Susana Beltrán: «El poble català no existeix»

per Pere Fontanals, Manresa, 23 d'octubre de 2014 a les 09:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Susana Beltrán, Marc Marcè i Josep Maria Vilajosana. Foto: Pere Fontanals


Susana Beltrán, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i vicepresidenta de Societat Civil Catalana, i Josep Maria Vilajosana, Catedràtic de Filosofia del Dret, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coordinador del col·lectiu Praga han participat aquest dimecres en un cara a cara sobre la consulta del 9-N que no ha deixat indiferent a ningú.


Amb un nombrós públic implicat en una de les dues postures de consultar els catalans sobre el seu futur polític, l'acte organitzat pels col·legis de periodistes i d'advocats ha comptat amb la participació del públic que ha obligat els dos ponents moderats pel director de Regió7, Marc Marcè, a argumentar les seves afirmacions. Dret, política, filosofia i sociologia s'han barrejat en moltes de les intervencions sense que ningú, ni ponents, ni públic no hagi canviat la seva visió preestablerta.

Quant a les interpretacions, Beltrán ha tirat contínuament de la Constitució i de la negació de la sobirania del poble català. Ha estirat tant l'argumentari en aquest sentit que fins i tot ha arribat a afirmar en dues ocasions que "el poble català no existeix". Una altra de les preocupacions de la vicepresidenta de Societat Civil Catalana ha estat la cessió d'instituts per a fer la consulta. Ha recordat que els directors dels centres "són funcionaris de l'estat" i que es troben en un compromís "a l'hora de facilitar les claus de l'institut a algú de la Generalitat per obrir durant el diumenge". Curiosament, però, no s'ha referit al fet que aquests equipaments són de titularitat municipal o de la Generalitat.

Per la seva part, Vilajosana, ha basat el dret a votar dels catalans en tres principis: el democràtic, el de les llibertats i el de la dignitat, "tots tres recollits en l'articulat de la Constitució". El cardoní ha reconegut que una cosa és el dret de secessió, "que aquest és evident que la Constitució no contempla", i una altra cosa diferent, "el dret a votar i a ser preguntat, que és totalment legal".

Finalment, l'eterna discussió sobre qui ha de votar i qui no, ha centrat, també, una bona part del debat. Beltrán s'ha queixat que puguin votar estrangers que viuen a Catalunya, i en canvi no ho puguin fer "els murcians que sempre s'han sentit seva Catalunya". Vilajosana, per la seva part, ha portat la hipòtesi sobre que votin tots els ciutadans espanyols a la reducció a l'absurd: "què passaria si a Catalunya es votés que 'No' i en el conjunt d'Espanya sortís que 'Sí'?", "ens farien fora d'Espanya encara que nosaltres no volguéssim marxar?".


El cara a cara ha finalitzat amb preguntes formulades des de la línia zero, on representants polítics i de diverses entitats s'han dirigit als ponents, i una última ronda que s'ha fet des del públic. Tot i el poc temps que han tingut els ponents per defensar la seva postura, Susana Beltrán ha acabat el seu argumentari molt aviat i a partir de llavors s'ha anat repetint, i Josep Maria Vilajosana, ha fet servir una de les matèries que imparteix acadèmicament a la universitat, la lògica, per demostrar la falsedat d'algunes de les premisses que plantejava la seva adversària dialèctica.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació