La nosa i l'obligació

per Quico Sallés , 10 de maig de 2014 a les 01:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És evident que aquestes eleccions europees fan nosa a tothom. Però hi són. Per molt europees que siguin, i encara que alguns s'encaparrin a parlar de la Troika, són unes eleccions. Les eleccions, per definició, són un concepte cent per cent polític.

És absurd pensar que aquests comicis, en els quals Catalunya pot aportar, a tot estirar, cinc diputats en una cambra de 785, no estiguin absolutament determinats pel procés, l'eufemisme que ens hem acostumat a utilitzar per dir revolució, és a dir, el canvi d'hegemonia més important dels últims 300 anys.


A qui li faci cosa parlar massa del procés d'aquí al 25M o bé això de la política no és el seu fort o bé hi està en contra, decisió absolutament respectable i, fins i tot, lloable. Però la realitat és una: queda mig any per a la consulta i permeten un partit d'anada.

El 9N és, possiblement, la data més important després de 1714, després del desastre de 1923 amb Primo de Rivera de protagonista, de la tragèdia de 1939 i de la rendició de 1978. Una oportunitat per demostrar que es vol canviar el futur a través de la democràcia.


Abans, però, tenim l'oportunitat de votar sobre el procés d'aquí a dues setmanes. No tindria cap mena de sentit que aquells que esperonen el procés, que reclamen a cada moment les “urnes”, el “volem votar” i el “dret a decidir” a través del vot, d'aquí dos diumenges es quedin a casa. Faríem riure i, de cara els adversaris, un pa com unes hòsties.

L'obligació és votar. I votar en clau de país, perquè al capdavall votar en clau de Troika només ho poden fer els que ja són un estat o els que creuen que l'Estat espanyol ja els hi és prou eficient.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació