Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


El Parlament estudia com votaran els catalans residents a Espanya el 9-N

Els lletrats de la cambra, els grups polítics i els serveis jurídics del Govern plantegen utilitzar “el veïnatge civil” per tal que diàspora catalana a l'Estat pugui decidir el futur polític de Catalunya

per Quico Sallés, Parlament, 27 de juny de 2014 a les 14:39 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La ponència de la Llei de Consultes del Parlament és una mena de laboratori d'idees que busca, i torba, fórmules, per tal de saltar qualsevol escull en el procés cap a la consulta del 9-N. Si la setmana passada va concloure que hi podrien participar els ciutadans espanyols amb condició política de catalans, els catalans residents a l'estranger, els nacionals d'Estats de la UE i d'estats tercers amb un arrelament mínim a Catalunya, aquest matí s'hauria trobat la fórmula per tal que els catalans residents a la resta de l'Estat també puguin votar en la consulta sobiranista.
 
Aquest col·lectiu en principi no té una de les claus dels altres que preveu la llei: l'empadronament. Un requisit que tampoc tenen els residents a l'exterior però que se salva gràcies a la conservació de la condició política de català de l'article 7 de l'Estatut i l'obertura d'un registre exprés que ja està en marxa.

Però els lletrats de la cambra, els grups polítics i els serveis jurídics del Govern  haurien trobat una fórmula jurídica per tal que “el delegat de TV3 a Madrid o el director de La Razón,  Paco Marhuenda, puguin decidir el futur polític de Catalunya". 
 
El plantejament és utilitzar “el veïnatge civil”. Aquesta figura jurídica acompanya els catalans durant 10 anys automàticament, és a dir, sinó hi ha declaració en contra. De fet, és el típic cas d'un català que s'empadrona, per exemple, a Madrid. Durant els dos primers anys conserva el veïnatge civil català, és a dir, que el seu dret de filiació, família i successions es regula pel dret civil català. Passats aquest dos anys i fins el desè anys de residència, el ciutadà pot demanar el canvi de veïnatge. I a partir del desè any de residència ha de mostrar al registre civil, davant de notari o a través de qualsevol fórmula establerta al Codi Civil per continuar mantenint aquest veïnatge. 

Aquesta fórmula, però, té una dificultat i és l'embolic que suposa acreditar aquesta circumstància. L'escletxa per aprofitar aquesta figura jurídica i administrativa seria posar en marxa un registre específic d'aquests ciutadans catalans que viuen a l'Estat espanyol i que acreditin aquest veïnatge civil. Una manera complexa, però segura, d'evitar el greuge que suposaria que “un català resident a Montevideo pugui decidir el 9N i un català empadronat a Saragossa no ho pugui fer”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

També hauries de llegir
Fa 281 setmanes

Quins estrangers podran votar el 9-N?

Participació