Melilla, el mur d'Europa
Un recull d'imatges de Sergi Cámara per a Nació Digital mostra el drama dels immigrants enfront la tanca, des del 2004 fins ara
Aquest article es va publicar originalment el 19 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A les fronteres del sud d'Europa, hi pateix i hi mor gent. Ofegats a les aigües de l'Estret o desfent-se la carn amb les ganivetes de la tanca de Melilla, milers de joves immigrants s'ho juguen tot per travessar el mur d'Europa. Sergi Cámara (Vic, 1970), ha fet d'aquest drama un escenari constant del seu treball en els darrers anys. El 2004, ja va cobrir el primer dels grans salts massius, i des de llavors ha passat moltes nits a una banda o l'altra de la frontera per deixar testimoni de com acaba una fugida per deserts i muntanyes cap al somni europeu.
De la mirada de Sergi Cámara, col·laborador habitual de NacióDigital, se n'ha escrit que està feta des de la proximitat i el respecte, i vol servir només per aixecar acta gràfica d'un lloc i d'una gent que pateix, que arrisca i que sovint mor. Sense més. Els judicis són de cadascú.
Aquest reportatge reuneix en els seus distints blocs les fotografies dels darrers salts i les celebracions dels qui han aconseguit superar la tanca, que queden ingressats en centres especials, i són dels dies 18 i 19 de març de 2014. La visita al mont Gurugú és del 14 de març. I les que il·lustren la part final corresponen a l'any 2004.
Joves malians preparen les seves lliteres al campament improvisat, al costat de CETI de Melilla. Foto: Sergi Cámara 
Un jove de Mali ferit durant el salt del 18 de març per la policia marroquina. Foto: Sergi Cámara
Un jove ferit per les concertines durant el salt del 18 de març. Foto: Sergi Cámara
Un jove ferit per les concertines durant el salt del 18 de març. Foto: Sergi Cámara 
Retrats de joves malians que han arribat després del darrer salt. Foto: Sergi CámaraL'ALEGRIA DELS QUI HAN TRAVESSAT
Dimarts, 18 de març, al CETI de Melilla
Immigrants, al CETI de Melilla, celebrant la seva entrada a Europa. Foto: Sergi Cámara
Immigrants, al CETI de Melilla, celebrant la seva entrada a Europa. Foto: Sergi Cámara
Un immigrant, al CETI de Melilla, celebrant la seva entrada a Europa. Foto: Sergi Cámara
Immigrants, al CETI de Melilla, celebrant la seva entrada a Europa. Foto: Sergi Cámara
Immigrants al CETI de Melilla, aquest dimarts al matí Foto: Sergi Cámara
Immigrants al CETI de Melilla, aquest dimarts al matí Foto: Sergi Cámara
Immigrants al CETI de Melilla, aquest dimarts al matí Foto: Sergi Cámara EL VIATGE
Abans de la tanca
Des de fa uns anys l'emigració de joves africans s’ ha convertit en un gran fenomen. Enfront la dificultat d’obtenir els documents per viatjar legalment, han optat per trobar vies alternatives d’entrada a la Unió Europea a través de països com Espanya o Itàlia.
Les raons de la fugida són la manca de treball i d'expectatives de futur.
Les seves rutes han anat evolucionant a mesura que les diferents portes es tancaven. La que procedeix de l’Àfrica subsahariana és una de les rutes mes perilloses perquè té el pas obligat pel desert del Sàhara, on molts viatgers han mort.
Molts dels joves africans que decideixen fer el camí pel seu compte cap a Europa utilitzen dues grans vies terrestres abans d’arribar al salt definitiu, per via marítima, o per terra a Ceuta i Melilla.
Tamanrasset, Algèria, l'any 2005. Foto: Sergi Cámara
Oujda, Marroc, l'any 2007. Foto: Sergi Cámara
Una de las rutes més transitades passa per Mali, Algèria i Marroc. Una altra, per Níger, Líbia i després per mar cap a Itàlia. Durant la ruta, molts han de treballar per poder seguir endavant, malgrat que són violentats a les fronteres i policies i militars se n'aprofiten fent-los donar diners per poder creuar-les.
El pas per Algèria és tranquil, perquè els detinguts hi solen ser ben tractats. En canvi, al Marroc, els immigrants clandestins són perseguits i apallissats per la policia, i més durament quan més a la vora són de les tanques de Ceuta o Melilla.
Un jove ferit en un dels darrers intents de salt, el passat 14 de març al Gurugú. Foto: Sergi Cámara
EL GURUGÚ
L’infern davant del paradís
Molts dels joves que esperen amagats a les muntanyes properes resisteixen mesos sencers en dures condicions, dormint al ras, vigilant les ràtzies policials, passant fred i gana abans no aconsegueixen entrar en terra espanyola. Alguns no han tingut sort i porten anys així.
Des de dalt del Gurugú, Melilla queda molt a la vora. A la nit, les llums de la ciutat contrasten amb la foscor del costat marroquí. És una claror espectacular, que atrau les mirades dels centenars d'africans que anhelen entrar a Europa, fugitius del seus països d'origen, com Mali, Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea Conakry, Camerun, Txad...Totes aquestes comunitats conviuen molt properes en aquesta penosa estada al Gurugú
El novembre de 2013, la policia va efectuar-hi batudes tres cops al dia, fent impossible la vida a la muntanya: destruïa les cabanes, cremava tot el que trobava i detenia els ferits que no podien fugir muntanya amunt.
Ara, hi ha més calma. Als campaments del Gurugú, hi ha unes 700 persones instal·lades en aquest moment a la espera de poder creuar la frontera en un salt. Les escenes de violència només es produeixen a la tanca, on actuen les forces policials i antiavalots marroquines. Sovint hi ha ferits per apallissaments, molts dels pobladors de la muntanya mostren algunes ferides sofertes en algun intent d'entrada a Melilla.
Les darreres setmanes, la policia no fa batudes fins a dalt de la muntanya i allà és on els immigrants poden tenir cabanes de plàstics per tal de poder resguardar-se del fred i la pluja. En certes comunitats, no sembla que hi falti el menjar perquè alguns aconsegueixen l’ajut de la població autòctona que viu a la vora. Es tracta de pagesos de la zona acostumats a conviure amb aquesta postal des de fa temps. D'altres immigrants surten a pidolar diners pels carrers de la població de Beni-Anzar per comprar el menjar i carregar la targeta del mòbil, l'eina bàsica per comunicar-se entre el seu grup.
Cada nit, molts d’ aquests centenars de joves africans baixen del Gurugú en direcció a la tanca per intentar aconseguir superar la última etapa per arribar a Europa.
Immigrants intentant comunicar-se amb amics i familiars des del Gurugú. Foto: Sergi Cámara 
Un grup de malinesos al Gurugú. Foto: Sergi Cámara 
Un jove portant un feix de llenya, el passat 14 de març al Gurugú. Foto: Sergi Cámara 
Gurugú, març del 2014. Foto: Sergi Cámara LA TANCA
El mur d’ Europa
Els primers treballs es van iniciar el 1998, primer amb una única tanca. Està construïda amb fils d’acer. Aquesta primera fase va tenir un cost inicial de 33 milions d’euros. Te una longitud de 12 km. i es va construir en territori espanyol
Més tard, ja van ser dues de paral·leles, de 3 metres d’altura i amb “concertinas” (un filferro amb ganivetes), a dalt de tot. A causa dels salts massius del 2005 es va enlairar la tanca fins als sis metres, i l'any següent es va col·locar una tercera tanca de tres metres, entremig de les dues de sis metres.
Des de Marroc les persones que volen arribar a Melilla a traves de la tanca han de passar una carretera que rodeja el perímetre fronterer, un doble filat amb espines i, ja davant la tanca espanyola, les forces auxiliars marroquines i els antiavalots els poden sorprendre en qualsevol moment.
12 Km de valla. Foto: Sergi Cámara Una vegada són davant la construcció, han de superar una primera tanca de sis metres, inclinada uns deu graus cap al cantó de Marroc per dificultar-ne la pujada, uns filats amb tallants, i dalt de tot hi ha un sistema de malla amb molla que no deixa traspassar fàcilment aquest primer obstacle.
Si aconsegueixen passar la primera tanca, abans d’arribar a la segona de sis metres, queda una tanca mitgera de tres metres, amb filats d’acer per dificultar més la mobilitat.
A més de totes aquestes mesures físiques, hi ha un sistema d’alarma que
s’activa a la central de control de la Guàrdia Civil si algú toca la tanca. Es compta amb una bateria de focus que enlluernen els furtius; un circuit de càmeres mòbils; un aparell de senyals sonores i fins i tot un sistema d'expulsió de gasos que mai no ha funcionat.
Els qui aconsegueixen superar tot aquest entramat, troben, es troben amb les forces especials de la Guàrdia civil, pertanyents als Grups de Reserva i Seguretat (GRS).
Però totes aquestes mesures no son suficients per aturar les persones que fugen de la misèria.
El Mur d'Europa. Foto: Sergi Cámara
Un grup d'immigrants obrerven Melilla des del Gurugú, l'any 2013. Foto: Sergi Cámara 
Llits dels immigrants a la muntanya Gurugú. Foto: Sergi Cámara 
Immigrants al Gurugú. Foto: Sergi Cámara 
Retrat d'un jove Camerunès al Gurugú. Foto: Sergi Cámara
Un immigrant espera la seva oportunitat a la muntanya Gurugú, l'any 2013. Foto: Sergi Cámara
Un grup d'immigrants es prepara, al Gurugú, per un salt a la valla, l'any 2004. Foto: Sergi Cámara
Un grup d'immigrants es prepara, al Gurugú, per un salt a la valla, l'any 2004. Foto: Sergi Cámara
Un grup d'immigrants dirigint-se a la valla de Melilla. Foto: Sergi Cámara
Un grup d'immigrants espera el moment de saltar, l'any 2004 a la valla de Melilla. Foto: Sergi Cámara
Un grup d'immigrants intentant saltar la valla, l'any 2004. Foto: Sergi Cámara
Un jove camerunès saltant la valla, l'any 2004. Foto: Sergi Cámara
Un immigrant, ferit per la Guàrdia Civil, caigut en terra de ningú. Foto: Sergi Cámara
Un agent de la Guàrdia Civil intercepta un immigrant que intenta saltar la valla, l'any 2004. Foto: Sergi Cámara
Un grup d'immigrants intentant saltar la valla, l'any 2004. Foto: Sergi Cámara
Salt a la valla, l'any 2004. Foto: Sergi Cámara SERGI CÁMARA (Vic, 1970)
Ha treballat a Marroc, Algèria, Mali, Nigèria, Ruanda, Albània, Iemen, Guinea Bissau, Senegal, Colòmbia, Venezuela, Panamà, Equador, Haití i Brasil, i el seu treball s'ha publicat en mitjans com el "Financial Times", el Magazine de "La Vanguardia" o "Le Nouvel Observateur".
Seleccionat per TV3 per la sèrie documental sobre fotògrafs de Catalunya (2012).
Premi José Couso "12 meses 12 causas" de Tele5 pel documental realitzat a Melilla (2006).
2º Premi Europeu Onevision sobre sida.
Beca Fotopres05 de Fundació La Caixa pels seu reportatge del viatge dels immigrants cap a Europa a través de Malí, Algèria, Níger i Marroc.
Seleccionat a "Novas Olladas", del Festival de Fotografía Olladas'05. Galicia (2005).
Seleccionat a l'apartat "Descubrimientos PhotoEspaña".
Becat al Seminario de Fotografía y Periodismo de Albarracín, dirigit per Gervasio Sánchez (2001).
Col·laborador habitual del Grup Nació Digital.
Es va iniciar professionalment al setmanari "La Marxa de Catalunya" el 1991.
Menció especial del jurat Fotopres09, de Fundació La Caixa.
Sergi Cámara, a TV3:
http://www.tv3.cat/fotografies/fotografs/sergi-camara
A Vímeo:
http://vimeo.com/user4456241/videos
A Pandora:
http://www.pandorafoto.com/es/Fot%C3%B3grafos/Sergi-C%C3%A1mara
Entrevista:
http://amoralart.cat/portfolio/sergi-camara/
Bloc personal:
https://sergicamarapht.wordpress.com/
Publicacions a:
Newsweek Japan, The Financial Times, Vanity Fair Italia, Libération, Jeune Afrique, NWK Arabic. Magazine de La Vanguardia, Paris Match, Le Nouvel Observateur, DaysJapan, Knak (Bèlgica), Night&Day, Stern, Le Figaró Magazine.
Exposicions:
Laberinto de Miradas, AECID, Casa Amèrica. Onevision2007 Espacio Etoile, Roma. Italia. CaixaFórum. Madrid. CaixaFórum. Barcelona. No mires atras. Colectiva Caja Canarias. Fórum Social Mundial. Palau de Congresos de Bamako, Mali.2006.
Fotopres05. Medicos del Mundo 2005-2006. Festival Olladas. Galicia 2006.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
En Josep Anglada Rius és incapaç de fer un llibre, ni un simple opuscle, que recopili tot l’argumentari contra l’entrada d’immigració il·legal massiva. S’ha de basar en obres d’Oriana Fallaci, de Guillaume Faye i d’Ernest Milà. Anglada no dóna per més.
Per què no ens puguin acusar de ser racistes ni xenòfobs, ens hem de deixar envair demogràficament pel Tercer Món i a sobre fer-hi bona cara. És el que espera de nosaltres la progressia immigracionista nostrada.
A l’Estat jueu d’Israel el mur de formigó de 8 metres d’alçada, en mòduls, no ha deixat passar cap terrorista àrab procedent dels territoris alliberats pel poble jueu el juny del 1967: Judea i Samària. Un mur semblant, vigilat dia i nit, és el que cal posar a Ceuta i Melilla. I sobretot cal repatriar d’ofici, sumàriament i resolutiva, tots els immigrants il·legals, inclosos els infants i les prenyades. Tot el rigor serà poc per conjurar l’assalt demogràfic tercermundista contra l’Occident.
Si la tanca de filferro de Ceuta i Melilla s’electrifica, si les punxes tallen o punxen massa, si... Les oenegés rondinen i el govern de torn els fa cabal. No s’entén la força que arriben a tenir per decidir spbre les ordres que dóna el govern. Aquestes oenegés no volen revelar les seves veres intencions: facilitar al màxim l’entrada massiva d’immigració il·legal tercermundista. Clar i ras.
-
La milionada d’euros que el Marroc treu d’Espanya, a canvi de fer-li creure que atura la immigració de l’Àfrica negra, és molt superior al que treuria posseint Ceuta i Melilla. Ergo, el Marroc en realitat no té interès en posseir ambdues ciutats, per una qüestió prosaica, no nacionalista.
no té cap poder i depèn d'un altre, l'aculturació és un fet cantat....
Declaració Universal dels Drets de l’Home.- Article 13. 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Objeccions.- Això autoritzà Franco a envair demogràficament la Catalunya posseïda per Espanya, amb tres milions de treballadors espanyols, del 1950 al 1970. Aquest article autoritzà la Xina a envair demogràficament el Tibet; tant és així que avui dia hi ha més treballadors xinesos que tibetans al Tibet. Com que Catalunya és posseïda per Espanya i el Tibet per la Xina, resulta que aquest article 13 justifica l’etnocidi, la aculturació, la invasió demogràfica d’una nació contra una altra nació, només perquè tot passa en un mateix estat. L’article 13 s’ha d’abrogar de seguida perquè és un escàndol i una ignomínia. 2. Tota persona té dret de sortir de qualsevol país, àdhuc del propi, i a retornar-hi. Objeccions.- Quan surts del teu país n’entres a un altre, allà falta saber si t’hi volen, sia com a turista, sia com a immigrant. Hi ha països tercermunistes emissors d’immigració il•legal que quan el país receptor els repatria, no és acceptada pel seu propi país. D’això no en volen parlar les oenegés immigracionistes, a despit de ser una violació flagrant dels Drets de l’Home, els quals sembla que només vagin adreçats als països d’Occident, no als del Tercer Món.
I que vagin a les escoles de la "zona alta" i a la clínica teknon...
¿De dónde sacan los teléfonos móbiles cuando están en el Gurugurú ese, si supuestamente están muertos de hambre y todo eso?
A sí, se los facilitan las ONG's, lo mismo que les pagan las facutras, ONG'S QUE SE SUBVENCIONAN CON NUESTRO DINERO PÚBLICO, para que asalten ilegalmente las fronteras internacionales de España.
Claro, claro.
Luego cuando los negritos están en España, a vender DROGA Y PIRATERÍA, PARA LAS ONG'S, QUE SON LA TAPADERA.
Yo metía a diez magrebíes o negratas, en casa de este demagogo socialdemócrata periodísta, ipso facto, ahora mismo, sí o sí, envío urgentísimo directo desde el CETI de Melilla.
Y obligándolo a ser SOLIDARIO con SU DINERO, y no CON EL DINERO PÚBLICO recaudado O EXTRAÍDO, a los CONTRIBUYENTES, PENSIONISTAS Y NÓMINAS DE LOS TRABAJADORES.
Seguro que no le gustaría A ESTE SINVERGUENZA, y es que el socialdemócrata es HIPÓCRITA, FALSO Y MANIPULADOR, POR NATURALEZA.
El problema no son aquets, el problema son el 8.000.000 que ja hi son aquí, i que van entrar per aeroports i carreteres.
El que no hi estiguin cassats amb autòctons, han de ser expulsats, sí o sí.
Molts d'aquets venen directes cap a Barcelona a viure de les nostres costelles, cridats per les ong's que se estàn lucrant amb els nostres impostos, colocant a gente en serveis socials, subvencions, assesoría legal (advocats) i més chanchullos, mentres milers de catalans pasen fam o es moren a les llistes d'espera, avis catalans sense dret a medicines gratuites, i aquets invasors sí.
A tots els progressites i millonetis, com la presentadora de La Sexta, la Ana Pastor,que va mentir davant la Marine Le Pen, dient que acullia ilegals a casa seva, ja m'agradaría veurel's de veritat fent això, i pagant medicines, menjar, roba y lloguer a aquets "pagapensions", en comptes de carregar el compte sobre el treballador que ja té bastant amb sobreviure i competir amb el altres il.legals, que van entrar per el aeroport durant la bombolla inmobiliária, per un salari cada cop més ridícul.
Qué bonic es ser solidari ESCANYANT ALS POBRES, PENSIONÍSTES I TREBALLADORS.
NO, ES CLAR QUE NO...
no té res a veure amb ser o no unionista, que quedi clar... No barregem les coses.
Ja n'estic tip! Espanya no és cap ONG i no podem acollir a tota l'Àfrica. Aquests IL·LEGALS es creuen que els devem algo, que els hem de mantenir o que poden venir aqui a viure del cuento. Que es quedin al seu país i mirin de millorar-lo. Nosaltres ja tenim prou amb els nostres propis problemes. Els polítics separatistes com l'Arturet (i millor no parlar d'ERC o la CUP) els duen aqui creient que tindran nous catalanets i al mateix temps diuen que defensen la identitat catalana. Em reiria però això es per plorar. Tampoc comprenc com alguns independentistes (hispanòfobs) defenseu que Ceuta i Melilla "tornir" al Marroc quan MAI han estat part d'aquest país. I si fossin part d'un Estat català ho defensarieu? Sou uns hipòcrites nois! Encara que sigueu independentistes, el més normal és mostrar solidaritat amb els espanyols, germans europeus. Pero estau cecs per l'odi. I per al fotògraf: per què no vas a fer fotos a les famíles catalanes pobres? Hi ha molts catalans a l'atur perquè aquests invasors els deixen sense feina. Te'ls pots dur a casa teva i mantenir si tanta llàstima et fan.
Visca la independència nacional de Catalunya.
Per què? Doncs perquè la immigració sempre s’acontenta amb cobrar sous més baixos que els obrers catalans, de sempre ho saben els patrons desaprensius. Els immigracionistes de bona fe només els mou la llàstima que li fan uns invasors, els quals no identifica com a invasors, estan ofuscats per una compassió distorsionada i instrumentalitzada per Espanya.
(el comentari de 15;11). En cas contrari m'estalvio el diagnòstic, és prou evident...
Qui n’aplaudeix l’entrada, és un demòcrata convivencial, un progressista bonastre, un home de cor, un bon cristià, un cosmopolita consumat. El Bé i el Mal d’amiden així, passa per acceptar o no la immigració, la resta de mesures són trons. És com una barra per mesurar la bondat o la maldat. És així de simple i de referencial.
Contra la mundialització de l’economia, de la cultura i de la civilització: replegament o tancament nacional, ètnic, identitari.
-
Catalunya catalana, independent, unificada, cristiana, democràtica i neutral.
Les fotografies son bonissimes.
Ara, els comenatris que es fan en aquest forum m'avergonyeixen profundament. Tenc fe, pero, que no siguin representatius de la nostra societat.
Catalunya no vol ser agredida demogràficament per països estrangers. Quan la immigració és il•legal i massiva, deixa de ser immigració i esdevé invasió demogràfica, assalt poblacional i substitució demogràfica. Els invasors no passaven fam en el seu país. Els qui de debò en passen, no tenen ni diners ni esma per migrar. Cal desmitificar la invasió tercermundista i dir les coses pel seu nom.
Els espanyols són ells, nosaltres som catalans i prou. Catalunya i Espanya són dues nacions diferents, distintes; amb el mateix dret de ser estat independent respectivament.
Que en som de fràgils els catalans! Ja que un excés de sensibleria humanitària, controlada en tot moment per Espanya, ens fa prioritzar el Tercer Món i no Catalunya. Espanya ens té agafats pel ganyot en aquest domini tan crucial, l'emotiu distorsionat. Vol que no ens ocupem de Catalunya i ho fem per qualsevol altra causa o pàtria (Tibet, Kurdistan, amazics, Polisario, Hammàs, Hezbol·là, etc). És una maniobra de distracció.
A Vigatà, 20 març 2014, 17:22.
La que fomenta la mala consciència entre els catalans i fa que tinguem llàgrimes pel Tercer Món i cap per Catalunya. A Catalunya els indesitjables són els qui l’esbatanen a tots els pobles que la volen agredir poblacionalment. Catalunya és dels catalans, no dels espanyols ni dels pobles tercermundistes que Espanya ens envia.
D'Espanya, ni monarquia ni república. Catalunya independent.
quasi no es veuen africans o llatinoamericans pels carrers. Per què serà?.... No cal suar gaire per veure que una de les prioritats permanents des de l' Estat és ofegar-nos demogràficament.... Pensem-hi....
Els catalans no som espanyols, ni en volem ser.
Sou uns feixistes igual q els del PP. Amb una bona politica i sense xoriços, aquesta gent no viuría aquest drama.
Al de les 17:22. Tres solucions.
1- Tu cap a l'Àfrica.
2- Acollir i omplir el teu habitatge d'immigrans i gastos i vicis pagats (per tu logicament) que ells tenen tots els drets i han de tenir una vida digne.
3- Anar a conviure a un pis/barri d'immigrants, també pagant-els-hi tots els gastos i lloguer perquè tinguin una vida tant digne com la teva.
Si la Catalunya que vull l'han de formar aquesta colla d'indesitjables que opinen tan alegramente d'aquest drama de la imigració. A mi no m'interessa. Molt bon treball de Sergi Càmara.
-
-
Ho tipifica l’ordenament jurídic vigent, l'hispànic. Hauria de ser un delicte, atès l’increment de l’assalt demogràfic tercermundista: Lampedusa, Ceuta Melilla i Canàries.
Considerar innecessària la immigració no en fa ser racista ni xenòfob. Simplement constato que no la necessito. Què té de reprovable? És com si algú em demana feina i li dic que no en tinc.
Lo tractat de Pireneu, una frontera Franco-hispaniola.
Cap a la Cort Internacionala de Justicia?
Els invasors-immigrants que vénen no són dels qui pateixen fam a l’Àfrica. Són els qui tenen feina però mal pagada i aspiren a cobrar més a l’Occident, mal que sigui recollint ferralla pels carrers. Aquests tenen prou diners com per pagar-se un viatge força car. Uns suma amb la qual podrien muntar un negoci modest en el seu país, però un negoci al capdavall. Qui realment passa fam a l’Àfrica no té diners ni esma per migrar. No us deixeu impressonar amb reportatges capciosos com aquest. Pregunteu a qui conegui una mica l’Àfrica, a empresaris, missioners, comercials que hi facin estada... Ja veureu com us desmitifiquen el missatge que aquest reportatge emet. Aquest fotògraf eludeix de fer fotos als desvalguts que cada dia fan cues interminables a Càritas per rebre un quilo d’arròs o de pasta per una setmana.
Presenta uns invasors com si fossin les nostres víctimes. Ens culpabilitza. Catalunya mai no ha tingut colònies a l'Àfrica, de manera que de mala consciència, res de res. Les oenegés immigracionistes no ens treurien ni un cèntim de la butxaca si prèviament no ens creessin un sentiment de llàstima envers el Tercer Món. No ens deixem manipular per una sensibleria melindrosa, bleda i panoli. No m’estranyaria que aquest reportatge l’hagués pagat una immigromàfia, perquè estova la nostra capacitat de resistència davant de la pressió immigratòria que fan aquestes immigromàfies, ens fa abaixar la guàrdia. Estan en relació directa i discreta amb totes les oenegés tercermundistes. Recordeu: no permeteu que ens estovin el cor amb sensibleries, amb “raons humanitàries” com aquest reportatge insidiós i manipulador. La qualitat de les fotos és innegable. Aquí l’únic que ens importa és l’alt contingut provocador, manipulador i culpabilitzador que tenen. Síntesi: moltes llàgrimes pel Tercer Món i cap pel 27% de catalans que malviu en el llindar de la pobresa, segons Càritas.
aaquest que sou tant fatxes, haurieu de saber que el teu movil funciona gràcies a un material del congo, que tens gas a casa perqu``e argelia tel ven,que el teu coitxe funciona per que treus petroli de paisos probres amb conveniencia amb un dictador, tens aigua calenta a la dutxa amb el gas àrab.
a veure si aprens a llegir i informar-te , i anar a l`escola d educacio humana, ja que tyu no ho ets i la gent com vosaltres no us mereixeu ni l aire que respireu i haurieu de desaparèixer.
Ets tan demagògic que quan dius: "quan tinguem que anar a treballar a la Xina, recordeu-vos-en del que esteu fent perquè serà el mateix que faran els xinesos amb vosaltres o els vostres néts" no entens que justament es tracta d'evitar que això passi, impedint que el nostre país s'ompli d'immigrants il·legals que consumeixin tots els recursos del nostre estat de benestar.
I, per cert, tu podries recordar Stalin, els gulag, el teló d'acer, l'invasió comunista d'Hongria, de Txecoslovàquia, de Polònia, d'Alemanya de l'est i la caiguda estrepitosa del teu estimat comunisme a finals dels 80.
LA REALITAT SUPERA LA FICCIO.MOLT BE SERGI
No volien descolonització i que marxessim els europeus ja que els explotabem (el meusavis son d'aquí i també els explotaven, però en ganes i treball s'en van enssortir) doncs ja ho tenen. Àra a tocar-se el collons als seus respectiu paisos i a viure se la terra i a ajupir l'esquena.
Àfrica el continent amb més recursos del planeta i el més pobre. Perquè? perquè els africans només esperen viure com els europeus pencant com els africans.
Àfrica pels africans.
Como bien dice el texto, el reportaje no pretende hacer chantaje a nadie ni tan solo defender que la gente emigre a España. Se trata del testimonio que ha levantado un profesional de la fotografia, frente a una gente que sufre, él lo retrata y lo pone a nuestra disposición.
A partir de ahí, las opiniones son libres, tal como demuestran los multiples comentarios. No es misión del autor solucionar nada ni tan solo acusar a nadie. Existen unos hechos y ahi estan.
Mas alla de eso, los ciudadanos sabrán qué hacer, a quien votar y qué políticas apoyar.
¡Buenos días a todos!
Me parece muy bien que se dé a conocer el drama humano, pero resulta que este drama engorda cada día más el nuestro, el paro, los recortes la precariedad laboral, la desigualdad social y no nos podéis hacer estos chantajes emocionales en forma de fotografías ante un problema que no es solo nuestro. ¿Qué pasa por ejemplo con Marruecos a la que nadie alude en este problema? Y es parte esencial del mismo, pues son ellos y sus mafias los que los empujan hacia aquí
Este reportaje fotográfico os aconsejo que se lo enviéis al rey de Marruecos, a los corruptos gobernantes de Mali ,Argeria, Libia y empapelen sus mansiones con el drama de sus conciudadanos
Y sobre todo y por encima de todo que se acabe la demagogia de unos y de otros, y nos digan CUAL ES LA SOLUCIÓN QUE ELLOS DARIA N Y DEJARSE DE CRITICAS INJUSTAS
Llàstima dels comentaris de tots aquests curts de vista que encara es pensen que amenaçant de mort els immigrants no vindran. Us penseu potser que no ho saben? Us penseu que no saben que hi han racistes com vosaltres? Us penseu que no saben que molts moriran a les aigües de l'Estret o a la tanca de Melilla o als nostres carrers, de fred, gana o malalties? I us penseu que posant un mur de Berlin, de Gaza o d'Arizona podreu aturar milions de persones que moren de gana i d'injustícia en els seus països? Sí, als seus països que estan plens de tirans corruptes... que paren la mà als donatius i comissions de les nostres empreses d'armes, de mòbils o de fusta.
Au, quan tinguem que anar a treballar a la Xina, recordeu-vos-en del que esteu fent perquè serà el mateix que faran els xinesos amb vosaltres o els vostres néts.
Recordeu Nuremberg, feixistes.
No es tracta de si venen 20, o 20.000, o 200.0000, ni de qui els donarà de menjar. Es tracta de preguntar-se que podem fer com a país i com a individus per eliminar la desigualtat. Es tracta de pensar que darrera aquesta situació hi ha una desigaultat planetaria, que te a veure amb un colonialisme i, una part d'aquest, es reflexa en el que està pasant a Ceuta o Melilla... Es tracta del mateix colonialisme que, d'altre manera, no ens deixa realitzar-nos com una nació "normal". Si volem constrir un estat és important repensar tot això. I no he insultat a ningú...
http://escribopiensopiensoescribo.blogspot.com.es
Al final de l'article hi ha el currículum de Sergi Càmara (que ben aprofitat, no?). Hi diu:"Ha treballat a Marroc, Algèria, Mali, Nigèria, Ruanda, Albània, Iemen, Guinea Bissau, Senegal, Colòmbia, Venezuela, Panamà, Equador, Haití i Brasil" Jo penso que a aquest demagog fotogràfic li caldria fer algun tomb per certs indrets del seu propi país i podria fotografiar molta gent autòctona i blanca que passa misèria. Menys viatgets de progre i més feina a casa!
Felicitats Sergi pel teu gran treball!! Continua així!
del món i mantin-los, i de pas en pots tenir uns quants a casa teva....Però no obliguis els altres a ser tan beneits, ni menys a deixar-se expoliar impunement...
Si home si, i si en venen 20 milions al teu poble que farem? Els donaras menjar tu? Ves que no et posin a la cassola, carallot...
Així com és que tant a un costat com a l'altra hi ha
africans ?
Vull una catalunya lliure, sobirana i sense xenofòbia. No puc defensar la llibertat del mau pais sense ser coherent amb el propi concepte de llibertat... Per aclarir conceptes.
Son catalans si ho volen ser i venen buscar-se la vida... És el que hi ha.
Què s'amaga darrere dels discursos que condemnen i criminalitzen? Bàsicament, plantejaments que es fonamenten sobre el desconeixement i la por de "l'altre", la reafirmació i mitificació excloent de la pròpia identitat (suposada i construïda) i l'espant i la resistència de l'autoanomenat primer món a veure l'altra cara del seu estat de benestar (o el que queda d'ell): l'explotació sistemàtica, la destrucció cultural i el sofriment permanent de la immensa majoria dels habitants del planeta. Tot això, en el fons, no és altra cosa que una manera absurda de donar l'esquena a la realitat i tractar de posposar l'inevitable: el col·lapse d'un model social, polític i econòmic absolutament insostenible.
http://escribopiensopiensoescribo.blogspot.com.es/
Quant costa a Espanya la broma de voler mantenir els territoris africans de Ceuta, Melilla i les Illes Canàries com a territoris espanyols?
Un comentarista diu que els "prima" llur "orgull" tronat, jo m'havia "cregut" el què ens diuen sovint els espanyols als catalans, i que altres connacionals nostres arriben a creure's: "imperialistes" i "pancatalanistes" per voler mantenir la nostra unitat lingüística i cultural enfront dels intents de vertebrar-nos i assimilar-nos a Espanya.
segons el tronat dogma pseudoprogre, són catalans....O és que encara no us n'heu assabentat?....
Total, no serveix per res poseir aquestes ciutats, únicament despeses i problemes...Però és clar, el que prima és el seu "orgullo", tronat, testicular i patètic.
Estic fins els collons de Melilla i Ceuta , perquè els volem ? Jo no els vull i només porten problemes. Vull la independència de Catalunya i que Espanya s'espabili amb aquestes dues poblacions. Independència ja !!!! ||*|| Si+Si
Bonissímes les fotos; ara que Melilla, una colonia carissíma, que no serveis per res de res sigui Europa, indica el grau intel.lectual de la UE, UNIO DE FEIXISTES NO EVOLUCIONATS!!! Melilla, Ceuta i Canaries son Africa, son colonies i no son Europa!!! pero España, pais de criminals. lladres i golfos les mantenen per recordar el Imperio donde no se ponia el sol, i que avui no es res més que aquestes 3 llufes penjades, que son una autentica merda, española, coño!!!
Però si Melilla esta a l'Àfrica!
ya está bien de hipocresía! no voy a sentirme culpable de que estas personas estén como estén, tampoco lo son nuestros políticos,si hay una valla hay que respetarla. Porqué cerramos la puerta de nuestra casa con llave? porqué ponemos rejas y alarmas? pues si tan solidarios somos todos no hace falta, que entre quien quiera, que coma que duerma que se lleve lo que quiera! verdad que en nuestra casa no haremos tal cosa? pues que entren en el país de manera irregular es lo mismo, quien acabará pagando seremos nosotros, y ahora es un mal momento. El culpable de la situación de estas personas es su gobierno, no nosotros.
Ens importarà molt això?. Espero que no vinguin per Catalunya. Ni els necessitem ni fan falta.
Es més, qui manté els governs corruptes dels seus paisos d'origen, que si entengui.
Aquesta gent no marxa pas perque vol, sinò perque algú empobreix el seus paisos. CAP PAIS DEL MON ES POBRE. CAP.
Per altre banda, hi ha dues solucions ben simples
. Una es posar un fil electric, ni vigilats ni teles metal.liques. Un sol fil.
L'altre solució, encara més simple: cedir Ceute i Melilla al Marroc.
Però en fi, a mi que cony m'importa un tema esPPanyol !!!
En parlen molt els diaris danesos, suecs, holandesos. No? Perquè? Dons pq la UE ja don diners meus a l'estat esPPanyol pel tema en qüestió.
Que obrin la tanca i deixen passar a tots CENT millions d'inmigrants il.legals. Per aixo paguem impostos per alimentar i educar a tota l'africa, no pas per al futur de les nostres families.
En qualsevol altra època de la història, del que està passant a Melilla se'n diria invasió en tota regla, i de la "reacció" (per dir-ne d'alguna manera) de les autoritats d'aquí i, de retruc, de les europees, se'n diria capitulació sense condicions. Posar-se de genolls. Rendir-se.
De la mateixa manera, en cap altra època una rendició incondicional, un suïcidi col.lectiu com el que s'està esdevenint a Occident, s'hauria vist acompanyat d'un enaltiment, una glorificació tan grans, del suïcidi en qüestió. És gairebé com si la vella Europa hagués decidit que ja ha viscut prou anys i s'apliqués l'eutanàsia però que, abans de fer-ho, celebrés una gran festa amb amics i coneguts per tal de celebrar que s'anava a l'altre barri.
No sé si algun dia la massa amorfa i atontada es despertarà. Començo a dubtar-ho. Però alguns (poquets) continuarem treballant perquè així sigui.
Tenemos seis millones de parados y el pais hecho un desastre y este desgobierno de ppsoe no es capaz ni de vigilar una frontera.cada inmigrante que se cuela es una paga mas que tenemos que pagarles entre todos y un compatriota mas que va a ir al paro. No cabemos todos
son immigrants irregulars, no il.legals. I jo, tonto que soc, amb el passaport i els visats amunt i avall. Vaja, vaja amb el fotograf triliri... Aixo es can pixa i a mi no em fan cap pena. Aqui no els demana ningu i no son ben rebuts. A veure si els haurem de fer una tanca d'escuma ben toveta i de metre i mig perque, pobrets, puguin saltar-la confortablement.