Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


S'acosta la fi de l'alto el foc al PSC

Aquestes eleccions europees podrien ser les últimes en què els crítics facin pinya amb l'executiva

per Pilar Carracelas, Barcelona, 25 de maig de 2014 a les 09:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els resultats a les eleccions europees no tindran lectures, sinó conseqüències. Aquesta és una frase que el candidat del PSC, Javi López, ha repetit fins al cansament durant els darrers dies. Pretenia, òbviament, negar la interpretació en clau nacional que es pugui fer resultats dels comicis. Però aquestes eleccions sí que tindran lectures, a més de conseqüències, també pels socialistes catalans.


Durant aquesta campanya el partit ha deixat de banda les seves diferències internes i ha fet prou pinya al voltant del candidat. Javi López afirma amb naturalitat “portar-se bé amb tothom”, i els fets li donen la raó. El míting que va obrir la campanya al Pavelló Municipal del Guinardó va comptar amb l’assistència de Jordi del Río (Avancem), Rocío Martínez-Sempere, Laia Bonet (tot i que no a Jordi Martí, per exemple), i al que van fer a Mollet es va poder veure al candidat parlant amistosament amb Montserrat Tura, que va afirmar haver-hi anat “per estricta amistat amb el candidat”. També Marina Geli (Agrupament) i Pia Bosch van tancar files amb López a l’acte que va fer dilluns passat a Girona, malgrat la presència de Juli Fernàndez, que demana la dimissió de Bosch com a portaveu municipal després que hagi dimitit del seu càrrec a l’executiva de les comarques gironines. El dimissionari de l’escó de diputat al Parlament per no haver de posicionar-se a l'hemicicle sobre la petició al Congrés del traspàs de la competència per fer la consulta, Àngel Ros (Agrupament), també ha estat present a la campanya, en el míting que López va fer a Lleida.

Però una cosa són unes eleccions europees, en què et pots permetre el cost de portar un candidat desconegut escollit per primàries, que ataqui les polítiques de Rajoy a Madrid i limiti el seu discurs nacional a regalar les orelles de tothom reivindicant el passat gloriós del PSC, i una altra ben diferent és parlar del present i del futur del partit i del país. Malgrat els previsibles mals resultats del PSC, és poc probable que l’executiva hi llegeixi un fracàs de la seva línia política respecte del debat sobiranista. Al cap i a la fi, fa poc més de mig any que la va validar amb un 83,5% dels vots a un consell nacional extraordinari. Segurament s’empararan en uns resultats decents a nivell estatal i negaran que se n'hagi de fer una lectura en clau nacional.

Així doncs, a pocs mesos d'esdeveniments crucials pel país, els sectors díscols hauran de prendre una determinació. Fins ara, l'estratègia ha estat organitzar-se, atrinxerar-se i fer-se forts a diferents indrets del territori, per forçar la renovació de l’executiva en un congrés extraordinari. Però l’actual aparell, amb Pere Navarro, Miquel Iceta i Maurici Lucena al capdavant, no fa cap senyal de voler obrir el reglament per donar més representativitat a les bases, que permetria la regeneració del partit. Ans al contrari. No canviaran el rumb malgrat que el vaixell s’enfonsi, i menys, mentre els apadrini Ferraz. I per fer-ho, segurament s'enduguin qui calgui per davant.

La sensació que s'ha pogut percebre a alguns dels actes de campanya és que ben aviat es mourà alguna cosa. Alguns comentaris apunten que els díscols podrien començar a organitzar-se després de les eleccions, per fundar una nova plataforma política que es presenti després de l'estiu, a punt pels esdeveniments polítics que vindran just després. Aquesta nova força política, però, tindria complicat fer-se lloc en un espectre ideològic cada cop més fragmentat. Tot i que recuperin part de l'electorat que es pugui haver refugiat a l'abstenció, l'àrea d'atracció política del socialisme catalanista i federalista està més constreta que mai per Esquerra Republicana. I el moment polític que viu Catalunya reclama definir postures. Per això, el més intel·ligent segurament serà fundar un partit que els permeti anar en coalició amb altres partits, com ha fet Ernest Maragall, en nom de la transversalitat del procés sobiranista i, dit sigui de pas, els torni a garantir futures quotes de poder. A més, d'aquesta manera no haurien d'abandonar els principis fundacionals del federalisme catalanista (amb els quals Esquerra ha flirtejat durant tants anys) i podrien defensar la consulta sense haver de posicionar-se a priori sobre una alternativa concreta de futur per Catalunya que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va demostrar que no poden decidir els catalans per ells mateixos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació