles com el Beneit (un troll que ell mateix es qualifica), dir-los que els animals, sempre, sempre, són molt més lleials i agraïts que les persones. I ho reitero: sempre! Ells només esperen unes manyagues, un pot d'aigua i les boletes per menjar. I a canvi de tan poc, ens ho donen tot i no ens qüestionen res. Res de res. Que tristos alguns humans. No són capaços d'estimar un gos o un gat, simptomatologia que tampoc són capaços d'estimar els altres humans. De vegades, per amargats amb si mateixos (lletjos, mesquins, bruts, lladres...) no s'estimen ni a ells. És més: s'odien. Autoodi i projecció de tal odi a tota la resta. Lamentables. Molt lamentables. Tota la meva solidaritat amb la família Limón Romero. El dia que van assassinar Excálibur, vaig plorar com un nen. I ho vaig fer de tot cor, perquè sóc un dels 300.000 signants de la petició que es var fer per tal que no l'executessin impunement. I feia 15 dies que se m'havia mort el meu gos als braços. A la resta de mascotes d'infectats d'ebola, els han posat en quarantena i, al damunt, els animalets han aportat informació biològica als cientifics. Els cafres del govern de la Comunidad de Madrid, en canvi, el van pelar sense pietat. I ni van pensar amb les peticions, ni amb els amos. I van menysprear la pobra Romero, una voluntària que servia la resta. Per cert, enlloc del món, cap gos infectat. L'Excálibur, el que era el fill adoptiu d'aquesta parella maltractada per aquestes estructures d'un estat impresentable com l'espanyol, tampoc no n'estava. Però aquests inútils havien de mostar-se impassible després d'haver portat dos capellans des de la zona d'infecció, per demostrar al món que Madrid estava a nivells de la NASA. Impresentables sortits de les pel·lícules de Martínez Soria. No han canviat ni un bri. No deixen ni votar, aquests demòcrates orgànics vuitcentistes. Quina fauna! Aquí teniu uns links que evidencien el meu amor per aquests éssers tan meravellosos com les nostres mascotes. Llarga vida a totes elles. http://perinnolligams.blogspot.com.es/2014/08/perdre-un-amic-un-company-de-vida-es.html http://perinnolligams.blogspot.com.es/2014/10/en-mixet-era-un-siames-mesclat-amb-gat.html

'quien a hierro mata a hierro muere' (i) 'sangre por sangre' ,es molt malèvol que mentre se t'està morint la dona (estava inconscient) maten l'altre únic membre que compartía pis -l'Excalibur-. Primer el mata i després mira si estava se sa. Jo no he cuidat mai cap persona. He tingut gossos i expressen molt. Els gats, no se sap que pensen, i algun no deixa que el toqui. En veig 4 i han designat un portaveu, i només puc tocar aquest. Es diu 'meu amic nº5' . Tenia un gos ...que quan jo li deia 'et cauen molt els cabells' contestava 'grrrs' RIP Excalibur

Entenc tant bé al Javier! Només els que hem tingut o tenen gos ho poden entendre són un més de la família!! I li van matar sense cap escrúpol assassins us odio males pècores monstres!!!!

Jo no tinc gossos i no he tingut mai. Tinc dos fills macos i sans i dono gràcies a Deu per aixó. Però vull explicar-vos la història de l'Ur, el collie del meu germà. Encara recordo quan fa més de 20 anys el varen portar a casa el meu germà i la meva cunyada. Un gos preciós que es va guanyar l'estimació de tots nosaltres. Especialment del meu pare. Es van fer amics inseparables. Doncs bé, el meu pare va morir el Nadal de 1994 en 15 dies d'un càncer de pàncrees. El gos es va tornar boig, però el pitjor estava per venir. Un mes després el varem haver de sacrificar per la malaltia que transmeten les garrapates. Us ho juro, vaig plorar per ell amb molt de sentiment i encara tinc la foto del gos amb una emprenta de la seva pota. Mai més hem tingut un gos a la familia. Per tant, se'ls pot estimar molt.

Sr. Limón le entiendo perfectamente, pero ha sido muy poco inteligente.

Que paguin per l'assassinat del teu gos. A mi em maten el meu gos, i m'he'ls carrego. ASSESSINS!

Em fa gràcia que diguin que surten els animalistes com a bolets. Em fa gràcia que una persona cregui que no forma part del regne animal. No em fa gens de gràcia els poc sentiments de la gent vers les altres espècies que no són la humana.

Si no voleu que no es sacrifiquin animals, no menjeu carn. Qui hagués portat el gos a casa, amb els nens, saben que podria tenir l'ebola?

Perdona perquè no deus pas saber el què és tenir una mascota, i això, de fet, em fa llàstima. Jo, per desgràcia, encara no tinc fills. Però tinc dos gats preciosos. I és tant el que me'ls arribo a estimar que, a l'igual que el dia que tingui fills, si algú me'ls hi toca un pèl, me'l menjo. Ningú s'ha oblidat (o almenys parlo per mi) del patiment que ha passat Teresa Romero i la seva familia. Però si ens n'hem d'adonar que, en una situació com la d'ells, que a sobre vinguin 4 llestos i et pelin el gos... no es la millor notícia que els hi poden donar.

A mi em desperta més sentiments positius la innocència d'un animal que qualsevol dels qui contribueixen a que aquest món sigui un indret cada dia pitjor.

Mare meva a cagar i pixar al carrer i al bens materials...Ha on hem arribat.

Cada persona, cada familia és una circunstància diferent no m'atreviria mai jutjar tan lleugerement els sentiments dels altres.Tinc 4 filles i pe suposat no és el mateix sentiment que tinc per la meva gossa..però no sóc qui per opinar sobre una parella que no te fills i els hi han matat el gos .Puc entrendre com se senten i a més tinguent en compte les circustàncies i la manca de sensibilitat molt típica dels nostres grans polítics..idees i solucions zero.I per suposat entre la meva gossa i aquests porcs que ens estan portant on estem i només viuen per estar podrits de diners mil vegades la gossa ...

Si vols saber com és una persona, només has de veure com tracta els animals. I no oblidis mai que tu també ets un animal. I jo. I per la senzilla cosa de que podem raonar i ens hem fet els amos de l'univers, un gos ja passa a ser un animal de segones? Em repugna aquesta societat egocèntrica que només creu en l'espècie humana.

Ells només entenen allò que els convé : aquest és el seu únic i vertader credo. I que generalment, no passa per allò que diuen, sino , més aviat pel que amaguen.

No tens ni idea el es pot arribar a estimar a un gos...incult..

... I continuareu trobant també, per desgracia, els mateixos bàrbars ignorants insensibles...

Ja comencen a sortir els animalistes com bolets. Els dies següents al sacrifici del gos entrar al Facebook era surrealista, tothom defensant el gos i ningú s'enrecordava de l'infermera. I que consti que m'agraden els animals, tinc un gat i he tingut gossos, però les coses són com són, els animals són animal i els nens són nens, i per molt que te'ls estimis no es poden comparar. Que ens hem tornat bojos!!!!!

No tinc fills de (2 potes) i si ofen donç dos feines. Si cal jo donaria la vida pels meus dos fills de quatre potes i puc entendre molt be al Javier. Tpt aixó nomes demostra la cultura d'aquest estat. Citaré a Arthur Schopenhauer "Qui és cruel amb els animals, no pot ser bona persona"

Tinc 2 fills i un gos, si que m'estimo més els meus fills, però. a casa el gos és un més de la meva família.És un animal , però el carinyo incondicional que et dona, no te'l donen moltes persones.

Pel del beneit. Com és pot ser tant burro per jutjar els sentiments dels altres?. Jo m'estimo més qualsevol animal que la Camacho per ejemple.

Aquest comentari de Beneït,just ve a demostrar la manca de cultura, principis i humanitat de tots els que formen aquest mal-Govern i els imbècils que l'hi donen suport. 2014

El consejero de sanidad y sus veterinarios han asesinado un animal inocente.

Com es pot comparar un gos amb un fill? Aquest home ja ha tingut els cinc minuts de glòria, que se'n torni a la grisor quotidiana.