Campanya electoral PP

Margallo vol diàleg en català i valencià

L'oferta de diàleg formulada pel ministre d'Exteriors parteix de la base que català i valencià són llengües diferents | Ni Navarro ni Duran no s'oposen al criteri de la comunitat científica

per Bernat Ferrer, Mataró | 17 de maig de 2014 a les 10:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Alícia Sánchez-Camacho, José Manuel García-Margallo i Santi Fisas, divendres a Mataró. Foto: PPC

El ministre espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, va explicitar aquest divendres quins són els àmbits en què el govern espanyol està disposat a negociar: inversions, llengua i finançament, deixant ben clar que "no podem" discutir sobre la unitat d'Espanya. La "tercera via" deu ser això. De fet, ara per ara, ni Josep Antoni Duran i Lleida, ni Pere Navarro, no es plantegen independitzar Catalunya d'Espanya. O, Duran si més no, no ho planteja explícitament.


Tenint clar aquest topall, el ministre espanyol que més parla del futur polític de Catalunya sí que va cometre un error flagrant aquest divendres. Un error impropi d'un diplomàtic. Un error que, com a diplomàtic, no deu ni saber que és un error. Si no, no l'hauria comès. Intentant ser comprensiu amb el catalanisme, va aixafar el mateix ull de poll que l'Estat ha aixafat una i altra vegada: el maltracte a la llengua.

Ni Navarro ni Duran i Lleida no posen en dubte la unitat lingüística del català. De fet, no posen en dubte el consens existent en la comunitat científica i universitària, en l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Però Margallo sí. El diàleg que ofereix la tercera via assumeix com a natural l'esquarterament de la llengua. La catalana, és clar. Perquè la llengua espanyola és la mateixa a Cuenca que a Guayaquil o al famós Cabo de Hornos. En canvi, l'idioma que parlen a Alcanar no té res a veure amb el que parlen a Vinaròs. Ep, així ho diu l'Estatut valencià, i així mateix ho entén el cap de l'Estat, el rei Joan Carles. La llei per sobre de tot. Tot molt legal.


"Orgullós" del valencià

"No hi ha hagut un període en la història d'Espanya en què llengua hagi estat tan bé com ara", va assegurar Margallo. I, per demostrar-ho, va assegurar que tant l'Instituto Cervantes com tota la xarxa d'ambaixades i consolats espanyols arreu del món donen servei a "totes les llengues de l'Estat". A saber: "L'espanyol, el català, el basc, el gallec i el valencià." I es va quedar tan ample. I els militants i simpatitzants populars presents a la sala, com no podia ser d'una altra manera, el van aplaudir.


"El meu ministeri aprovarà la llei de servei exterior, i hi ha dos articles dels quals me'n sento especialment orgullós, que diuen que tot el servei exterior espanyol, les ambaixades, ambaixades bilaterals, consolats i l'Insituto Cervantes estan al servei de totes les llengües d'Espanya: de l'espanyola, de la catalana, de la basca, de la gallega i de la valenciana", concretament va ser el que va reivindicar.

...i, immediatament després de la reflexió, una bona part del sobiranisme va respirar alleujada. Buf, tot aquest discurs de la tercera via i de l'entesa de Catalunya amb Espanya no anava pas de veres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació