Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Leo Bassi: «Estic a favor de la consulta, però no vull més fronteres»

El còmic dóna suport al referèndum català com a “exercici de democràcia” però es reivindica “internacionalista” | Crític amb el seu passat televisiu, recorda que podia “menjar merda però no parlar de política mentre ho feia” | Presenta 'The best of...' al Festival Còmic de Figueres

per Jordi Palmer, 10 d'abril de 2014 a les 04:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Leo Bassi presentarà l'espectacle 'The best of...' al Festival Còmic de Figueres

El còmic Leo Bassi (Nova York, 1952) és molt més que aquell personatge escatològic amb què es va fer popular a televisió. Fill i nét de pallassos, crescut i educat al circ, reivindica més que mai la figura del bufó com a “contrapoder” que utilitza els recursos còmics “per parlar de política i societat. És des d'aquesta convicció que el pallasso és “una persona amb dignitat” que Bassi dóna suport al procés català i a la celebració de la consulta, “com a exercici democràtic”, però assenyalant que ell, “com a home de circ”, defensa “la utopia internacionalista”. “No vull més fronteres”, afegeix. 
 
Del seu passat televisiu en queda la crítica que li permetien “menjar merda”, però li prohibien “parlar de política mentre ho feia”. Descartat del tot tornar a televisió, Bassi dedica el seu temps a espectacles de teatre i el seu projecte més personal, el Paticano , una església presidida per un ànec de goma. Ara presenta una antologia dels seus millors “textos i acudits”, que sota el títol 'The best of...' el durà a actuar al Festival Còmic de Figueres el pròxim 18 d'abril. Al certamen compartirà cartell amb Joan Pera i Toni Albà i oferirà un curs per a joves talents, amb la intenció de “despertar el còmic que hi ha dins de cada persona”.
 
-El seu nou espectacle és 'The best of...', ha arribat el moment de fer una antologia de Leo Bassi? 
 
-Sí, perquè quan un passa d'un espectacle a un altre sempre queden textos i acudits que és trist que es perdin, i com a regal a mi mateix he fet un recull dels que més m'han agradat. No se si agradarà al públic, però per a mi aquests textos són com amics, i m'adono que fent-los tots junts prenen una vida nova, no és només una suma de trucs, és un nou espectacle.
 
-La tria l'ha feta vostè?
 
-Sí, és el que jo considero com a millor, sempre amb la idea d'anar més enllà en la relació amb el públic i explorar els límits del que el públic demana a l'actor i al còmic, sortir de les normes i associar l'humor del pallasso, físic i directe, amb temes polítics, socials i d'actualitat. Intentar dir coses importants per la societat. Aquesta és l'autèntica tradició del pallasso, que no és la del que repeteix un espectacle per a nens, sinó el que toca temes profunds amb missatges forts. 
 
-Defensa la figura del bufó com a contrapoder?
 
-Sí, m'agrada molt aquesta paraula, també la utilitzava Dario Fo, i això que en un moment donat la paraula es va oblidar. En el pas de l'absolutisme a governs més democràtics desapareix el bufó, que era un personatge reconegut legalment, amb deures i privilegis, un dels quals era poder dir el que volia. Això es va perdre i Dario Fo ho va recuperar, i això és el que sóc jo. Perquè el bufó no és el pallasso estúpid, sinó el reflex de l'estupidesa en política. I amb el poder actual, l'època del bufó ha tornat.
 
-Que en pensa un bufó com vostè de la situació política actual?
 
-El meu punt de vista és intentar donar força i dignitat a la persona del carrer, a l'humil, i amb la reflexió que cal mirar qui té el poder i el poc respectables que són, la poca dignitat que tenen. Cal lluitar i defensar els drets. Sempre he cregut que la funció del pallasso i el bufó és un acte d'orgull d'algú que no vol agenollar-se davant ningú. Jo sóc una persona orgullosa que vol ser respectada i utilitzo l'humor per demostrar que la situació és ridícula i absurda. Ara es veu que han ajudat a la banca amb molt més diner públic del que van dir, s'han regalat molts calés a la banca privada, mentre que els espectacles paguen un IVA del 21 per cent i a McDonald's se'n paga un 10. I tot plegat per a la gent que viu en palaus i té cotxes de luxe. I ara el jutge Ruz confirma que el PP tenia una caixa B a Suïssa i que van muntar actes electorals amb aquests diners. Caldria anul·lar les eleccions si el partit que les va guanyar ho va fer amb diner negre.
 
-I que me'n pot dir del procés polític català?
 
-Sobre Catalunya tinc dues opinions contraposades. La primera és que cal reivindicar la identitat i l'idioma, perquè conec i aprecio la identitat catalana, però d'altra banda jo sóc home de circ. La meva família ve del circ i n'estic molt orgullós, i sempre hem tingut l'ideal utòpic de l'internacionalisme. Vull el mínim de fronteres i de banderes possibles. No tinc sentiment nacionalista, perquè jo mateix tinc quatre o cinc identitats nacionals.
 
-Es reivindica doncs com a ciutadà del món?
 
-És que el circ, la carpa, la carrossa... tot això neix amb les utopies del segle XIX, amb idees internacionalistes, de democràcia horitzontal, sense classes socials. Sota de la carpa tothom es troba al mateix lloc i riu de les mateixes coses. Jo he crescut amb això i és el que més m'ha agradat de la meva educació, però en el conflicte de Catalunya valoro la persona que defèn la seva identitat. Sé tot el que ha patit i lluitat Catalunya per la seva pròpia cultura, però no vull veure més fronteres, vull una identitat més europea on les fronteres tendeixen a desaparèixer. Els meus fills són de diferents països i no vull fronteres entre ells, però tot el món té dret a parlar el seu idioma i a governar-se a si mateix. Per això estic a favor de la consulta, la veig com un exercici de democràcia. Després cadascú és lliure de votar el que vulgui, jo més aviat sóc internacionalista.
 
-Actua el Festival Còmic de Figueres, són útils aquest tipus de certamen?
 
-Sí, i per moltes raons. Si deixem la cultura només a l'empresa privada triomfen els 'mass media' i perd el pluralisme. Tot ho domina el marketing. Per això és bo fer un festival on cada pallasso defensi amb dignitat la seva comicitat com expressió de la seva identitat, sense convertir-la en mercaderia. I també és important ajuntar-nos, trobar-me amb els col·legues.
 
-En el fons, la seva professió és molt solitària.
 
-Sí, sobretot en l'aspecte logístic. A més, hi ha poques ocasions per veure altres còmics. Qualsevol professió té conferències i simposis, a nosaltres els festivals ens serevixen per a això mateix. És un luxe compartir actuacions amb altres col·legues. A televisió és més difícil fer política des de la comicitat, perquè els patrocinadors volen compradors, no espectadors que pensin. Per això fa temps que no faig televisió, no vull integrar-me en un programa perquè se que significa perdre el control de la pròpia comicitat.
 
-Vostè es va fer popular per un personatge televisiu força escatològic. Renega d'aquell personatge?
 
-No, era un personatge grotesc i escatològic, i això és el bufó clàssic. No en renego de ser groller, però sí renego del fet de treballar per una companyia de televisió i uns espònsors. A televisió em deixaven menjar merda, però no parlar de política mentre ho feia. No penso perdre el meu temps a televisió, ni ho necessito per viure, perfereixo concentrar-me en altres projectes, com l'església.
 
-L'església?
 
-Sí, tinc una capella al centre de Madrid del segle XVIII, dedicada a un ànec de goma. Li'n dic el Paticano i fem misses atees. Ho faig pel meu gust, però mira, jo sóc ateu i d'això no em deixen parlar a la televisió.
 
-A Figueres farà cursos a còmics joves. És una novetat?
 
-No, en faig a tot el món. A Sud-amèrica, Europa, Rússia. La gent a Espanya em coneix només en un aspecte, però faig moltes més coses. Per a mi és important transmetre a la nova generació les coses que jo he aprés, com ho van fer els meus pares i avis. Intento trencar el motlle del pallasso aprés a l'escola i despertar en cada alumne el còmic que hi ha dins de cada persona. La comicitat existeix des que existeix la humanitat, i sempre ha estat el contrapoder del poder. Va existir en el passat i existirà en el futur, i en el moment que desapareix marca la decadència de la cultura.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació