La por reverencial

per Quico Sallés, 19 d'abril de 2014 a les 08:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Espanya és estranya en moltes coses. Les seves elits polítiques utilitzen el concepte de por reverencial per bastir un Estat. Un Estat que, fins i tot, ha ocupat el lloc que la religió ha anat abandonant. 
 
La por, però, té uns requeriments estètics necessaris. La por ha de ser sinistra per ser creïble. La por ha de ser exercida amb seguretat i arrogància i sense ironia. La por, al capdavall, necessita d'un marc veracitat que no menyspreï la intel·ligència d'aquells que han de ser atemorits.
 
Per això, la por espanyola fracassa. Robinson Crusoe o l'espai sideral o l'advertència que serem condemnats a la misèria més cruel no és por, ni amenaça, sinó el retrat d'un Estat decrèpit que sense adonar-se fa riure aquells que vol atemorir. Tant riure com els legionaris que es passegen per Badia amb un Crist a collibè. Si aquesta por segueix així, ni el temor dels Déus retindrà res. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política
Participació