Pedro Urraca, al descobert

Gràcies a una investigació del setmanari EL TEMPS, Madrid ha d'obrir avui els arxius classificats del policia que va deportar el president Companys, coincidint amb el 25è aniversari de la mort d'Urraca | La recerca periodística va avançar la data d'obertura a avui, en comptes del 2032

per S.C., Barcelona , 14 de setembre de 2014 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Urraca, fotografiant-se amb un dels seus cotxes, a París el 1943. Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

El 14 de setembre de 1989, Pedro Urraca Rendueles, el policia que va detenir i deportar el president Lluís Companys l'agost de 1940, moria en un hospital privat de Madrid. Amb 85 anys, havia treballat al servei de la dictadura en la repressió de republicans exiliats a França, i posteriorment, tot i estar condemnat a mort per la França alliberada, va traslladar el seu centre d'operacions a Bèlgica, on va seguir espiant i detenint republicans, i posteriorment, comunistes i activistes d'ETA fins a l'any 1982, any en què consta la seva jubilació oficial. 
 
Emparant-se en aquesta darrera referència escrita a la persona de Pedro Urraca, l'Estat espanyol mantenia classificats com a secret d'Estat els arxius corresponents a l'activitat d'aquest policia a l'exterior fins l'any 2032, quan haurien passat 50 anys. Però un treball d'investigació del setmanari EL TEMPS publicat en dues entregues entre el novembre de 2010 i el juliol de 2011 aportava la documentació necessària, la partida de defunció que estava en possessió del seu fill, i l'esquela que havia publicat el diari ABC, per demostrar que la mort del policia s'havia produït el 14 de setembre de 1989. Aquesta data és clau per avançar 25 anys l'obertura dels arxius secrets i comptar amb l'empara legal, que estableix que si es demostra la mort de la persona protagonista de la documentació, l'Estat està obligat a fer-la pública. 
 
Certificar oficialment la data de mort de Pedro Urraca Rendueles no hauria estat possible sense la investigació que va dur a terme EL TEMPS per tal de localitzar el seu únic fill, Juan Luís Urraca Cornette, i que aquest accedís a donar informació sobre l'activitat del seu pare, i posteriorment, localitzés una gran quantitat de documentació com informes policials i passaports, així com els dietaris personals del policia franquista, que han permès reconstruir fil per randa la vida d'un home que va canviar la història de Catalunya facilitant la detenció -Urraca era triple agent franquista-Gestapo-Vichy- i entregant Companys al franquisme perquè l'afusellés el 15 d'octubre de 1940. La vida del policia ha estat reconstruïda al llibre Agent 447, l'home que va detenir el president Companys (3i4), premi Octubre d'Assaig 2011, i traduït al castellà per RBA, escrit per Gemma Aguilera.  La documentació que quedi al descobert a partir d'avui servirà per completar un trencaclosques ja excepcional, perquè per primera vegada es disposa dels pensaments més íntims d'un personatge clau en la dictadura franquista a través dels seus dietaris personals i la seva documentació privada. 


"El meu pare va fer molt de mal als catalans"
 
Una història tràgica per a Catalunya i també per als demòcrates espanyols, que el fill de Pedro Urraca va decidir convertir en una gran història personal de dignitat i honor cedint de forma gratuïta als catalans tot el material personal del seu pare, que inclou centenars de fotografies, una quinzena de dietaris personals i milers de documents. El 15 d'octubre de 2011, en un acte privat a la Generalitat de Catalunya, el president Artur Mas agraïa a Juan Luís Urraca el gest de cedir aquest material a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Per la seva banda, el fill del policia responia amb una reflexió simple: “El meu pare va fer molt de mal als catalans, crec que ara és just que aquest material sigui Catalunya”. 
 
Un gest de dignitat i respecte cap a Catalunya que el diari El País ha preferit obviar en un reportatge que ha publicat aquest diumenge, en què no apareix cap referència al fill d'Urraca ni a la cessió a l'Arxiu Nacional, i que atribueix bona part de la investigació de Pedro Urraca a la néta del policia -localitzada per EL TEMPS per primera vegada-, i a un reportatge publicat per aquest rotatiu fa uns anys, en què assegurava que els arxius romandrien tancats fins el 2032. 
 
Pedro Urraca amb el seu fill Juan Luís a París, l'any 1942. Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació