Entrevista

Bezsonoff: «Sóc optimista, fa trenta anys que dic que el català és mort»

L'escriptor nord-català ressalta la paradoxa de portar tant de temps anunciant la desaparició de la llengua

S'acosta al drama dels 'potes negres' i la guerra d'Algèria a 'Matar De Gaulle'

| 11/10/2014 a les 23:59h
Arxivat a: Cultura, Catalunya Nord, literatura, Joan Daniel Bezsonoff, història, Bezsonoff, potes negres, Matar De Gaulle
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/10/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Joan Daniel Bezsonoff ha escrit 'Matar De Gaulle' Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
 

Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), narra a 'Matar De Gaulle' (Empúries, 2014) el drama dels 'potes negres', els francesos que van marxar d'Algèria el 1962, molts dels quals van instal·lar-se a Catalunya Nord. A través de la reconstrucció de la trama de l'atemptat que membres de l'OAS (Organisation de l'Armée Secrète) van perpetrar contra el president De Gaulle l'any 1962, l'escriptor nord-català traça el dia a dia d'una família d'origen català instal·lada a Alger que acaba retornant, fugint de la repressió, al Rosselló.

L'episodi històric també serveix per reflexionar sobre la situació actual de la llengua catalana. “Sóc optimista, fa trenta anys que dic que el català és mort”, apunta amb certa ironia Bezsonoff, que destaca que tot i que la llengua necessita de “respiració assistida”, hi ha motius per ser positiu, com l'expectació generada pel “procés d'alliberament nacional” que viu la Catalunya Sud.

-Senyor Bezsonoff, vostè vol matar el general De Gaulle?

-El que passa és que no m'agrada la injustícia i he conegut molts francesos d'Algèria, que en francès en diuen 'pied-noir' i en català del Rosselló en diem 'potes negres'. Per a mi aquest poble ha estat calumniat, diuen que són els dolents, votants de Le Pen, criptofeixistes, com si tot un poble pogués ser tot això en bloc, i no va ser així. I la seva arribada a Catalunya Nord va ser molt dramàtica per a nosaltres, perquè és quan realment comença la davallada de la llengua catalana, que era majoritària als carrers del país fins el 1962 i a partir d'aquí va començar a baixar el seu ús. Això s'hauria produït igualment, però la seva arribada ho va precipitar.

-Com va ser l'arribada?

-Va ser la maleta o el taüt. La guerra d'Algèria va ser molt desagradable, tothom hi va tenir un mal paper. Algèria era una colònia però al mateix temps era un departament de la República francesa. Tota la costa d'Algèria, fins a deu quilòmetres, era perfectament francès, amb un setanta per cent de població francesa, allò era França, però a l'interior canviava. L'Algèria francesa era una ficció, però l'Algèria algeriana també. Era una barreja de França i d'orient, amb els jueus que van arribar abans que els musulmans i que també van haver de marxar. La guerra colonial es va allargassar, però l'exèrcit francès va jugular la rebel·lió i va obtenir una gran victòria militar. Però quan De Gaulle va arribar al poder es va adonar que ja no es podia aguantar, que els temps havien canviat i que calia independitzar Algèria, i els militar no ho van suportar, havien guanyat la guerra. De Gaulle va dir, al juny del 1958, 'Visca l'Algèria francesa, França és aquí per sempre, mentre jo visqui mai no onejarà la bandera algeriana', i Algèria va ser independent al juliol del 1962, al cap de quatre anys.

-Però com van marxar?

-Cames ajudeu-me. Fins l'últim moment creien que era el seu país. Tenia uns coneguts d'allà que treballaven a França i van tornar a Algèria el setembre del 1961, molt contents de tornar a casa. Deu mesos abans encara no havien entès que allò s'havia acabat. Els pobres són més patriotes que els rics, perquè els rics ja tenien cases a França mentre que els pobres van creure que allò seria francès per sempre.

-Molts d'ells eren nascuts a Algèria.

-Gairebé tots. Allò era de França des del 1830, de fet molt no havien estat mai a França, i després van anar al sud de França, pel clima i pel mar. I la paradoxa és que molts es deien Llopis, Pujol... L'alcalde de Perpinyà es diu Pujol i és francès d'Algèria, i té un cognom més català que jo.

-Més que Bezsonoff ho és.

-Sí, però jo sempre dic que Bezsonoff és tan català com López o García. Tot és una qüestió de perspectiva.

-Els que van marxar d'Algèria fa cinquanta anys, encara són francesos d'Algèria, 'potes negres'?

-Sí, això és per a tota la vida.

-I així, una part d'ells parlava català?

-Ja no, però els pares i els avis sí. Ells ja parlaven francès, però l'entenien. De fet n'hi havia d'ascendència valenciana, que es van sorprendre que a Perpinyà també es parlés valencià, que era la mateixa llengua.

-I com és que no van afavorir la llengua?

-Perquè eren més francesos que els francesos, francesos als dos-cents per cent, amb la fe dels conversos.
 
-Amb el llibre intenta fer justícia amb ells?

-He intentat explicar que les coses són més complexes del que pensem, no parlar de bons i dolents, explicar que va passar i fer-ho en llengua catalana, perquè crec que el català ha de servir per parlar de tot. Està molt bé parlar de la Guerra Civil i jo potser en faré un llibre sobre això d'aquí a cinc o sis anys, però crec que cal variar la temàtica. Una literatura normal i internacional ha de parlar de coses que no siguin del país d'origen, cal donar un caràcter internacional a la literatura catalana.

-En tot cas, aquest llibre és molt francès.

-Totalment. Jo sempre dic que soc un francès dels anys 50 i un català del 2014. És una reconstitució de la França d'aquell temps, no hi podia posar Salomé i Núria Feliu, és l'ambient d'aquell temps, i no és cap treball de documentació, és el que veia a la tele de petit.

-I en l'actualitat, quin és l'estat de la llengua?

-Vol la veritat o el que vol sentir?

-La veritat.

-La versió optimista és que jo fa trenta anys que dic que el català és mort, però fa trenta anys que ho dic. És una agonia molt llarga, més que la de Franco. Jo dic que la història és contra nosaltres i la geografia és per nosaltres. Actualment cada dia hi ha catalans que moren i en bategem molts pocs, els que bategem som petits francesos. El català desapareix, però hi ha tractaments, respiració assistida, aspectes positius i sorpreses agradables. Més gent de la que ens pensem conserva el català, les escoles catalanes com Arrels i Bressola fan el que poden, i gent que té un bon català però estan amagats entre la multitud. Si considerem que Catalunya Nord és territori català la situació és molt trista, si considerem que és un territori que es va perdre fa quatre segles, la situació és molt encoratjadora. Som una Catalunya congelada, com un mamut, hi ha coses que queden, 

-La Universitat Catalana d'Estiu, és un exemple de respiració assistida?

-Jo sóc fill espiritual de l'UCE, però penso que és un enclavament que no té prou contactes amb la gent, no hi ha manera que s'implanti bé al país. Cadascú fa el que pot, no vull criticar ningú, però per mi l'UCE és un vaixell extraordinari que no fa la feina que podria fer.

-Més enllà del Liceu Renouvier, la sensació és que Prada és França.

-Però cal veure també que Prada és segurament la localitat del país més afrancesada després de Font Romeu, que té el primer lloc del rànquing de la vergonya. Font Romeu és França, són anticatalans, però Prada és també un tros de França. Perpinyà és més català que Prada i a llocs com Ceret la cosa no és tan greu, però tampoc no per tirar coets. Prada és com si estiguessis a la Bretanya, sembla que ho triessin expressament. 

-Que en pensa del procés sobiranista de la Catalunya Sud?

-El procés, que jo qualifico d'alliberament nacional, és increïble la repercussió positiva que té a casa nostra. A França no són hostils, potser no els interessa, però comença a xocar que no es pugui votar com a Escòcia. En canvi a Catalunya Nord, a banda dels catalanistes que estem contents, els catalans afrancesats tenen una reacció positiva, se senten identificats amb el procés, és increïble la catalanitat subjacent.

-I com valora els bons resultats del Front Nacional a les eleccions europees?

-Crec que els polítics francesos, que són lamentables com ho són els de l'Estat espanyol, ho fan tot per que guanyi el Front Nacional. Hollande és Sarkozy en pitjor, almenys Sarkozy mai no va dir que fos d'esquerres. Neguen els problemes amb la immigració, però quan degollen a un francès, això no fa baixar l'FN, al contrari. I molta gent no vol que guanyin, però els voten com a vot de castig, com a vot protesta, perquè saben que el seu programa és inaplicable.

-A principis de setembre van homenatjar un soldat de la primera guerra mundial a Eus, al Conflent. Durant la cerimònia es va utilitzar el català, es va cantar el 'Virolai'. Quin valor té tot plegat? 

-És positiu però no canvia gaire cosa. No és pintoresc, correspon un sentiment, però a mi m'agradaria més que hi hagués supermercats en català-. Per salvar el català seria més útil que un premi Nobel tenir tres fàbriques de mitjons a Perpinyà amb el català com a llengua, això sí que seria molt útil. La resta queda bé com el paisatge i demostra que som civilitzats, però no serveix.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

LLENGUA CATALANA
Juan Puig, 12/10/2014 a les 02:49
+7
-45
No será por lo que sucede en tierras españolas con la lengua catalana, no?. Porque el que se atreva a decir que la lengua catalana no está protegida a nivel legislativo, legal y de difusión normalizada en la sociedad, instituciones y en la vida social en general en Cataluña, es que es un tarado mental. Francia, la tan idolatrada Francia para muchos moradores del principado catalán sito en la nación Española, tiene 220 años de democracia. La democracia más antigua de Europa. Alguien algo avispado me puede decir de que salud goza en el Rosellón francés la lengua catalana a nivel de protección, difusión y protección juridico-legislativa?.
Igual que la que goza en España donde se habla esta lengua?. Si? Igual?.
En tan solo 35 años de democracia, el malvado gobierno español central, ha dado a la lengua catalana en cuanto a protección juridico-legislativa, difusión, libertad de expresión y normalización a través de su malvada constitución y los estatutos autonómicos que emanan de esta, lo que Francia jamás en 220 años de democracia ha dado a esta lengua en el Rosellón.
De desagradecidos está el mundo lleno, pero me temo que en Cataluña desgraciadamente, es donde más hay en proporción por km2. Y mucha gente no tiene la culpa, ya que llevan 35 años intoxicamos todos los días brutal y machacomamente, por en nacional-catalanismo CORRUPTO y tergiversador como tendente a confrontar y a dividir a la sociedad en una acción flagrante de hacer mal a sabiendas unos y otros por inconscientes.
peus-negres
Anònim, 12/10/2014 a les 02:56
+13
-4
No sé com ho diu l'escriptor, però la tradició aquí és d'anomenar "peus negres" als "pied-noirs", colons europeus a Algèria (sobretot francesos, però també catalans i valecians --molts alacantins--).
Això de "potes negres" no s'ha dit mai.
al tarat de "llengua catalana"
elfonts cumelles, 12/10/2014 a les 10:00
+21
-3
Mentider i demagog. I no vull perdre més temps.Ves-te'n a ensenyar el teu nacionalisme ranci a la plaça Catalunya, a veure si ompliu el centre amb tots els que pensen com tu, que estareu tots allà.
l'Espanya generosa
Òscar, 12/10/2014 a les 10:04
+21
-0
@ Juan Puig.
Penso que ningú negarà una bona part del que dius, a França en general les llengües no-franceses estan tan minoritzades que son quasi inexistents. També és evident que Espanya no és França per moltes coses bones però també dolentes. No obstant això no treu que els catalans no tinguem dret a demanar definitivament el marc que ens es més consubstancial i que es poder exercir de nació plena. Catalunya es mereix ser nació reconeguda i de ple dret i el cas es que ara la majoria de catalans ho veuen i ho senten així. Més enllà d'arribar a dir que realmenr França es molt pitjor. Això no és cap alleujament. Tampoc hem d'oblidar qui va entregar el Rosselló als francesos, un rei espanyol. Només per aquest fet un patriota català ja s'hauria de sentir agraviat per la corona de la gran Espanya.
I una cosa important a dir, potser li hem d'agrair a Espanya la seva sensibilitat amb les nacionalitats, molt mes gran fa 30 anys, per cert, que ara. Però no oblidem mai que tot el que hem guanyat ho hem hagut de lluitar, reivindicar i demanar, i despres Madrid, també per interessos politics ,ho ha anat cedint, que tan esplèndits no son. Els catalans no som uns desagraïts, som una nació que ha tingut que lluitar per perdurar i que ara esta a punt d'assolir la seva plenitut no sense enormes sacrificis.
Ara amic Puig ja pots anar cap a Passeig de Gràcia a celebrar el teu dia del orgullo de la raza, que no facis tard.
Juan Puig?
Huck, 12/10/2014 a les 10:41
+13
-1
Caram! No perd pistonada el col.laboracionista de guàrdia (mireu l'hora en què publica, l'intoxicador, no perd pistonada, com sempre, per ser el primer...)! Avui que hauria d'estar "fent nones" per poder assitir fresc com una rosa a la "gran i massiva" manifestació de la "majoria silenciosa" (podrem contar-los?) organitzada pels seus amos de la "Plantación del Tio Paco" on el figura que és el "negret bo" i nosaltres els esgarriats que cal "domar" i retornar a la cleda..., resulta que el col.laboracionista de guàrdia , normalment anònim, ha decidit inventar-se un nou "nick" tan original com en anglès ho és "John Smith" o en l'idioma "del imperio" (el dels seus amos, és clar!) "Juan García"
Ves a fer demagògia als diaris de "La Caverna" i de la caspa "pseuodo-progre PSOEviètica", demagog!
A fer punyetes, carallot! Només cal veure què vol fer la llei Wert, com s'està tractant el català a les Illes i al País Valencià i veure com tracta el teu Estat el fet dels mitjans de comunicació catalans per adonar-se que, si els deixem impunes, aquesta colla del "Gobierno escanyol" actuarà pitjor que els seus col.legues francesos... Per cert, ultranazionalista escanyol de segona ("polaco" és com et diuen també a tu els teus amos, escanyolet!), què vol dir això de la Catalunya que només és a Escanya? On deixes la catalunya Nord, brètol? Mai he entès com seguiu reclamant el Penyó gibraltareny i, en canvi, no voleu seguir reclamant aquest territori que us vau malvendre als gavatxos... És que no ho són de catalans allà, carallot? Ah, és clar que aizxò us desenmascara el mite de "l'españolidad de Cataluña", oi demagog de pa sucat amb oli! Au, digues-li a la Virreyna que t'afluxi el morrió que ja està arribant l'hora d'anar a "fer bulto" a "l'akelarre" que heu muntat a la Pça. catalunya. recordeu-vos d'aplaudir quan passeu per davant de la vostra "ambaixada cultural" vergonyant de la Via Laietana, sipai!
generositat
elfonts cumelles, 12/10/2014 a les 10:45
+10
-0
Aquí l'únic generós és l'Òscar. El català és massa potent com per eliminar-lo per les bones. Ells ho saben i nantros no. Ara ens volen engalipar amb això del País en LAPAO, que, òbviament, és una política d'estat. El català no és una llengua minoritària sinó que està minoritzada. D'acord amb en Perucho, per ser espanyol n'hi ha prou sent català i parlar només català. "Sóc europeu perquè sóc català", que diria avui.
Origens
Anònim, 12/10/2014 a les 10:47
+12
-0
Emociona sentir catalans del nord que conserven la seva parla i no volen perdre els seus origens. Nosaltres també lluitem pel nostre passat i sobretot, pel nostre futur. Una cordial abraçada.
bezsonoff
elfonts cumelles, 12/10/2014 a les 10:47
+8
-3
Té tota la raó, bezsonoff és un cognom ben català.
a Juan Puig,LLENGUA CATALANA
Anònim, 12/10/2014 a les 10:49
+10
-2
GUAITA NOI,COM A PROFESSIONAL SANITARI(ÉS A DIR,TINC ESTUDIS UNIVERSITARIS),NOMÉS ET DIRÉ QUE T'EN VAGIS A UN PAÍS QUE S'EN PUGUI EMPASSAR EL TEU ODI I ELS TEUS ARGUMENTS PROPIS DEL PAL·LEOLITIC.
APA,VIA FORA I AQUÍ CONTINUAREM TREBALLANT PER A UN MON MILLOR I MES JUST
Del despotisme il·lustrat, Espanya només en va saber entendre el despotisme
Jordi M, 12/10/2014 a les 11:27
+5
-1
El català no ha resistit globalment millor aquí que a la Catalunya Nord perquè Espanya sigui millor que França sinó just pel contrari. La intenció etnocida és calcada, la mateixa. Però ja'm diràs tu qui voldria ser espanyol! El fet que Espanya sigui i ens hagi semblat sempre impresentable, ha impedit l'assimilació. De fet, l'única manera que han acabat trobant d'aconseguir que a Catalunya hi hagi població que se senti nacionalment espanyola ha estat per via de la colonització.
Hauríem d'intentar no morir
Jordi M, 12/10/2014 a les 12:43
+4
-1
També s'ha d'entendre que no presenta la mateixa dificultat assimilar quatre o cinc comarques, que assimilar-ne prop d'un centenar. França és millor que Espanya en tot, és més gran també en tot, demografia, geografia. França havia d'integrar unes comarques del seu Sud, poc habitades, de pagesos que realment hi havia arguments objectius amb els que enlluernar-los nacionalment. Suma-li una educació universalitzada molt abans que a Espanya, suma-li la quantitat de mares nord-catalanes que van perdre el fill en la Primera Guerra Mundial. Tot i així, atenció al que ens diu el compatriota Bezsonoff: l'any 1962, el català encara era majoritari als carrers de la Catalunya Nord. O sigui que això de l'etnocidi es pot enllestir aviat, sobretot quan rep una empenta colonitzadora. Als carrers d'Alacant no se sent ni per casualitat cap conversa de carrer en català. A València, poquetes. I a Barcelona ja són minoritàries. Si triguem gaire a reaccionar, estúpidament cofois, l'etnocidi ja serà irreversible.
A l'Espanya generosa.
Juan Puig, 12/10/2014 a les 13:31
+1
-8
El Rey español que entregó el Rosellón, lo entregó por la deslealtad de parte de la población catalana que se entregó al Rey de Francia ella solita sin ton ni son. Parte del pueblo catalán se equivocó de bando y se perdió luego el Rosellón como unos de los tratados para evitar una guerra con Francia. Muy mala acción de los trogloditas segadores de la época. Pensad que los Condes del este del antiguo Reino de Aragón, siempre fueron fieles al monarca. Es a partir de 1714 y con la implantación de la ley de nueva planta, cuando Cataluña deja de ser rural, feudal y mediaval, para convertirse poco a poco y con el paso de los tres siglos venideros desde entonces y paulatinamente en una economía pujante y hasta la más de toda España.
Bezonoff se't gira feina
Anònim, 12/10/2014 a les 13:34
+10
-0
Després dels peus negres podràs escriure ben aviat sobre els cares al sol.
al taliban juan....
Anònim, 12/10/2014 a les 14:11
+6
-0
La Guerra de los Treinta Años acabó con la Paz de Westfalia de 1648, pero quedó abierto el frente catalán, donde perduró el enfrentamiento entre Francia y la Monarquía Hispánica, con la Guerra de los Segadores, que finalizó en 1659 con el Tratado de los Pirineos. Para este acuerdo, Felipe IV entregó a Luis XIV el Rosellón, el Conflent y una parte de la Cerdaña, territorios que sacrificó con el fin de conservar Flandes, transgrediendo las Constituciones de Cataluña.

Aqui tienes LA VERDAD de la perdida de una parte de Catalunya gracias al rey de espanya, QUE TE QUEDE BIEN CLARO QUE CATALUNYA NO DEBE NADA A ESPANYA SOLO DICTADURAS, AGRAVIOS Y RETRASO ECONOMICO! porque no te unes al estado islamico! te encontrarias como en casa!
Ells mateixos ens ho diuen, que Catalunya no forma part de la nació espanyola
Jordi M, 12/10/2014 a les 14:58
+2
-0
Poc espanyola, poc pròpia demostren considerar Catalunya els espanyols, quan se'ls en fot la 'pèrdua' del Rosselló mentre que en canvi els neguiteja fins el ridícul la pèrdua d'un puto pedrot de merda amb quatre micos.
@peus-negres
Anònim, 12/10/2014 a les 19:38
+4
-0
Doncs perdona perquè no sé d'on ets però a Perpinyà, al menys, se'n diuen potes negres. Això de peus negres ho diem els sudcatalans per traducció literal del francès.
peus - potes
Anònim, 12/10/2014 a les 23:04
+2
-0
Perdona, anònim de @peus-negres. Sóc sudcatalà i sempre he sentit a dir i he llegit "peus negres". Si allí dalt en diuen "potes negres", doncs molt bé. Fantàstic, res a dir, i perdoneu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, a Brussel·les | EP
01/01/1970
El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"
Jordi Turull, Josep Rull, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
Guillem Genovès | 1 comentari
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D