Salvador Esteve: «La Diputació és una gran estructura d’Estat»

El president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Martorell destaca que per "primer cop a la història totes les institucions del país estan al servei de la nació catalana"

per Bernat Capell , 14 de març de 2014 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Salvador Esteve. Foto: Adrià Costa

El president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Martorell, Salvador Esteve (CiU), és un home de caràcter tranquil i mirada bondadosa. Mira amb aquell cop d’ull del pagesos que, sense la més mínima aparença de vanitat, de bon començament et mostra que sap on és. Sota una certa aparença de lentitud es denota un pragmatisme eficaç, del que es dedueix que és la persona indicada en el lloc indicat, perquè l’execució del poder i de la feina que té al davant requereix decisió, cintura i control, com passa amb la collita. No es recomanable la pressa.


-Senyor Esteve, diputacions o vegueries?

-Vegueries.


-Però no n’hi ha!

-És el que diu l’Estatut.

-I mentrestant?

-Mentre això no es porti a terme les diputacions han de fer la feina. Jo esperava ser l’últim president de la Diputació i el primer Veguer en cap però sembla que això es retardarà.

-Quan ho posarà en marxa la Generalitat, ara que vostès manen a tot arreu?

-Això depèn de les Corts Generals, perquè modificarien els límits provincials atès que les vegueries en tindran uns altres.

-Les diputacions, no obstant, a mesura que passen els anys, van perdent aquella mala premsa que havien tingut.

-La feina que han fet les diputacions sempre ha estat poc coneguda i, per tant, poc reconeguda, però si no fos per les diputacions avui el 90 per cent dels ajuntaments no sobreviurien.

-Avui, doncs, la qüestió del nom té una certa relativitat.

-És sobretot una modificació territorial. Però les funcions haurien de ser les mateixes.

-Malgrat el nom, les diputacions han fet tradicionalment una feina ben feta?

-Jo crec que sempre. I sobretot la de Barcelona que durant molts i molts anys s’ha hagut de fer càrrec d’institucions importants pel país com l’Institut del Teatre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, les Drassanes, el Museu Marítim, ajudar al Gran Teatre del Liceu o grans recintes urbanístics com la Maternitat o les Llars Mundet.

-Les diputacions són doncs una important estructura d’Estat d’aquestes que parla el President Mas.

-La diputació és una gran estructura d’Estat.

-Fins i tot quan Samaranch en va ser president?

-No sabria concretar-ho perquè fa molt de temps, però fixi's que sempre, fins i tot quan desapareixen en les grans batusses les institucions pròpies del país, apareixen les diputacions i se’n fan càrrec. Per tant, històricament li ha tocat això i ho ha fet bé. Fins I tot Tarradellas va venir com a president de la Diputació.

-CiU ara té un gran poder que ni s’imaginava en l’època del president Pujol. ¿Hi ha gran diferència entre unes diputacions governades per un partit socialista i ara per un de nacionalista?

-Una segur: que per primera vegada a la historia totes les institucions del país estan al servei de la nació catalana. Des de la restauració de la democràcia la diputació sempre es va veure com un contrapoder al govern de la Generalitat, inclòs durant el tripartit on uns i altres eren els mateixos. Però mai hi va haver una col·laboració d’aquesta envergadura. Si que es cert, i no seriem justos si no ho subratlléssim que pel que fa als serveis als ajuntaments sempre han fet una tasca magnífica.

-L’ARSAL es un atac a la democràcia i una recentralització de poder?

-L’ARSAL és una mala llei. Parteix de pressupòsits equivocats, perquè ni és de racionalització ni organització. I, com sempre passa a Espanya, quan es comença una regularització d’aquesta envergadura es comença pel més feble. L’endeutament de tots els ajuntaments d’Espanya és del 4% del PIB, i si hi traiem Madrid i València passa a ser del 2%, és a dir dues ciutats que en representen el 50 per cent. Per tant, d’estalviar diners pocs. A més, amb la situació actual d’una crisi tan intensa i llarga els ajuntaments han fet, 'motu proprio', un esforç de racionalització importantíssim. I des de la diputació els hem ajudat. Aquesta llei posa el focus del motiu de la crisi en un lloc absolutament equivocat.

-Però molts estant endeutats.

-Els ajuntaments no som els causants de les penúries econòmiques del país. A més, i tal com està formulada l’ARSAL, lamina totalment l’autonomia municipal. Transforma els alcaldes dels municipis de menys de 20.000 habitants en simples administradors a les ordres dels l’interventor i de les parcel·les que aquests els consentin. És a dir, ens han posat uns fiscalitzadors a dins de casa, pagant nosaltres i al servei del ministeri. Es una llei nefasta, i a part de portar-la al TC des del Govern i el Parlament ho fem també des de, com a mínim, 1.700 ajuntaments.

-Aquesta llei ja està aprovada i entra de ple en funcionament el 2015, i això no ho para ni una recurs del Constitucional. Que passarà el gener del 2015?

-Doncs molt simple. Els pares o les mares, quan vegin que no reben determinats serveis, el primer que faran per lògica és anar a queixar-se a l’ajuntament, que no tindrà competències sobre això. Però si que se’n sentirà responsable. Pensi que un alcalde sempre se sent responsable de tot allò que passa el seu ajuntament!, tingui o no tingui competències i això no ho canviarà ningú. Per tant, l’alcalde continuarà posant els diners per la calefacció, la llum, el conserge, l’aigua calenta o les escombraries.

-Si té els diners. Però si no els té li provoca un problema econòmic que posarà l’ajuntament contra les cordes.

-Ah! I qui ho farà això, la Generalitat? Té diners per fer-ho? I el que no farem els alcaldes és deixar sense assistència els nostres ciutadans. A més, ja veurem que passarà. Nosaltres des d’aquí, com també des de les organitzacions municipalistes, diem als ajuntaments que segueixin prestant els serveis que els ciutadans els demanen.

-I que en fem dels Consells Comarcals?

-En aquest sentit em sembla molt bé la proposta de la Llei de governs locals, eliminar els que es troben dins una àrea metropolitana perquè ja hi ha l’àrea. En canvi, com més t’allunyes de la metròpoli més justificació tenen. I poden fer una gran feina sobretot per mancomunar serveis als ajuntaments petits o serveis de més proximitat que la diputació els delegi.

-L'ARSAL és tan recentralizadora quan el que fa és simplement una llista de competències?

-És recentralitzadora, especialment perquè te dos objectius molt clars: carregar-se l’estat de les autonomies i molt especialment la Generalitat de Catalunya. Perquè si totes aquestes competències les traspassa a la Generalitat, i aquesta no pot ni complir amb les que té avui, no les podrà assumir. “Si no paga la Generalitat no han de patir -en diuen- que ja els ho descomptarem nosaltres del que li traspassem”. Més clar, l’aigua. I hi ha un tercer objectiu: la privatització del serveis. Perquè si la diputació s’ha de preocupar de la recollida d’escombraries, posem per cas, d’Avinyonet del Penedès, o bé ho fem amb grans blocs de concessions o no ho podem fer. Un altre problema doncs que ens volen traspassar, o fer que ho paguin els ciutadans.

-Ho salvarà la Llei de governs locals doncs?

-La llei que ha entrat al Parlament es francament millorable i està en tramitació de moment. El Parlament em rebrà pròximament com a President de la Diputació i també els presidents de les dues associacions municipalistes. Com a mínim hi ha voluntat d’escoltar a tot el món municipal. Però, de moment, no ens agrada.

-Caram, i això ho diu el president de la Diputació de Barcelona i de CiU?

-Ho diu en Salvador Esteve, president de la Diputació i alcalde de Martorell.

-Amb tot plegat s’allunya el poder de decisió dels municipis, i sobretot la representativitat democràtica, cap a la Generalitat o, en tot cas cap, a una institució de democràcia indirecta que diuen no es tant pura com les altres?

-La primera afirmació la comparteixo absolutament, la segona no. Les diputacions potser són de segon ordre, però tots o bé som alcaldes o regidors. Per tant, escollits pel poble, i a més coneixem bé la complexitat de les diverses problemàtiques dels municipis.

-Però em diu que no els agrada la Llei de la Generalitat.

-Perquè, entre altres coses, La Llei de governs locals no defineix la feina que fem les diputacions, i és una llacuna important ens diguem diputacions o vegueries. I totes dues lleis tenen un pecat original: no contemplen una Llei de finançament local. Portem trenta anys de democràcia local, però trenta anys en que ningú ha parlat de finançament local. Recordo, això sí, en temps de Felipe González, quan encara aquest home donava lliçons de territorialitat, que deia que l’objectiu del finançament públic havia de ser el 50% del pressupost l’estat, un 25% de les autonomies i un altre 25% de l’administració local. Bé, mai hem passat d’un 14%.

-I hauria de ser el 25%?

-El que hauria de ser és que les competències dels ajuntaments estiguessin finançades.

-El que sí és veritat és que els números públics no surten.

-Certament, però els municipis són els menys culpables. ¿Per què no comencem per on hi ha més despesa? Si estem en un estat de les autonomies, per exemple, on la majoria tenen traspassades les funcions de cultura, ¿per què hi ha un ministeri de Cultura encara? O ¿Per què, existint la Generalitat, el govern espanyol encara té delegats de tots els ministeris a Catalunya? Tot això són duplicitats administratives inútils i eliminar-les estalviaria molts diners.

-Bé, però depèn d’un estat en el qual la mentalitat és la que és i no serà difícil, sinó impossible, canviar-ho.

-Per això cada vegada som més el que estem convençuts que és molt millor anar per una altra banda.


Salvador Esteve. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació