Entrevista

Marc Parrot: «L'èxit és conviure amb la incertesa i que això no t'afecti»

El cantant, músic i productor publica el disc 'Sortir per la finestra'

per Jordi Palmer, 28 de setembre de 2014 a les 17:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Marc Parrot ha editat el disc 'Sortir per la finestra' Foto: Jordi Salinas


'Sortir per la finestra ' (Global, 2014) és el nou disc de Marc Parrot, un treballador de la cançó camaleònic i polifacètic que porta ja un quart de segle dedicat a aquest negoci. Ha fet de tot, fins i tot versionar d'una banda la Nova Cançó i de l'altra els èxits de la cançó lleugera espanyola amb aquella aventura que es va anomenar El Chaval de la Peca. De fa anys que combina la tasca de músic amb la de productor i assegura que amb el temps ha aconseguit tenir “una certa tranquil·litat” gràcies a conèixer de ben a prop “la inseguretat a la que m'enfronto contínuament”, per concloure que “l'èxit és conviure amb la incertesa i que això no t'afecti”. 


-De quines premisses parteix per fer aquest disc?

-Bàsicament, de les ganes de fer-lo. Hi ha un moment que de cop comences a pensar en preparar noves cançons i un  nou disc. De manera continua treballo en cançons, però de sobte veig que les ganes són moltes i aleshores tanco unes dates al calendari i m'hi poso. Abans penso quin tipus de disc vull fer, tot i que entre el que m'imagino i el que acaba sortint sovint no té res a veure, però la veritat és que fins que no entro en aquest període no m'hi poso fermament, i després ja m'hi poso tant que fins i tot treballo sota pressió.


-Però la pressió se la posa vostè mateix

-Sí, sí, me la imposo jo, i de fet em genero molta tensió a l'hora d'estar atent a tot el que passa i a ser molt resolutiu i assertiu per trobar els temes sobre els quals faré les cançons.


-Perquè tria el títol de 'Sortir per la finestra'?

-Per la cançó. És com una escapada mental, i això em porta  a un altre discurs de buscar fórmules no convencionals, de no fer les coses de la manera que es pot pensar que és la correcta, i explorar diferents angles i perspectives. El disc ha acabat sent un ventall de propostes ampli des del punt de vista estilístic, de tal manera que si hi havia algun títol que podia funcionar al disc era aquest de 'Sortir per la finestra'.

-Certament, el disc és molt variat musicalment. Perquè?

-Perquè jo sempre he tingut una mica d'ànima de cantautor. M'agrada el rock però he crescut també amb la cançó d'autor, que la sentia a casa quan era nen. Amb tot, el que em va fer dedicar a la música va ser el rock, tendir a que la música sigui el vestit de la lletra i acompanyar la sensació que vull transmetre. El que passa és que en aquest disc he volgut anar una passa més enllà, perquè mentre en altres discos buscava una certa homogeneïtat, en aquest he volgut anar directament a les cançons.

 
-Vostè en tot cas és un cantautor des del punt de vista literal.

-Sí, evidentment. Però estèticament diria que no sóc un cantautor a l'ús. Aquí tenim un clixé determinat del cantautor que deixa de banda als altres que també ho són.

-En tot cas vostè va fer un disc de versions de la nova cançó. Aquell projecte pot tenir continuïtat?

-No, allò es va fer en el seu moment i allà es va acabar. Però va ser fantàstic, perquè vaig recuperar una part de la infància. Em va agradar recuperar aquelles cançons i fer-ne un espectacle en aquell moment simbòlic dels cinquanta anys de la nova cançó.

-I vostè quants anys porta en la música?

-Vaig signar el primer contracte amb Warner el 1989 i el 1990 vaig treure el primer disc amb Regreso a las Minas, i el 1993 vaig treure el primer com a Marc Parrot.

-Malgrat això, molta gent recorda de vostè la seva etapa com a El Chaval de la Peca. Com ho porta això?

-Ho  porto bé, perquè hi ha una generació que em recorda com a El Chaval de la Peca i una altra que no, però procuro que aquest tema no em monopolitzi les entrevistes.

-És un episodi tancat?

-Absolutament, perquè simplement va ser una broma.

-Després de tants anys en aquest negoci, es té seguretat a l'hora de fer les coses?

-El que tinc és una certa tranquil·litat perquè conec la inseguretat a la que m'enfronto contínuament. Porto molts anys vivint de la música i no se com ho faig. No se com funciona, vaig fent.

 
-Però vostè diversifica la feina, fa de músic, però també de productor.

-Sí, però puc dir el mateix en tot el que faig. Si un artista m'emociona i me'l crec i el vull produir el produeixo i ja està. Mai faig comptes de res però al final de l'any quadren els números i quadra en el sentit que he fet el que he pensat que havia de fer.

-Quina feina està fent com a productor a hores d'ara?

-Preparo coses amb Chop Suey i amb La Pegatina, el proper disc de Ramon Mirabet i alguna cosa per La Marató.

-Creu que estem superant la crisi?

-No ho saps mai. De cop tens feina per avançar i de cop no tens res, l'important és aprendre a conviure amb tota aquesta incertesa. Quan et va bé amb la música tens el perill de convertir-te en un neuròtic de campionat, si diversifiques és més sa, però tot són incerteses. L'èxit és conviure amb la incertesa i que això no t'afecti per anar fent coses i gaudir-ne.

-Després d'aquest disc, que vindrà?

-No ho he pensat encara. Normalment quan acabo els discos penso que hauria de continuar component, però ara tinc ganes de presentar-lo en directe.


 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació