Titi Roca: «A la selecció espanyola, els jugadors no se senten espanyols»

Té 33 anys, juga a hoquei patins des que en tenia 6 i enguany compleix la 15a temporada al primer equip del Club Patí Vic. Tot i que va començar jugant a futbol sala, el seu pare era entrenador d’hoquei patins i, anant-lo a veure, va decidir calçar-se els patins. Uns anys després, va guanyar tres campionats del món i tres d’Europa amb la selecció espanyola, i una Copa Amèrica i una Golden Cup amb la catalana.

Ell havia de ser un dels integrants de la selecció que va guanyar el Mundial B de Macau, però els compromisos universitaris van fer que es perdés aquesta experiència. "Titi" Roca explica que jugant amb la selecció catalana se li ha posat la pell de gallina i defensa que, amb la independència, la gent i l’esport de Catalunya hi guanyaran.

- Té clar què votarà el 9 de novembre?

- Votaré sí i sí perquè crec que ja n’hi ha prou, de tot el que ens arriben a fer i que no ens  tinguin en consideració. Hem arribat al punt de sumar més gent que no era independentista per la ineficiència de l’Estat espanyol a l’hora de fer les coses que no pas perquè tinguessin un sentiment catalanista de tota la vida. En el meu cas, jo l’he tingut des de ben petit i no em sento identificat amb Espanya.

- Ha guanyat tres mundials amb la selecció espanyola. Jugar amb Espanya  li ha suposat mai algun problema?

- Amb algun company d’equip havíem parlat sobre aquest fet. Ell no entenia perquè anava a la selecció espanyola, però jo li deia que de tots els jugadors amb qui he coincidit a la selecció espanyola absoluta, en sis anys, només n’hi ha hagut un que se senti espanyol. Jo no vaig a defensar Espanya sinó a defensar el meu esport i perquè se’m valori més com a esportista. Si vas amb la selecció espanyola, deixes veure el teu nivell, participes a grans competicions com europeus i mundials i resultes més interessant pels grans equips de la lliga, i el teu club també et valora més. Jo els poso un exemple: si et ve una empresa madrilenya i et diu que aquí cobres tant però si de tant en tant vas a Madrid a treballar cobraràs més, hi diràs que no perquè és madrilenya?

 - Creu que des d’Espanya entenen aquesta manera de fer?

- Jo sóc com sóc i penso el que penso, i no tinc cap problema amb ells. Tinc la sensació que ells sí que en tenen amb nosaltres. Jo vaig a Madrid i gaudeixo passejant-hi. Ara, que em vulguin fer pensar com ells, no ho accepto.

- Ha viscut mai alguna situació curiosa en aquest sentit?

- La situació més anecdòtica va ser amb la gent de Teledeporte, quan es va fer un europeu a Oviedo i un mundial a Vigo. Es volia donar força a l’esport i per això van fer-ne una gran cobertura. Ens van demanar que parléssim en castellà als temps morts. El seleccionador era el Carles Feriche, que és de Barcelona i parla tant en català com en castellà. A nosaltres sempre ens parlava en català, perquè és el que li sortia natural, però ens van demanar que quan la tele ens enfoqués als temps morts, parléssim en castellà. El resultat va ser que només va sortir una vegada i als següents temps morts ja hi van treure la veu perquè en els moments de tensió nosaltres no podíem estar pendents de com havíem de parlar i ens sortia en català.

- I alguna amenaça?

- Quan es va disputar el Mundial B a Macau, ara fa 10 anys, ens havia arribat que qui hi anés, després no podria jugar amb la selecció espanyola ni a l’OK Lliga. Això era un rum-rum però mai ningú ens ho va dir oficialment des de la Federació. Ara bé, els que van anar a Macau, i m’hi incloc perquè jo hi havia d’anar, no érem al top-10 de jugadors catalans. I jo em pregunto per què no hi van anar els millors. A ells se’ls va coaccionar? Per què ha de córrer aquest rumor, per fer-te agafar por?

- També ha jugat amb la selecció catalana. Quines sensacions va tenir?

- La veritat és que quan he jugat partits amb Catalunya, se m’ha posat la pell de gallina. És una cosa espectacular. Poder viure un pavelló ple d’estelades, de senyeres, amb el nostre himne... encara se m’hi posa.

- Quins són els seus arguments per la independència?

- Tenim una llengua i una cultura pròpies, els millors esportistes... I una de les claus és el tema econòmic. D’aquí se’ns en van molts milers de milions d’euros que no tornen. Si això s’hagués explicat millor des d’un inici, faria molt més temps que estaríem en aquest procés.

- Si vostè es jugués una beca ADO, es mullaria per la independència?

- Sí, no entenc per què hem d’anar a buscar una beca de l’Estat espanyol si amb la independència nosaltres tindríem molts més diners. No hem de mirar què fan allà sinó que hem de mirar a l’oportunitat de tenir un futur. El problema és que segurament no se’ns ha explicat prou bé que no hem de tenir por. La gent ha de tenir clar que amb la independència no perdrem un mercat, en guanyarem un altre. El que passa és que l’esportista té por perquè no sap si s’arribarà a l’objectiu ni si tothom està per la labor d’arribar-hi. Potser algú no té cap problema de perdre dos o tres anys de la seva carrera per acabar-hi arribant, però si els perd i els altres no empenyen perquè hi arribem, està donant molt a canvi de res. Com els polítics.

- Què vol dir?

- Quan el Mas va convocar les eleccions, el més fàcil hauria estat esperar dos anys més fins exhaurir el mandat, però ell va fer aquest pas d’arriscar-se i tenir la possibilitat de perdre-hi personalment. Això és el que hauríem de fer els esportistes. Ell, segurament hi està perdent a canvi que d’aquí uns anys hi guanyarem molt més tots plegats. Jo estic convençut que al final hi guanyarem tots. 

- Com afectarà la independència el seu esport?

- Estic seguríssim que tindrem més recursos. No en tinc cap dubte i no tinc cap por de les altres conseqüències. Si hem de jugar una lliga catalana, la comparació és evident: al futbol, quina lliga té més repercussió, l’espanyola o la Champions? Si aquí hi ha més diners per promocionar l’esport, per ajudar els clubs perquè tinguin més material i facilitar perquè més gent el pugui practicar i hi ha més base... Al final, avui en dia nosaltres només tenim el Liceo de la Corunya. La resta, tots els equips són catalans i el 90% dels jugadors també.