02
d'octubre
del
2014
Actualitzat
a la
13:12h
L’èxit de Sitges no s’explicaria sense un públic entregat i extremadament fidel, l’autèntic cor que ha anat fent cada vegada més gran i més consolidada aquesta cita cinèfila. Però tampoc podria entendre’s sense una programació que sap fer les delícies d’aquest públic, plena de grans noms i grans talents, però també de noves propostes arriscades. Entre tot el gran vetall de terror, fantasia i crits, us recomanem les 10 pel·lícules "imprescindibles" de la 47ena edició. Una edició que ve carregada de molt bons títols i d’alguns moments que prometen ser memorables.
Map to the stars (David Cronenberg)
Després de passar per la darrera edició del festival de Cannes, on Juliane Moore va aconseguir el premi a la millor actriu, arriba a Sitges la darrera obra de David Cronenberg, que torna a l’estranya exquisidesa de pel·lícules anteriors com Promesas del este o Una hitòria de violència. De la mà d’algunes estrelles com Moore, Mia Wasikowska o Robert Pattinson, el director fa un retrat pertorbador i despietat del món del cinema, una sàtira que desemmascara la vida dels excèntrics habitants de Hollywood.
4 (Jaume Balagueró)
El director català Jaume Balagueró inaugura aquesta edició del festival amb la darrera entrega de l’exitosa saga . Una estrena de luxe per a un festival que aposta decididament per l’accent català. Segons expliquen els seus creadors, aquesta quarta entrega promet ser la “definitiva”, en una història on trobem l’única supervivent d’aquella infecció diabòlica atrapada en un vaixell a alta mar i sotmesa a una infinitat de proves. Diversió assegurada, bons espants, molta acció i, és clar, zombis!
Under the skin (Jonathan Glazer)
Molt s’ha parlat d’aquesta inquietant pel·lícula. Però la història és molt més que el cèlebre nu integral d’Scarlett Johansson. Jonathan Glazer combina a Under the Skin la roadmovie clàssica amb la ciència ficció, la realitat amb l’estilització més abstracta i conceptual. Johansson és en aquesta història una alienígena que va de cacera, però a qui també se li presenten alguns dilemes, molt més humans del què podria semblar.
Adieu au Langage 3D (Jean-Luc Godard)
El mestre de mestres, Jean-Luc Godard, experimenta amb el 3D i reflexiona sobre el llenguatge i les possibilitats del cinema. El resultat, un relat fragmentat que deixa entreveure la relació entre una dona casada i un home solter, dues persones que s’estimen i es barallen. Radical i brillant, Godard vol acomiadar-se del cinema amb un altre pas de rosca a la tècnica i el llenguatge.
Magical Girl' (Carlos Vermut)
Guanyadora de la Conxa d’Or al darrer festival de Donosti, l'espanyola Magical Girl demostra el talent de Carlos Vermut, en una història que explica un triangle tràgic entre Luis, que vol regalar a la seva filla malalta el vestit d’una sèrie d’anime, Bárbara, una jove amb problemes mentals, i Damián, un professor obsedit pel seu passat.
[
Over Your Dead Body (Takashi Miike)
Fidel a la seva cita amb Sitges, Takashi Miike torna a Catalunya –i com no ho havia de fer!– amb aquesta pel·lícula i també amb The Mole Song: Undercover Agent Reiji (a la secció Oficial Fantàstic Especials). Un grup de teatre assaja un clàssic de misteri, però la vida entre bastidors es veurà esquitxada de sang quan l’element fantasmagòric abandoni la ficció, en l’adaptació que el genial director japonès fa de Yotsuya Kaidan, la més famosa de les històries japoneses de fantasmes. Una bona prova per saber per què el públic del festival l’adora.
Tusk (Kevin Smith)
L’any 2011, Kevin Smith (director de Mallrats o Clerks) es va emportar a casa el Premi a la Millor Pel·lícula del festival per Red State. Tusk és la seva esperada nova producció, un film on Smith continua explorant el gènere de terror. Wallace Bryton, un popular podcaster, creua la frontera del nord per entrevistar Howard Howe, que una vegada va ser salvat per una morsa i que segrestrarà Wallace.
Autómata (Gabe Ibáñez)
Antonio Banderas arriba a Sitges per recollir el Gran Premi Honorífic per la seva trajectòria cinematogràfica, però també per presentar la seva darrera pel·lícula, Autómata, de la qual n’és productor i protagonista. La història explica com un agent d’assegurances d’una companyia de robòtica descobreix una cosa que podria tenir conseqüències decisives per al futur de la humanitat. Un thriller futurista que especula sobre què passaria si la intel·ligència artificial superés la humana.
One on Ones (Kim Ki-duk)
El cinema asiàtic sempre té un lloc reservat entre el bo i millor del festival, Ho demostra la passió que desperta entre els fans catalans, però també la qualitat de directors i pel·lícules. Un bon exemple n’és el respectat director coreà Kim Ki-duk, que explica a Oneon One la història d’un dels set homes responsables d’un assassinat, que és raptat, torturat i obligat a escriure una confessió. I com, quan és alliberat, descobreix que altres companys han tingut la mateixa sort.
Annabelle (John Leonetti)
Spin-off de l’aterradora i cèlebre Expediente Warren, ens explica qui coi és la nina sinistra que figurava al pròleg d’aquella pel·lícula. John Leonetti ens explica la seva història, un dels fenòmens sobrenaturals més coneguts i documentats del segle XX, en un film que és destinat a fer-nos passar molta por i que segur que provocarà més d’un crit a la sala.
Map to the stars (David Cronenberg)
Després de passar per la darrera edició del festival de Cannes, on Juliane Moore va aconseguir el premi a la millor actriu, arriba a Sitges la darrera obra de David Cronenberg, que torna a l’estranya exquisidesa de pel·lícules anteriors com Promesas del este o Una hitòria de violència. De la mà d’algunes estrelles com Moore, Mia Wasikowska o Robert Pattinson, el director fa un retrat pertorbador i despietat del món del cinema, una sàtira que desemmascara la vida dels excèntrics habitants de Hollywood.
4 (Jaume Balagueró)
El director català Jaume Balagueró inaugura aquesta edició del festival amb la darrera entrega de l’exitosa saga . Una estrena de luxe per a un festival que aposta decididament per l’accent català. Segons expliquen els seus creadors, aquesta quarta entrega promet ser la “definitiva”, en una història on trobem l’única supervivent d’aquella infecció diabòlica atrapada en un vaixell a alta mar i sotmesa a una infinitat de proves. Diversió assegurada, bons espants, molta acció i, és clar, zombis!
Under the skin (Jonathan Glazer)
Molt s’ha parlat d’aquesta inquietant pel·lícula. Però la història és molt més que el cèlebre nu integral d’Scarlett Johansson. Jonathan Glazer combina a Under the Skin la roadmovie clàssica amb la ciència ficció, la realitat amb l’estilització més abstracta i conceptual. Johansson és en aquesta història una alienígena que va de cacera, però a qui també se li presenten alguns dilemes, molt més humans del què podria semblar.
Adieu au Langage 3D (Jean-Luc Godard)
El mestre de mestres, Jean-Luc Godard, experimenta amb el 3D i reflexiona sobre el llenguatge i les possibilitats del cinema. El resultat, un relat fragmentat que deixa entreveure la relació entre una dona casada i un home solter, dues persones que s’estimen i es barallen. Radical i brillant, Godard vol acomiadar-se del cinema amb un altre pas de rosca a la tècnica i el llenguatge.
Magical Girl' (Carlos Vermut)
Guanyadora de la Conxa d’Or al darrer festival de Donosti, l'espanyola Magical Girl demostra el talent de Carlos Vermut, en una història que explica un triangle tràgic entre Luis, que vol regalar a la seva filla malalta el vestit d’una sèrie d’anime, Bárbara, una jove amb problemes mentals, i Damián, un professor obsedit pel seu passat.
[
Over Your Dead Body (Takashi Miike)
Fidel a la seva cita amb Sitges, Takashi Miike torna a Catalunya –i com no ho havia de fer!– amb aquesta pel·lícula i també amb The Mole Song: Undercover Agent Reiji (a la secció Oficial Fantàstic Especials). Un grup de teatre assaja un clàssic de misteri, però la vida entre bastidors es veurà esquitxada de sang quan l’element fantasmagòric abandoni la ficció, en l’adaptació que el genial director japonès fa de Yotsuya Kaidan, la més famosa de les històries japoneses de fantasmes. Una bona prova per saber per què el públic del festival l’adora.
Tusk (Kevin Smith)
L’any 2011, Kevin Smith (director de Mallrats o Clerks) es va emportar a casa el Premi a la Millor Pel·lícula del festival per Red State. Tusk és la seva esperada nova producció, un film on Smith continua explorant el gènere de terror. Wallace Bryton, un popular podcaster, creua la frontera del nord per entrevistar Howard Howe, que una vegada va ser salvat per una morsa i que segrestrarà Wallace.
Autómata (Gabe Ibáñez)
Antonio Banderas arriba a Sitges per recollir el Gran Premi Honorífic per la seva trajectòria cinematogràfica, però també per presentar la seva darrera pel·lícula, Autómata, de la qual n’és productor i protagonista. La història explica com un agent d’assegurances d’una companyia de robòtica descobreix una cosa que podria tenir conseqüències decisives per al futur de la humanitat. Un thriller futurista que especula sobre què passaria si la intel·ligència artificial superés la humana.
One on Ones (Kim Ki-duk)
El cinema asiàtic sempre té un lloc reservat entre el bo i millor del festival, Ho demostra la passió que desperta entre els fans catalans, però també la qualitat de directors i pel·lícules. Un bon exemple n’és el respectat director coreà Kim Ki-duk, que explica a Oneon One la història d’un dels set homes responsables d’un assassinat, que és raptat, torturat i obligat a escriure una confessió. I com, quan és alliberat, descobreix que altres companys han tingut la mateixa sort.
Annabelle (John Leonetti)
Spin-off de l’aterradora i cèlebre Expediente Warren, ens explica qui coi és la nina sinistra que figurava al pròleg d’aquella pel·lícula. John Leonetti ens explica la seva història, un dels fenòmens sobrenaturals més coneguts i documentats del segle XX, en un film que és destinat a fer-nos passar molta por i que segur que provocarà més d’un crit a la sala.