El setge del 1714, muralles endins

L'historiador Albert Garcia Espuche relata a 'Una societat assetjada' la vida “no quotidiana” dels barcelonins

Rebat el mite “benintencionat” de la recuperació de la ciutat just l'endemà

| 23/03/2014 a les 11:16h
Arxivat a: Cultura, Una societat assetjada, tricentenari, 1714, setge, Albert Garcia Espuche
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/03/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'historiador Albert Garcia Espuche, autor del llibre `Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714` Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Barcelona, 1714. Mentre a les muralles i els baluards se sosté una acarnissada guerra, la ciutat continua vivint i intentant assumir una "quotidianitat no quotidiana" mentre les bombes cauen i malmeten tots i cadascun dels edificis. L'ordre de l'artillera de l'exèrcit de les dues Corones és disparar "a la ruïna dels edificis", amb l'objectiu d'anorrear al màxim l'esperit de defensa. Enmig d'aquesta situació les aproximadament 40.000 persones que viuen dins de la ciutat assetjada malden per fer vida normal, això és, celebrar bodes i batejos, tancar operacions de compra i venda, fer negocis i rebre herències, aliens en la mesura del possible a les bombes.


Recuperar aquells actes del ciutadans i explicar com era la vida "muralles endins" és el repte que ha encarat l'historiador Albert Garcia Espuche al llibre 'Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714', un extens volum on recull més de 400 històries reals de ciutadans, recuperats gràcies a la minuciosa investigació de l'autor, que assegura haver revisat “més d'un milió dues-centes mil actes notarials”, per donar forma a aquest relat que aporta als actes del tricentenari una visió del setge “més enllà del vessant militar”.

La feinada, esclar, no ha estat feta en quatre dies, ja que Garcia Espuche ha aprofitat materials d'una recerca “iniciada el 1980”, que comença a prendre forma “l'any 2002”, i de fet, la coincidència amb la celebració del tricentenari és “més o menys casual”. En tot cas, la documentació permet assegurar que “la gent va anar al notari fins l'últim dia i la societat seguia complint els seus deures i drets, tot avalat per les accions pels notaris”. A més, el llibre permet treure de l'anonimat a molts ciutadans a través dels seus actes diaris al temps que demostra que “austriacistes destacats van passar el setge a Barcelona”.

Un mite “benintencionat”, però inviable

Amb una ciutat completament destruïda, Garcia Espuche es veu capacitat per rebatre el mite “benintencionat” de la recuperació de la ciutat just l'endemà de la desfeta. “No es podien obrir les portes de les botigues perquè no hi havia ni portes, ni botigues, ni res per vendre”, assegura l'historiador, que considera “inviable per si mateix” que la ciutat es recuperés amb rapidesa.
 
Els valencians al setge, l'assignatura pendent
Un dels aspectes que recull el llibre 'Una societat assetjada' és la importància dels valencians refugiats a la capital catalana, alguns dels quals des del 1707, i les pèssimes condicions de vida que van haver de patir.

Segons les fonts consultades, en part de notaris també valencians, Garcia Espuche conclou que “els valencians ho van passar molt malament” i per això apunta que aquest és un vessant del setge que encara cal estudiar a fons, tot emplaçant al llibre que l'historiador Adrià Cases prepara sobre la qüestió.

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

¿PAIS? ¿NACIO?
Anònim, 23/03/2014 a les 11:35
+7
-29
En lo que realmente se parece CATALUNYA,por culpa del NACIONALISMO,es en un FOSIL (ANTIGUO,RANCIO Y CARCA)
Homs
Anònim, 23/03/2014 a les 12:25
+8
-28
Carajo como ha quedado Barcelona,después del paso de los Catalibanes, parece Homs.( Dios me perdone porque no hay segunda intención).
cap geperut es veu el gep
Tònim, 23/03/2014 a les 14:49
+14
-4
Anòniom del pais, nació: El vostre nacionalisme és real, fort i violent.
Nosaltres només tenim una identificació catalana i no volem que vosaltres que sí que ho sou, de nacionalistes-expansionistes, ens imposeu la vostra identitat.
Ningú
Anònim, 23/03/2014 a les 17:40
+9
-0
diu que s'obrissin les botigues... El que es diu és que al dia següent de la derrota, tothom es va posar a treballar de nou per al redreçament... No cal que anem tots sempre tant de "guais"... Res de mite, real, ni que fos per necessitat...
Bombes selectives al 1714!!!!
CartanyaXSISI, 23/03/2014 a les 18:37
+1
-2
Ara resulta que uns o van passar mes malament que altres. Les bombes localitzaven els que eren d`aquí amb els que eren d`allà per castigar mes als d`allà. Home no fotem!!!
Mite?
Anònim, 24/03/2014 a les 12:17
+3
-0
Tinc entès que el suposat mite aquest el van reflectir els mateixos ocupadors quan van veure que la gent l'endemà mateix es posaven a treballar, com bé diu el 17.40.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March
01/01/1970
La suspensió de la candidatura al TC i el dictamen del CGE contrari a la reforma per escollir-lo a distància suposen un revés a l'estratègia de Junts per Catalunya per triar el president a l'exili | Seguir endavant amb la confrontació, apostar pel pla D o anar a eleccions, els tres escenaris oberts en aquest context
01/01/1970
Jordi Pina, que també defensa Jordi Turull i Josep Rull, anuncia que portarà al TC el càstig contra l'exlíder de l'ANC
01/01/1970
Quan hi hagi sentència ferma, seran expulsats del cos
Terenci Moix, en una imatge d'arxiu | Cedida
Toni Vall
01/01/1970
«No puc evitar pensar en ell, ni que sigui una fracció de segon, cada dia de Sant Jordi. Si ja per si sol és un dia bonic, aquest any he estat encara més content perquè he vist alguns dels seus llibres sobre les taules de les paradetes»
Rajoy i Cifuentes fa uns dies a Madrid, abans de l'acte de concessió del Cervantes. | Europa Press
Pep Martí | 14 comentaris
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 17 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 24 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix