Cambridge reviu els històrics Jocs Florals a l'exili del 1956

Moment del debat de la xerrada de Matthew Tree, Germà Bel, Josep M. Solé i Sabaté i Miquel Strubell. Foto: Albert Bonet

La ciutat de Cambridge, a Anglaterra, ha fet reviure al llarg d’aquest cap de setmana els històrics Jocs Florals que diversos intel·lectuals catalans a l'exili, com el doctor Josep Trueta o el polític Josep Maria Batista van convocar fa 58 anys, l’any 1956, en aquest mateix lloc. Al llarg de tres intenses jornades, diverses personalitats catalanes i britàniques del món cultural, polític, educatiu i artístic han passat per la seu de la Cambridge Union Society (CUS) per participar en una mostra amb la vocació d’establir diàleg entre les dues cultures. Les jornades han estat organitzades per l'ANC England i Catalans UK.

Entre les moltes activitats programades, la poesia ha tingut un paper predominant i ha comptat amb els recitals d’una mostra de diversos autors catalans de diferents procedències, edats i estils, com Mireia Calafell, Anna Aguilar-Amat, Jaume C. Pons Alorda, Anna Gual, Francesc Gelonch, Montse Costas, Jèssica Pujol i Esteve Plantada. Pel que fa a la música, la jornada de divendres es va cloure amb el concert de Jansky, un duet format per Jaume Reus i Laia MaLo que combina la música electrònica amb el recitat. Pel que fa a la música i als poemes cantats, diumenge va ser el torn de Rusó Sala, que acompanyava Gelonch i la poeta occitana Aurélie Lassaque a la guitarra, i que va interpretar dos poemes de Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Com a colofó, el cor London Catalan Choir va interpretar diverses composicions tradicionals catalanes, va fer un breu recorregut per algunes melodies ‘pop’ i va cloure les jornades amb la interpretació d’'Els Segadors'.

Un dels recitals, amb Anna Aguilar-Amat com a protagonista. Foto: Esteve Plantada/ND

La "força de la societat catalana" i la relació Catalunya-Anglaterra, a debat

Una de les activitats que més expectació va generar, a banda dels propis recitals, va ser el debat entre l'economista Germà Bel, l'escriptor Mathew Tree, el representant de l'ANC i president del departament de Multilingüisme de la UOC Miquel Strubell i l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté. Ric, amè, distès, però també molt pedagògic, rigorós i aclaridor de la situació que viu actualment Catalunya i, sobretot, dels vincles que el país ha establert al llarg dels anys amb Anglaterra. El primer dels ponents va ser Josep Maria Solé i Sabaté, que va fer un repàs històric de la relació entre Catalunya i Anglaterra a partir de 1714. Segons va explicar, "en tots aquests 300 anys, Anglaterra només ha contemplat els catalans com un aspecte purament d’ajut militar". També va recordar que, durant la Guerra Civil, "Anglaterra té més por d'una Espanya ‘roja’ que d'una Espanya amb un dictador sanguinari". Com a conclusió, Solé i Sabaté va afirmar que "ara és l'únic moment en 300 anys en què Anglaterra veu Catalunya amb un perfil propi més enllà del militar".

Matthew Tree va fer un recorregut "social" de l’actual situació del país, amb dosis d’una ironia que va ajudar a fer-la digerible i que mostrava un esforç per fer-la entenedora al públic present. L’escriptor també va mirar de delimitar els enllaços -links”- que tenen les dues nacions, tot explicant en un àgil discurs la creació de la Generalitat i citant personalitats com Ferrer i Guàrdia com a gran factòtum de l’èxit d’un model educatiu, o Francesc Candel -"els altres catalans ara ja són els nous catalans"e, com a exemple de la superació del “xoc” de llengües. En aquest sentit, Tree va assenyalar el model de "parelles lingüístiques" com a gran triomf d’integració lingüística i cultural.

"El sentiment majoritari independentista ha vingut per quedar-se"

Tot seguit, Miquel Strubell va intentar explicar com els catalans són vistos a la resta d'Espanya. Precís i contundent en els arguments, va teixir un discurs divertit i punxant que li va permetre demostrat un humor que s’estableix en el punt mig de la ponderació catalana i la fina ironia anglesa. Strubell no va deixar de repassar els estereotips "regionals" de l’Estat espanyol, per acabar mostrant el model que, sense èxit, sempre ha volgut aplicar aquest estat, i que no és altre que el model francès. "Els catalans tenim la sensació que, en els darrers tres anys, hem arribat al límit" i com, precisament això ha convertit la independència en una qüestió "mainstream". “La gent ha estat qui ha transformat l'agenda política, i aquesta és la veritable grandesa", va afirmar Strubell.

En la darrera intervenció, l’economista Germà Bel va argumentar el perquè de l'augment al suport a la independència a Catalunya. En aquest sentit va demostrar amb el resultat de diferents estudis realitzats, on es veia de manera clara que els catalans són percebuts de manera diferent –i també molt negativa– arreu de l'estat. Bel, centrat en fer gairebé un retrat de "psicologia social", subratllava la gran paradoxa: "la gent d'Espanya reconeix els catalans com a diferents, però això sí, no poden tenir un reconeixement institucional diferent!". Contundent, rigorós i molt hàbil en un discurs que va desmuntar alguns dels tòpics més estesos del procés d’independència, Bel va afirmar, per tancar el seu parlament, que "el sentiment majoritari independentista ha vingut per quedar-se", i que tot el que està passant demostra que “no hi ha marxa enrere”. Tres dies de debat, cultura i reivindicació que han intentat fer encara una mica més entenedora i internacional les raons de la "persistència" d'una cultura i d'un país.

Germà Bel, explicant amb dades contundents el perquè els catalans són vistos de manera diferent a la resta de l'estat espanyol. Foto: Esteve Plantada/ND

Moment de la clausra dels Jocs Florals de 2014 Cambridge, amb els organitzadors i Miquel Strubell. Foto: Esteve Plantada/ND Matthew Tree, en la seva conferència. Foto: ANC England

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor