«La consulta és legal i constitucional», defensa un jurista madrileny de renom

Beltrán Gambier, expert en Dret Administratiu i cofundador de Transparencia Internacional-España, afirma: "No concebo que la llibertat d'expressió pugui contravenir normes legals"

per B. Ferrer , 3 d'octubre de 2014 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'advocat Beltrán Gambier. Foto: Casa de América/Flickr.


La tesi defensada per la Generalitat que la consulta del 9 de novembre s'ajusta plenament a la Constitució i les lleis espanyoles ha trobar un aliat a la capital espanyola. L'advocat Beltrán Gambier, especialista en transparència pública i membre fundador de Transparencia Internacional-España, emet una sentència clara sobre la situació: "La consulta convocada per la Generalitat és legal, i considero que no es viola l'article 149, 1, 32 de la Constitució espanyola." Tot seguit, afirma: "Entenc que això pot irritar a alguns, però no concebo possible que la llibertat d'expressió d'un poble, i la dels seus governants per conèixer-la, pugui contravenir normes legals o constitucionals. El dret ha de seguir el sentit comú."


"El propòsit secessionista no és antijurídic", sentencia tot seguit en un article al reconegut Diario Jurídico. "Es té la intenció d'aconseguir la independència de Catalunya, però això només podrà tenir lloc en el marc de la Constitució espanyola. En d'altres paraules: el desig independentista és lícit, més enllà de les dificultats existents per concretar-lo i de la necessitat de reforma constitucional. D'aquí que lluitar per aconseguir-lo, dins de la legalitat, no suposa ni tan sols una deslleialtat envers l'Estat espanyol", també ressalta.

Com fa sovint el president català, Artur Mas, Gambier també que "la consulta que es volia fer no pretenia tenir, naturalment, caràcter vinculant. No pretenia ser un referèndum, tot i que molts així ho consideren". "Una cosa és preguntar el que es pensa (consulta), i una altra és preguntar el que es pensa per dur a terme una decisió (referèndum)", especifica Gambier, amb despatx al carrer Ayala de Madrid, al costat de l'Advocacia de l'Estat.


Per tot plegat, sosté que la consulta "no conculca normes constitucionals", en tant que és una consulta, i una consulta "pot ser absolutament lliure quant als continguts i a les preguntes".

"Hi ha dret a participar en els assumptes públics"


Però Gambier també es mira la situació des d'un altre punt de vista, "des de l'autonomia política que ostenten les comunitats autònomes". Des d'aquí, "encara trobo més arguments per confirmar-ne la legalitat. Les comunitats autònomes tenen poders implícits i inherents a la seva autonomia política, sense que en el seu exercici s'afecti a l'àmbit competencial de l'Estat. En aquesta línia hi ha de jugar el principi de llibertat, segons el qual tot el que no està prohibit, està permès. És el cas de la consulta, que no està prohibida".

"Crec que fa a l'essència de l'autonomia política espanyola dissenyada pel constituent de 1978 saber què és el que vol i què és el que pensa el poble de la regió. Hi ha un clar dret a participar en els assumptes públics, oimés quan són de rellevància per a la regió", sosté, tot i que també reconeix que el resultat que pogués sortir de la consulta "deurà orientar l'acció política posterior a Catalunya".

Però aquest ja seria un altre escenari. Una hipotètica victòria del Sí-Sí, o del Sí-No s'hauria de vehicular políticament "en el camí marcat per la Constitució". Però aquest seria un altre debat, posterior, no el que ara han de dirimir els magistrats.

Crítiques la suspensió i a les formes del TC

Implícitament, Gambier critica la teatralització del govern espanyol i del Tribunal Constitucional (TC) duta a terme diumenge i dilluns. Considera que "el primer moment de la batalla judicial va ser bastant escenogràfic", perquè "tant el govern com el TC van actuar amb una inèdita i gairebé sobreactuada rapidesa, fins i tot innecessària".

"En el cas del govern, aquest temperament es podria explicar per una autogenerada necessitat de mostrar una actitud de to alliçonador", considera. Però, quant al TC, creu que la rapidesa mostrada en acceptar el recurs espanyol contra el 9-N i la decisió de suspendre'l "pot contrastar amb la lentitud del tribunal en d'altres temes molt importants per a la societat". A més, "s'hi ha de sumar una forçada imatge de 'deliberació', el resultat de la qual va ser el d'unanimitat", també critica.

Finalment, també insinua que la suspensió dictada pel TC "ha tingut des del meu punt de vista un resultat indesitjable o "disvalioso". "Quan per mi hi ha una debilitat en l'argumentació del govern, es dóna peu a una situació política (la suspensió d'un procés de consulta que gravita fortament en la societat) que potser no s'hauria produït si el Tribunal Constitucional hagués tingut la possibilitat d'analitzar la versemblança del dret invocat pel govern", conclou.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació