Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Concepció Soriano: «Tothom m'abraçava i em feia petons!»

L'àvia castellera va posar cara i actitud a la mobilització de la Diada en una foto del dia a The Wall Street Journal

per Anna Murgadas, Barcelona, 15 de setembre de 2014 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Concepció Soriano, amb la satisfacció de simbolitzar l'esforç col·lectiu de la Diada. Foto: S.C:

Concepció Soriano (Barcelona, 1941) és una àvia castellera, dels Castellers de Barcelona. És petita però, com la dita, eixerida a més no poder. El seu paper als castells és fer de tap, és a dir, omplir els forats que queden a la pinya. Tan endins com calgui, assegura. Aquest Onze de Setembre el seu rostre va donar la volta al món com a imatge de la Diada. Va ser una de les fotografies del dia a The Wall Street Journal, un dels diaris més influents del món, i també del programa Dosos Amunt, de La Xarxa.


- S'imaginava aquest enrenou? Qui li va dir que havia sortit aquesta fotografia?

- El divendres em van estar trucant tot el dia, però estava molt atrafegada amb els néts, que encara no van a l'escola i no vaig agafar el telèfon. Al vespre, quan vaig arribar a l'assaig que fem els Castellers, els companys m'estaven esperant al carrer. Em vaig emocionar molt. Tothom m'abraçava i em feia petons! Va ser una cosa extraordinària, de veritat.

- I quan va veure la fotografia, què va pensar?

- Em va fer il·lusió, però jo només sóc un més de la colla...


-   Però no és només la cara de la colla de castellera de Barcelona. El Wall Street Journal la va escollir a vostè com a símbol de la V!

- Home, això m'enorgulleix molt a la meva edat. Jo en tinc 73, no me'n amago cap. Vaig telefonar al meu gendre, que fa cursos als Estats Units i coneix aquell país. "I tant que sé quin diari és!", em va dir.

- I com la va viure la Diada?

- Érem al vèrtex. Hi vaig anar amb la meva amiga a portar la pancarta de la penya blaugrana, però la vaig deixar anar perquè em van cridar perquè feia falta per fer un castell.  Va ser una passada tot plegat, preciosa. A veure si ho conseguim! El dia 8 de novembre es casa la meva filla i em faria molta il·lusió anar a votar l'endemà.

- Fa molts que forma part dels Castellers de Barcelona?

- No, no. Farà uns sis anys. Jo, a banda de castellera, sóc voluntària, des de les olimpíades del 92. Allà hi vaig fer amics que eren castellers i després de veure'ls molts anys per la Festa Major m'hi vaig decidir.

- I quina és la seva funció a la colla? 

- Faig de tap, tapo els forats que queden a la pinya i com que sóc petitona arribo molt endins.

- També ha portat a la colla una altra petita de la família, una néta...

- Sí, quan anava als assajos me l'enduia i ella jugava per allà. Però llavors vaig veure que li agradava, no li feia por i de seguida es va animar a fer pilars. La hi vaig apuntar, però ara ja té sis anys i no se si aquest curs voldrà continuar.

- I què li ha dit ella, de la foto?

- Ui, acaba d'arribar de vacances i encara no n'hem parlat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació