L'Avenç celebra els 400 números

La revista posa en valor la seva continuïtat durant 37 anys i reivindica la seva centralitat

per ACN/RF, 30 de març de 2014 a les 09:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Portada del número 400 de L'Avenç (abril de 2014) Foto: ACN

La revista L'Avenç publica aquest abril el número 400. Tota una fita en el món de les publicacions culturals en català, que es correspon a 37 anys ininterromputs d'activitat des de l'any 1977. L'ocasió mereixia una celebració i així ho ha fet la revista, amb un número especial, més extens i amb més tirada, i amb Europa com a tema de reflexió. El seu director, Josep Maria Muñoz, ha parlat del valor de la "continuïtat" que ha tingut L'Avenç en un país "amb una història massa caracteritzada per les interrupcions". Tot i això, mira el futur amb "certa inquietud" i no amaga la precarietat amb què la revista tira endavant. "El país ha de poder permetre l'existència de publicacions així", reclama.


"El repte que tenim és que aquesta societat, a part de voler ser un país independent, sàpiga que també ha de ser un país on la cultura tingui un pes destacat, que pugui permetre l'existència de publicacions del nivell, del rigor i la qualitat d'aquesta". És el desig de Josep Maria Muñoz, la persona que ha encapçalat L'Avenç des de fa 15 anys, i que amb aquesta reflexió apel·la els lectors i potencials subscriptors de L'Avenç a "fer seva" la publicació per assegurar-ne la viabilitat.

La celebració dels 400 números de la revista és, també, l'ocasió per donar-li un "nou impuls". Perquè si la trajectòria de 37 anys ininterromputs és un triomf d'aquesta capçalera i de l'edició en català en el seu conjunt, tampoc es pot obviar la "relativa normalitat" (recursos humans i econòmics mínims) amb què ha aconseguit tirar endavant, recorda el seu director. Especialment en els darrers anys, a resultes de la crisi econòmica i la caiguda de subvencions, entre altres factors, "la precarietat en què es mou" la publicació provoca "una certa inquietud", ha confessat a l'ACN.

Un número especial

Per donar-li més volada, el número 400 té una tirada més àmplia de l'habitual, i es presentarà amb un acte públic dimecres vinent. També és un número més extens, amb més pàgines i continguts i un grapat de firmes del món literari, periodístic i acadèmic. La reflexió sobre l'Europa actual i el seu esdevenir ocupa els articles centrals i diverses cròniques culturals, i és que "el lligam amb el present" és una de les particularitats que ha destacat L'Avenç, subratlla Muñoz.


El director defensa aquesta característica pròpia de la capçalera i considera que això l'ha distingit "ara i en els seus orígens" de les publicacions d'història convencionals. En aquest sentit, Muñoz afirma que L'Avenç "sempre ha estat una revista una mica atípica", i no "estrictament equiparable" a les publicacions sobre història que s'editen aquí i en altres països europeus.

Amb tot, si la publicació ha subsistit durant 37 anys ha estat també gràcies a la "revisió" dels seus postulats inicials, a l'evolució de la seva identitat. Quan Josep Maria Muñoz va entrar a dirigir-la, l'any 1999, la revista ja s'estava "plantejant el paper que havia de jugar", comenta. I és que malgrat el suport "relativament ampli" de lectors i subscriptors, es constatava que calia fer alguna cosa amb el model, "que estava esgotat".

Així, els darrers 15 anys la capçalera ha evolucionat en la línia "d'obrir el ventall", d'ampliar mires i deixar de ser una revista especialitzada només en història, donant un paper important també a la literatura. L'objectiu, arribar a ser una publicació "que pot interessar a un nombre molt ampli de lectors, sense abandonar la mirada essencialment històrica, però capaç d'interessar els lectors cultes que van a exposicions, sales de concerts, cinema, etc", sintetitza el director.

Els nous lectors

Muñoz està convençut que L'Avenç s'adreça a un públic més ampli del que en aquests moments té. "Hi ha massa gent que ens te situats en un estadi anterior"; El de la "vella revista d'història rigorosa on a vegades els historiadors es barallaven", diu caricaturitzant. En canvi, la revista vol afirmar "la seva centralitat" dins de les publicacions periòdiques catalanes -com corroboren "les enquestes", apunta d'altra banda-, i fer que més gent sàpiga que "fem una revista per ells".

Una de les eines que pot contribuir a captar nous lectors és la instauració, a partir d'aquest número 400, d'un consell editorial potent que substitueix la figura del "consell assessor" que havia existit fins avui. Es tracta d'un grup reduït, integrat per Dolors Comas, Antón Costas, Joan B. Culla, Enric Juliana, Joaquim Nadal i Borja de Riquer, que han "d'ajudar, orientar i obrir algunes portes", exercint també com a "carta de presentació" de la capçalera.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació