Vint anys del tornado de l'Espluga

El periodista de TV3 Tomàs Molina parla de com ho va viure

per Joan López, L'Espluga de Francolí, 31 d'agost de 2014 a les 10:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'agost de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El tornado va aixecar gran quantitat d'objectes, pols i aigua Foto: Ferran Civit i Martí / Fons MVR

«Me'n recordo com si fós ara», aquesta és l'afirmació que repeteixen totes les persones a qui hem preguntat sobre el tornado de l'Espluga de Francolí del 31 d'agost del 1994. De fet, ja han passat vint anys dels vint minuts que més por han fet passar als espluguins de les darreres generacions.


Eren entre dos i tres quarts de cinc de la tarda del dimecres 31 d'agost del 1994 quan el tornado es formava sota el Coll Roig, prop de la granja Garrell, coneguda popularment com el Molí dels Frares. De la granja, ara reconstruida, en va quedar ben poc. Molts veïns, es trobaven a l'ermita, celebrant Sant Ramon.

A partir d'aquí, vint minuts de recorregut d'un remolí de vent que s'estima que hauria tingut entre 150 i 200 metres de diàmetre i que va recórrer una distància d'uns dos quilòmetres de manera bastant capritxosa. El tornado hauria pujat fins a la carretera TV-7001 d'entrada a l'Espluga de Francolí i, des d'allà, al traçat de la via del tren. Un cop a la via fèrria, hauria baixat de nou tot seguint el curs del riu Francolí i evitant l'entrada al poble a través del pont de la Palanca. El tornado va seguir paral·lel al casc urbà pel curs del riu Francolí fins gairebé al final nucli habitat, on es va disoldre.

Els vents, d'entre 150 i 200 quilòmetres per hora, van arrancar tot el que van trobar al seu pas. Arbres de socarrel, grans pedres que limitaven el traçat de la carretera, torres elèctriques i cables d'alta tensió, part de la catenària de la via del tren i fins i tot les teulades de diversos domicilis del darrer tram del carrer de la Font.

L'Espluga, Vallclara i el Monestir de Poblet es van quedar sense electricitat durant unes hores, mentre tècnics de FECSA reparaven unes destrosses que, els responsables de l'època de la companyia, van xifrar per valor d'entre vuit i nou milions de pessetes. Diversos grups electrògens van donar servei als veïns de l'Espluga que, segons càrrecs municipals de l'època, no van recuperar la normalitat pel que fa al subministrament fins gairebé un dia i mig després del pas del tornado.


La carretera d'accés a l'Espluga i la via del tren que uneix Tarragona amb Lleida també es van tallar durant unes hores. L'endemà però, les comunicacions estaven reestablertes.

Hi va haver, aproximadament, uns 150 veïns afectats perquè els forts vents que es podien percebre des de la majoria de carrers del municipi van causar danys de diverses consideracions.

El tornado i els espluguins

Avui dia, la majoria dels habitants de l'Espluga tenen molt fresc el record del tornado. De fet, només entre els més joves trobaríem algú que no n'hagi vist les imatges. De tota manera, tots n'han sentit a parlar.

Els habitatges que més van patir la fúria del tornado van ser els que es trobaven al final del carrer de la Font. Alguns d'ells van perdre la teulada i van patir nombroses destrosses a l'interior. Molts veïns van perdre pertinences personals i alguns van haver de traslladar-se fins que van tornar a tenir teulada. És el cas de la Dolores Mesas, que el 31 d'agost del 1994 passava la tarda a la platja en família. «Al matí jo no tenia ganes d'anar a la platja, però la meva famíla va insistir-hi», explica la Dolores. Ella, el seu marit i les dues filles van arribar a l'Espluga poc després que hagués passat el tornado. «Érem a Salou i vam veure que el cel s'enfosquia molt. Quan vam decidir tornar cap a l'Espluga i vam arribar a l'alçada del coll Roig, vam veure les destrosses i li vam preguntar a un veí què havia passat. Ell ens va respondre que havia passat un tornado i que casa nostra no tenia sostre!».

De fet, la casa on vivia la Dolores Mesas i la seva famíla no va ser de les més afectades del carrer de la Font. Ella explica que els seus veïns van patir danys més importants, que s'agreujarien poques setmanes després amb les inundacions del 10 d'octubre del 1994. En aquesta ocasió, les pluges van afectar de nou els domicilis del carrer de la Font.

Dolores Mesas, davant del número 32 del carrer de la Font Foto: Joan López

«Quan vaig entrar a casa, la primera planta es veia bé. A la segona hi havia les finestres obertes i la roba havia volat cap al riu. De fet, em vaig trobar moltes coses fora de lloc, el vent les havia mogut. En arribar el tercer pis i pujar la vista cap amunt, podia veure el cel. No tenia teulada i un bagul molt gran, que estava ple, es va moure per tot arreu i va fer malbé portes i parets». Les filles de la Dolores expliquen que durant molts dies van veure la seva roba estesa sobre els arbres que van quedar drets a la llera del riu i que van poder veure com desapareixia amb les riuades de l'octubre següent. En el cas de la Dolores, com que era llogatera, va haver d'entendre's amb el propietari de l'immoble, que es va fer càrrec de les obres. Mentrestant, la família es va allotjar als apartaments de Villa Engracia, que regentava un familiar.

«Va ser un viatge horrorós, tornava cap a l'Espluga escoltant la ràdio.»

Toni Sánchez, alcalde de l'Espluga l'any 1994, gaudia del primer dia de vacances a Puigcerdà. Antoni Escoda, primer tinent d'alcalde de l'època, exercia d'alcalde en funcions. «La primera notícia la vaig rebre per telèfon», explica l'alcalde. «Em va trucar l'Antoni Escoda molt espantat cap a dos quarts de cinc de la tarda i em va explicar que fins i tot havien volat teulades. El viatge de tornada cap a l'Espluga va ser horrorós, tornava escoltant la ràdio i no em feia la idea del que havia passat».

El batlle va arribar a l'Espluga al voltant de les vuit del vespre i diu que va ser llavors quan va conèixer que no s'havien de lamentar danys personals. A aquelles hores el poble era ple de Bombers, Guàrdia Civil i personal de Creu Roja que no va haver d'actuar. Sánchez explica que va rebre trucades, entre d'altres, de Josep Gomis, que era delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, i les visites de l'aleshores delegat del Govern a Tarragona, Josep Maldonado, i els alcaldes de poblacions veïnes com ara Vimbodí.

«Vam obrir llistes a l'Ajuntament per recollir quins eren els danys que el tornado havia causat als veïns». Tot i la incertesa de qui es faria càrrec del cost de reparació de les destrosses, en un primer moment, el consistori va optar per inventariar tots els danys. «Em va impactar que tots els contractistes espluguins que treballaven fora del poble vinguessin a ajudar. En aquella època potser n'hi havia 17 o 18 i no tots estaven treballant a l'Espluga. Ells van deixar les feies que estaven fent i van ajudar el poble», afegeix Toni Sánchez.

L'alcalde Antoni Sánchez, al seu domicili de l'Espluga de Francolí Foto: Joan López

L'alcalde recorda també que l'Ajuntament es va fer càrrec de la neteja del riu. La brigada va netejar la llera d'arbustos, brutícia i arbres caiguts «i això va anar bé per la riuada de l'octubre», exclama Sánchez mentre aclareix que així l'aigua trobava menys obstacles al riu.

L'actuació inicial va ser ràpida. Així ho recorda Antoni Escoda, alcalde en funcions el dia 31 d'agost del 1994. «A dos quarts de cinc de la tarda, des del terrat de casa, vaig veure una broma rodona que donava tombs». Escoda afirma que recorda perfectament tota la trajectòria del tornado que va veure «per la por que vaig passar». Durant unes hores va córrer el rumor que una dona estava a l'interior d'un dels edificis més malmesos, posteriorment se la va localitzar sana i salva.

A l'Espluga, a més dels Bombers, Guàrdia Civil i Creu Roja, hi van arribar tècnics del Servei d'Arquitectura i Habitatge i també de la Junta d'Aigües de la Generalitat (actualment Agència Catalana de l'Aigua). També van col·laborar en l'avaluació de danys, alguns membres del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. A banda de començar a reparar i avaluar els danys, van poder certificar que cap dels habitatges afectats patia problemes significatius a l'estructura. Les primeres tasques van consistir a desenrunar la carretera TV-7001 per recuperar la circulació de vehicles i netejar els carrers del poble on els vents havien dipositat branques i aigua.

El tornado a la premsa i a la tele

Mai l'Espluga ha sortit tant als mitjans de comunicació. Poques hores després que el tornado arrassés una part de la població un equip de TV3 arribava al poble. També ho feien diversos professionals de la premsa escrita que, amb els equips de televisió, es van instal·lar a l'Espluga durant uns dies per recollir testimonis i relatar els fets.

L'espectacularitat de les imatges gravades per diversos videoaficionats va fer que el tornado es pogués veure a gairebé totes les televisions de l'Estat Espanyol, ja fossin d'àmbit autonòmic o bé estatal.

Recull de premsa

El Periódico de Catalunya 01/09/1994  Un fuerte tornado sacude l'Espluga de Francolí

La Vanguardia 01/09/1994  Un tornado repentino devasta las afueras de l'Espluga de Francolí

Diari de Tarragona 01/09/1994 Un tornado azota l'Espluga

L'Avui 01/09/1994 Un violent i curt tornado talla carreteres, la via del tren i la llum a l'Espluga de Francolí

El País 01/09/1994 Un espectacular tornado sembró la alarma ayer por la tarde en l'Espluga de Francolí

Nou Diari 01/09/1994 Un tornado sorprèn l'Espluga de Francolí

Diari de Tarragona 02/09/1994 L'Espluga repara los desperfectos del tornado

Diari de Tarragona 03/09/1994 El lunes se cerrará la lista de afectados por el tornado

Nou Diari 03/09/1994 Reconstruïm l'Espluga


Televisió de Catalunya va desplaçar al lloc dels fets un dels homes del temps més coneguts del país, Tomàs Molina. Ell explica a laConcaDiari.cat que TV3 va enviar el mateix dia 31 d'agost una moto a l'Espluga que es va emportar a Barcelona les imatges del tornado gravades pels videoaficionats espluguins.

«És un tornado de manual perquè és petit, es mou a poc a poc, el vídeo estava gravat amb prou perspectiva i es veu molt bé com les coses entren per sota i acaben caient. Es veu bé el moviment i s'entén com funcionava el tornado», aclareix Molina que explica com va conèixer la notícia: «quan la gent ens va trucar ja era evident que es tractava d'un tornado, tot i que a vegades es confón una mica, ja que hi ha ventades o esclafits que cauen de sobte en la mateixa direcció i causen desperfectes. Amb les preguntes inicials que vam poder fer, sabíem que es tractava d'un tornado, tothom l'havia vist».

Una de les dificultats a què s'enfrontaven els periodistes i els meteoròlegs com Tomàs Molina, que es va desplaçar a l'Espluga per connectar en directe amb TV3, era el repte d'explicar el fenòmen als espectadors. «Per mi es tractava d'una feina totalment nova i ho recordo perquè em va caure una bronca. De fet, feia poc que treballava i em feia molta gràcia el tema del tornado. Recordo que vaig anar a l'Espluga de Francolí pensant més en el tornado que en la notícia que havia generat. Vaig fer una entrevista preguntant a un senyor sobre com era el tornado i què se sentia i em va respondre sobre els danys que havia patit casa seva. Tot i això, jo insistia i li tornava a demanar sobre si notava com canviaven els vents i ell m'explicava que havia perdut part de casa seva. Llavors em van dir que havia de fer de periodista i no d'home del temps».

L'home del temps de TV3 diu que no té la sensació que ja hagin passat vint anys. Tot i això, sí que recorda el tornado de l'Espluga com «el primer tornado que ha donat pas a més tornados, bufaruts, esclafits, caps de fibló de tota mena que s'han produït en molts altres llocs, potser no tan urbans o que no han causat tants danys, però n'hi ha hagut diversos com un de proper a l'aeroport del Prat. Això vol dir que alguna cosa està canviant en el temps del nostre país o bé que som capaços de gravar-ho més». 

El tornado de l'Espluga de Francolí ha traspassat fronteres i ha estat motiu d'estudi a la Universitat de Califòrnia (UCLA). «Vaig tenir una sorpresa perquè allà, durant bastants anys, feien servir aquest vídeo per explicar els tornados perquè és un vídeo on es veu un tornado que va molt a poc a poc, es veu molt el flux de l'aire, on està la rotació i els seus tornados són molt més llargs i molt més espectaculars, però al mateix temps els costa més de veure-ho», afegeix Molina.




Videoaficionats que es converteixen en reporters

Les imatges que avui ens han arribat del tornado són les que alguns videoaficionats espluguins van enregistrar amb les seves càmeres de vídeo. Vint anys enrere l'ús d'aquests dispositius començava a popularitzar-se però, tot i això, encara no s'havien estès.

L'Antonio Gallardo, un pintor que aleshores tenia 44 anys i que resideix a la urbanització Carreras, explica que la tarda del 31 d'agost del 1994 era a casa veient un partit de tennis. «Recordo que era l'open dels Estats Units», afirma. «Teníem les finestres obertes perquè feia calor i van començar a petar amb el vent. Vaig anar cap a la part de darrere de la casa i vaig veure el cel vermell i com un pi que tenia al pati es bellugava molt mentre que un parasol que hi havia al costat estava immòbil», diu Gallardo.

El pintor relata que van sortir al carrer principal de la urbanització i, en veure una gran muntanya de pols, se'n va tornar cap a casa amb la seva dona i un dels seus fills. Allà va agafar la càmera de vídeo que estava amb la bateria plena i preparada per gravar ja que l'endemà se n'anaven de vacances a les Illes Canàries. Gallardo, que ja era videoaficionat des de feia temps, va enregistrar imatges del tornado des del pati de casa seva. El plànol, avui, seria impossible de captar ja que la vegetació del seu jardí l'hauria tapat.

Antonio Gallardo assenyala des del pati de casa seva el punt per on va gravar el tornado Foto: Joan López

Les imatges que van emetre repetitivament les televisions de l'Estat eren de tres veïns de l'Espluga: Antonio Gallardo, Assumpció Bonet i Josep Maria Morató. Aquest darrer va ser qui va captar les seqüències més espectaculars des de l'habitació de matrimoni del seu adosat de la urbanització Carreras.

El Josep Maria explica que aquella tarda d'agost feia la migdiada al primer pis de casa seva. A baix, la seva dona s'ocupava del fill gran de la parella, en Marc, que feia sis mesos que havia nascut. «Em va despertar el soroll que feien les persianes quan es van començar a moure i a picar. Vaig obrir la persiana de l'habitació i vaig veure que el cel estava ennuvolat però no lo suficient per que hi hagués una tempesta. De sobte, em vaig adonar que davant meu s'estava formant un remolí i vaig anar al pis de baix a buscar la càmera de vídeo».

En el cas del Josep Maria, ell confessa que no és videoaficionat de sempre. De fet, havia comprat la càmera de vídeo per gravar el seu fill Marc i, casualment, l'aparell tenia les bateries carregades.

Josep Maria Morató amb la càmera amb la que va gravar el tornado, a la finestra de la seva habitació Foto: J. Morató

«Quan vaig començar a gravar va marxar la llum i van arribar uns familiars que estàvem esperant. Els vam fer entrar de pressa i amb ells vam estar gravant fins que vam veure que el tornado semblava que s'apropava, llavors vam baixar la persiana i vam baixar al magatzem on vam esperar tots junts fins que vam creure que havia passat». Ara tampoc seria possible gravar els mateixos plànols que l'any 1994, una part de la vista de la seva habitació s'ha perdut a causa de les noves edificacions.

Morató explica que cap al vespre va arribar a l'Espluga un equip de TV3 que es va interessar pels veïns que havien gravat imatges. De fet, l'equip de televisió es va dirigir primer a casa de l'Antonio Gallardo que, a més de cedir-los el seu enregistrament, els va acompanyar a casa del Josep Maria Morató d'on es van endur una cinta que contenia també imatges del seu fill. L'equip de televisió va tornar la cinta a la família, que encara conserva les imatges del nen.

A continuació podeu veure les imatges enregistrades per Josep Maria Morató, les més utilitzades per les televisions.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació