Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La RAE combat el catalanisme des de les pàgines del diccionari

La Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi al president de la Real Academia Española de la lengua, màxim responsable de les esmenes terminològiques que poden tenir efectes jurídics contra el procés | Les institucions catalanes no han protestat i els canvis seran vàlids a l'octubre

per Gemma Aguilera, Barcelona, 15 de maig de 2014 a les 18:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi al director de la RAE, el passat 22 d'abril. Foto: Generalitat de Catalunya

'Administración, autodeterminación, autodeterminista, autogobierno, ciudadano, consulta popular, democracia, democracia directa, estado, estado asociado, estado autonómico, estado de derecho, estado de alarma, estado de excepción, estado de guerra, estado de sitio, mayoría silenciosa, plebiscito, referéndum, soberanía, soberanía nacional, somatén'.


És el llistat de termes que la RAE ha anat modificant des del 2010 i que, si no hi ha canvis de darrera hora, veuran la llum l'octubre de 2014 quan es faci pública la darrera revisió del diccionari de la Real Academia de la Lengua Española. Les hispanistes Montserrat Alberte i Silvia Senz ultimen un estudi sobre el contingut d’aquestes esmenes, la ideologia i posicionament polític que reflecteixen i com poden afectar al procés català, que publicaran a la Revista de Llengua i Dret quan es faci pública la nova edició del DRAE l'octubre de 2014 i es facin oficials tots els canvis que incorpora. 
 
L'any 2010, quan la sentència del Constitucional contra l'Estatut  va evidenciar que la RAE havia modificat intencionadament el significat del terme 'nacionalidad' per fer-lo encaixar amb la sentència, la Generalitat, però també ERC i altres partits nacionalistes de l'Estat, van posar el crit al cel i van aconseguir que l'acadèmia fes marxa enrere i acceptés que la modificació havia estat arbitrària.

Creu de Sant Jordi


Però amb la nova tongada de modificacions d'accepcions, que poden tenir conseqüències polítiques, “ni la Generalitat ni cap partit polític o institució del país no han dit ni ase ni bèstia, al contrari, Catalunya ha premiat la política de la RAE atorgant la Creu de Sant Jordi al seu director, José Manuel Blecua, màxim responsable de totes aquestes esmenes”, denuncia l'editora, hispanista i especialista en planificació lingüística i normativitat Silvia Senz a Nació Digital
 
El passat 22 d'abril, el president de la Generalitat, Artur Mas, imposava aquest guardó a Blecua, “per una trajectòria d’excel·lència en els camps docent i científic, com a autor de treballs de lexicografia i d’història de la lingüística i pioner en l’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del castellà”. La glossa de la seva figura també destacava “la vinculació amb Catalunya i l’actitud receptiva vers la llengua i la cultura catalanes”.
 
Silvia Senz insisteix en la gravetat dels efectes que poden tenir aquestes modificacions de significat, que “tindran capacitat per intervenir en el decurs legal del procés català en virtut del paper consultiu que tant José Manuel Blecua com la pròpia RAE i el DRAE tenen per als òrgans jurídics i polítics espanyols”. Per una banda, perquè Blecua és membre nat al Consell d'Estat, òrgan suprem consultiu del Govern espanyol, i per l'altra, per “l’ús que poden fer els tribunals de justícia del Diccionari quan s’aplica els criteri d’interpretació literal que admet el Codi Civil espanyol en l’article 3 per tal de dirimir el sentit propi de les paraules que componen les normes jurídiques, les fonts jurídiques i els principis generals del dret”. Però a més, la RAE té una funció assessora del ministeri de la Presidència i la Secretaria d'Estat de Justícia “en qüestions de qualitat tècnica i lingüística de les normes que elabora el poder legislatiu espanyol”, explica Silvia Senz. 
 
Andalusisme sí, catalanisme no 

Catalunya només ha protestat pel terme 'nacionalidad' l'any 2010. En cap altra ocasió ha plantat cara a la RAE pel que fa al tractament lexicogràfic dels termes que la puguin afectar. Tampoc quan en l'edició vigent del diccionari, el 2001 es va produir 
una modificació significativa en el terme 'catalanismo', la supressió de l'accepció política: “Movimiento que propugna el reconocimiento político de Cataluña y defiende sus valores históricos y culturales”, i dues modificacions en les altres dues accepcions, que feien que el catalanisme quedés reduït a “Locución, giro o modo de hablar propio de los catalanes”, i “Amor o apego a las cosas características o típicas de Cataluña”.

Amb el terme 'andalucismo' es va fer exactament el mateix. Però ara, com a resposta a una reclamació formal del Partit Andalusista, la RAE ha fet públic que reincorporarà l'accepció política d' 'andalucismo' com a 'nacionalismo andaluz', rectificació que no afectarà a 'catalanismo'. Per què? “Des de Catalunya no ha demanat. A diferència dels andalusistes, les institucions catalanes i els partits catalanistes, que ja coneixien aquest canvi des de l'any 2001, i que estan també al cas de les esmenes que afecten a termes polítics i jurídics relacionats amb el procés, perquè nosaltres n'hem fet difusió pública i privada, no sembla que hagin considerat prou importants o ofensius aquests canvis per queixar-se'n”, rebla Senz. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació