Llegat de la paranoia franquista

El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà recupera una part de la Línia P, l'estructura defensiva que la dictadura va aixecar per aturar una invasió pels Pirineus durant els anys quaranta i que no va ser mai acabada, ni armada, ni utilitzada

per Text i fotos: Jordi Palmer
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Espanya, 1944. Després de la batalla d'Stalingrad i el desembarcament de Normandia la Segona Guerra Mundial ha fet un tomb i el regim feixista de Francisco Franco veu a venir la derrota dels règims amics d'Alemanya i Itàlia. La desfeta de l'Eix pot comportar una invasió de la Península per part dels aliats i/o dels republicans espanyols i els estrategues militars prenen la decisió de blindar els Pirineus per mirar d'aturar qualsevol intent de penetració enemiga a través dels passos fronterers. Així neix la Línia P -amb P de Pirineus-, una construcció defensiva a través de la serralada, des del Cap de Creus fins al País Basc, que a través de 10.000 instal·lacions ha de protegir el règim franquista d'una invasió.

Mapa de les defenses de la Línia P al llarg de la serralada dels Pirineus


Així, en els moments més àlgids de la postguerra, amb un país destruït, empobrit i afamat, Franco decideix destinar recursos a l'obra de fortificació dels Pirineus per construir una defensa que retrata la paranoia d'un règim per assegurar la seva supervivència amb un mètode defensiu que ja s'havia demostrat del tot inútil durant la caiguda de França i la inutilitat de la Línia Maginot, amb l'afegit que els grans desembarcaments aliats a la Mediterrània i Normandia apuntaven que, en cas d'invasió aliada, l'assalt marítim o en tot cas l'ús de forces aerotransportades serien els mètodes escollits.

Desprovist de clamuflatge el búnquer apareix com un bolet enmig de la muntanya Foto: Jordi Palmer

Sigui com sigui, el règim es va entestar a fortificar els Pirineus, amb l'afegit que, enduts per la paranoia d'una invasió, es va optar per utilitzar en la seva construcció únicament soldats de lleva, amb la intenció de mantenir al màxim el secret. És doncs, una obra que no utilitzarà presoners republicans com a mà d'obra esclava, a diferència d'altres obres faraòniques, com el Valle de los Caídos. Es calcula que hi van treballar uns 12.000 soldats, bona part d'ells asturians.

Des de la línia fortificada es controla Martinet i la carretera de Puigcerdà a la Seu d'Urgell Foto: Jordi Palmer


Tot i que el projecte inicial preveia la construcció d'uns 10.000 búnquers, finalment només se'n van finalitzar uns 4.500, que mai serien armats ni molt menys utilitzats. Les raons per no acabar l'obra van ser diverses. D'una banda, la construcció tenia les seves dificultats, ja que es treballava en plena muntanya, sovint només amb l'ajuda de mules. A més, bona part del material es distreia a mans d'estraperlistes, la majoria oficials de l'exèrcit, i acabaven sent utilitzats en construccions civils. Finalment, la conjuntura internacional i l'arribada de la guerra freda va fer minvar els temors -o les esperances, segons com es miri- d'una invasió per acabar amb el franquisme. El 1948 les obres s'aturen, tot i que l'exèrcit espanyol, encara avui propietari de les instal·lacions, realitza tasques de manteniment fins els anys seixanta i fa maniobres encara a mitjans dels anys vuitanta.


El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà està situat al paratge del Cabiscol Foto: Jordi Palmer
 
Al llarg dels anys noranta les instal·lacions, abandonades a la seva sort, van ser recuperades en alguns casos pels propietaris de les terres, que en el seu moment els van ser expropiades sense donar cap explicació ni retribució, tot i que encara avui continuen sent propietat de l'exèrcit. Amb més de 4.000 construccions disseminades al llarg de més de 650 quilòmetres, l'estat de conservació de les mateixes és totalment desigual.

L'exposició es completa amb una petita mostra d'armes i equipament de l'època, tot i que la Línia P mai va arribar a ser armada Foto: Jordi Palmer

La 'Línia P' seguia les zones de la serralada considerades defensables, de tal manera que els plans militars preveien deixar en mans de l'enemic les valls obertes a França, en especial la Vall d'Aran i la Cerdanya. En aquest últim territori, la defensa s'efectuaria a la collada de Toses i la carretera cap a la Seu un cop abandonada la plana. És en aquest punt on se situa el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà (Cerdanya), un seguit d'instal·lacions rehabilitades i visitables que conformen una petita mostra de l'envergadura d'aquella línia defensiva.
 
Tot el recorregut està convenientment senyalitzat Foto: Jordi Palmer

La visita arrenca amb un seguit de muntatges audiovisuals que contextualitzen el moment de construcció de la Línia P i desmenteixen el mite que els búnquers, visibles en diversos trams de la carretera Puigcerdà – la Seu d'Urgell, tenen el seu origen a la Guerra Civil. Una petita mostra d'armament i equipament de l'època completen aquesta part de la visita.

Els punts vermells indiquen les fortificacions a banda i banda de la vall Foto: Jordi Palmer

Ja a l'exterior, el visitant es trobarà de sobte amb una sèrie de búnquers que creixen de terra tal com si fossin bolets, alguns d'ells perfectament camuflats. Però si des de fora ja criden l'atenció, l'interès creix quan s'accedeix al laberint de túnels que els connecten, ocasió en la que és possible fer-se càrrec de la situació en que hi haurien viscut els soldats i les condicions que haurien hagut de suportar en cas de combat.

Però per sort o per desgràcia totes aquelles costoses instal·lacions mai van ser utilitzades i, en tot cas, avui queden com a testimoni d'una època en què el règim, endut per la paranoia d'una invasió, va voler protegir la frontera amb una fortificació que ja des del primer moment era considerada del tot inútil i obsoleta.  


Els búnquers de la línia P es troben camuflats per tot el Pirineu Foto: Jordi Palmer

El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà obre portes durant els mesos de maig i juny els dissabte (10-14h i 16-19h) i els diumenges (10-14.30h). Des de juliol fins a l'Onze de Setembre, l'horari és de dimarts a diumenge (10-14h i de 16-19h). Les instal·lacions depenen de l'ajuntament de Martinet i Montellà amb la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Les instal·lacions estan cedides al municipi però, per si de cas, l'exèrcit espanyol es reserva el dret d'utilitzar-les quan ho consideri convenient. La paranoia continua?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació