Mons paral·lels

per Quico Sallés , 22 d'agost de 2014 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'agost de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Va ser el 4 de juliol. Aviat farà dos mesos. Va ser el dia que el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va celebrar un conclave apassionant. La mà dreta del ministre de l'Interior es va reunir amb els directius dels 37 “operadors crítics” i comandaments i responsables de la seguretat de l'Estat. 
 
Els “operadors crítics” configuren una peça bàsica de la seguretat de l'Estat. De fet, són els responsables directes d'infraestructures crítiques. Un club “exclusiu” on s'hi troben executius d'empreses que gestionen el gas, el subministrament elèctric, alimentació, ports i aeroports, l'aigua, el petroli, les centrals nuclears, el sector financer, laboratoris d'investigació, defensa o les xarxes de dades públiques com la seguretat social o hisenda. 
 
Els operadors d'infraestructures crítiques estan regulats per la Llei 8/2011 de 28 d'abril i poca cosa se sap perquè la mateixa llei els qualifica de secrets.  L'article 4.3 i següents ho diuenclar: “El Catálogo Nacional de Infraestructuras Estratégicas tiene, conforme a lo dispuesto en la legislación vigente en materia de secretos oficiales, la calificación de SECRETO, conferida por Acuerdo de Consejo de Ministros de 2 de noviembre de 2007, calificación que comprende, además de los datos contenidos en el propio Catálogo, los equipos, aplicaciones informáticas y sistemas de comunicaciones inherentes al mismo, así como el nivel de habilitación de las personas que pueden acceder a la información en él contenida”.
 
D'aquesta reunió no hi va haver convocatòria. La seva qualificació de matèria reservada no ho permetia. Va ser una trobada per recordar les obligacions d'aquestes grans empreses que gestionen aquests serveis, amarades al BOE, de fer cas del Centre Nacional Per a la Protecció de les Infraestructures Crítiques dirigit pel Tinent Coronel Fernando José Sánchez Gómez i que, segurament, s'instal·larà a la província espanyola de Jaén. Concretament a l'antiga fàbrica Santana de Linares.
 
En aquesta reunió també s'hi trobaven, entre d'altres, Luís Jiménez Muñoz, el subdirector adjunt del Centre Criptològic Nacional; el coronel  Miguel Ángel Pérez Sánchez, que comanda l'Àrea de Seguretat de la Informació del Ministeri de Defensa; Carlos Enrique Gómez López de Medina, que és el general de Brigada que dirigeix el Comandament Conjunt de Ciberdefensa; el director de l'Oficina Nacional de Seguretat, els caps de seguretat de les principals entitats bancàries de l'estat o l'Alberto Calvo, director dels sistemes de seguretat de la multinacional INDRA, i home de màxima confiança del director de la companyia, Javier Monzón,  que tant gestiona aparells de control d'accés als aeroports, a radars com sistemes de validació de documents. 
 
Cap, representant però, dels responsables de seguretat de Catalunya. De fet, legalment els Mossos només poden fer tasques bàsiques sota ordres concretes dels comandaments d'Intel·ligència de l'Estat quan s'aplica el protocol de protecció d'infraestructura crítica. És a dir, Ascó o Vandellós, el control informàtic de la Generalitat, del Port de Barcelona o les dades sanitàries de la Vall d'Hebron queden lluny de casa. Mentrestant, a casa nostra, tres partits sobiranistes encara no saben que votaran en una transcendental consulta que ells mateixos han convocat per d'aquí poc més de dos mesos.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació