Ara ets en Terra Salva

Henri Pajau, el soldat de la Primera Guerra Mundial abatut per les bales alemanyes el 5 de setembre del 1914, descansa ja en terra catalana

per Jordi Palmer
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una làpida amb la llegenda 'Ara ets en Terra Salva' protegeix des d'aquest divendres les restes d'Henri Pajau, el soldat de la Primera Guerra Mundial mort el 5 de setembre del 1914. Ha estat un llarg viatge de just un segle el que ha portat aquest 'poilu' -nom que rebien els soldats de l'exèrcit francès a la Gran Guerra- des de la llunyana Lorena, on va caure sota les bales alemanyes durant les primeres setmanes de la guerra fins a la terra catalana on descansarà eternament, en una tomba situada just al costat del monument als morts durant la Primera Guerra Mundial, on el seu nom ja figurava al costat de 35 vilatans més.



Aquest 5 de setembre del 2014, just cent anys després de la mort de Pajau, una Cerimònia d'Estat ha honorat les seves restes. Desenes d'excombatents i veterans de les últimes guerres lliurades per França -Indoxina, Algèria...- s'han citat a Eus, petit poble de la comarca nord-catalana del Conflent, de poc més de 400 habitants, pintoresc i costerut on totes les edificacions són de pedra, talment un pessebre de postal.

Veterans amb les seves banderes Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Orgullosos, els veterans han fet cap a l'església de Sant Vicenç de Dalt d'Eus portant les seves banderes tricolors, testimoni del pacte d'honor dels soldats amb la història. Els uniformes polits, les sabates enllustrades, els inconfusibles quepis de l'exèrcit francès i les omnipresents ensenyes, sumat a les mirades dures però alhora compungides dels excombatents han dotat la cerimònia d'un caràcter solemne. I és que allò que en un altre exèrcit podria semblar rònec aquí pren més aviat un caire històric ja que, al capdavall, la celebració de l'enterrament d'un soldat de la Primera Guerra Mundial no és un esdeveniment que molta gent hagi pogut viure.
 
Entrada del fèretre amb les restes a l'eglésia Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

La cerimònia ha començat amb la celebració d'una missa solemne, presidida per les restes del soldat, on s'ha rememorat la trajectòria militar de Pajau, nascut el 18 de novembre de 1887, mort a 27 anys i soldat del Regiment d'Infanteria 143 amb base a Carcassona. Posteriorment les restes han estat traslladades, amb un camió militar, al cementiri del poble situat a la part de baix de la localitat. Allà, de forma solemne, han estat inhumades a la seva tomba definitiva.

L'alcalde d'Eus, Jose Montesino, s'adreça als assistents Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

En els actes s'ha reivindicat la catalanitat de Pajau, un fet que ha reconegut tant la prefecta del Departament dels Pirineus Orientals, Josiane Chevalier, que al seu parlament s'hi ha referit explícitament com a “soldat català”, com l'alcalde d'Eus, Jose Montesino, que ha mostrat la seva satisfacció pel retorn a la localitat “d'un infant del país”. En declaracions a Nació Digital, Montesino ha destacat la “gran alegria” que ha significat poder enterrar al seu poble natal a “un home ben bé català”. 

Moment en que les restes d'Henri Pajau són dipositades a la tomba Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
 
La 'Marxa Fúnebre' ha posat so al moment solemne de dipositar les despulles i l'ofrena floral, mentre una secció de soldats constituïa la corresponent guàrdia d'honor, seguit per un eufòric però contingut cant de 'La Marsellesa'. Tot plegat entre ensenyes tricolors i un record molt sentit per part de Maryse Gorce, besneboda de Pajau, que acompanyada de la família ha rebut la bandera que cobria les restes de mans de l'alcalde.

Maryse Gorce, descendent de Pajau, rep la bandera amb familiars Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
 
De fet, han estat les gestions de l'ajuntament amb la col·laboració de la descendent les que han fet possible que l'Oficina Nacional de Veterans i Víctimes de la Guerra hagi cedit les restes a la localitat, un cop aquestes, trobades el 14 de maig d'aquest any, van poder ser identificades gràcies a la placa amb el seu nom que el soldat duia en el moment de la seva mort.

La prefecta del departament, Josiane Chevalier Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
 
A més, l'acte ha estat l'estrena oficial de Josiane Chevalier, prefecta del departament dels Pirineus Orientals -càrrec equivalent a la subdelegació del govern a l'Estat espanyol-, en el càrrec des de l'1 de setembre d'enguany. Vestida amb l'uniforme consubstancial al seu càrrec -a la República francesa els prefectes porten uniforme i saluden militarment en ocasions cerimonials-, Chevalier ha aprofitat l'acte per presentar-se a la societat nord-catalana, al temps que s'ha disculpat per no tenir l'apropiat “accent català”.

Un vehicle militar ha transportat el fèretre Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
 
Precisament, la seva importància ha tingut aquest “accent català”, una expressió convertida en eslògan per les autoritats dels Pirineus Orientals i que configura un catalanisme regionalista i folklòric, als antípodes de l'activisme nord-català. Així, sense discutir l'adhesió d'aquest territori a la idea nacional de França hi ha lloc per l'exhibició de la senyera -presidia la tribuna d'autoritats al costat de les banderes francesa i europea-, i per a l'ús de la llengua catalana, present en la làpida, en el 'Virolai' amb que s'ha clos la missa i en un dels parlaments d'infants del poble durant l'enterrament.

Passadís de banderes a l'entrada del cementiri Foto: Jordi Palmer / Nació Digital
 
Amb l'enterrament de Pajau es tanca un tros d'història, el que va portar aquell jove nord-català a lluitar per França en una guerra de la que ara es compleixen cent anys, una conflicte bèl·lic que va sacsejar de manera gairebé definitiva la societat nord-catalana, que des d'aleshores es cada cop més i més francesa. Malgrat tot però, Pajau descansa en 'terra salva', millor que res.

La tomba està just al costat del monument als morts a la guerra Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació