Xavier Bosch: «El futur del periodisme és digital i d'això se'n ressent el paper»

El periodista utilitza 'Eufòria', la tercera novel·la protagonitzada per Dani Santana, per reflexionar sobre el present i el futur d'aquesta professió

per Jordi Palmer , 8 de març de 2014 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
  Xavier Bosch ha escrit 'Eufòria', tercera novel·la de Dani Santana. Foto: Jordi Borràs.

L'escriptor i periodista Xavier Bosch (Barcelona, 1967) utilitza 'Eufòria', la tercera novel·la protagonitzada per Dani Santana, per reflexionar sobre el present i el futur del periodisme i les seves relacions amb el poder. El periodista que protagonitza les seves novel·les s'enfronta aquest cop a dues trames, la d'un magnat que vol obrir un parc temàtic i la dels negocis tèrbols de la indústria farmacèutica, però tot plegat serveix a l'autor apuntar quins són els reptes actuals de la indústria i l'ofici del periodisme. Bosch, creador de programes com 'Alguna pregunta més', El món a RAC1' i 'El gran dictat', ha estat cap de programes a RAC1, director del diari 'Avui' i del programa televisiu 'Àgora. Actualment és articulista i membre del consell editorial del diari 'Ara'.


-Tercer llibre amb el personatge de Dani Santana, un periodista que explica interioritats de la professió.

-Sí, Amb el primer llibre, 'Se sabrà tot' la idea era fer un llibre, però vaig tenir la sort de guanyar el Premi Sant Jordi i això em va canviar la vida literària. A Edicions 62 em van proposar un contracte per fer tres libres i ara ja he fet el tercer. El primer explicava les interioritats d'un diari i el segon les de la televisió. Aquest tercer explica la crisi del periodisme, de la indústria i de l'ofici. Els protagonistes acaben creant un diari digital per investigar el que s'explica al llibre a partir de dues trames, un magnat que vol fer un parc temàtic i la manera d'actuar de la indústria farmacèutica.


-Anem a pams. El magnat és una mena de Sheldon Adelson que vol muntar un Eurovegas?

-Una mica. És una persona que quan arriba a l'aeroport del Prat pregunta 'aquí amb qui s'ha de parlar'. Denota que es passa pel folre les lleis del país, i que tothom li ha de posar la catifa i tenir avantatges fiscals i canviar les lleis per ell.


-I també toca la qüestió dels visitadors mèdics, un assumpte amb molts interessos.

-Sí. A la primera novel·la parlava d'Al-Qaida i a la segona de la màfia siciliana i no ha passat res. Amb aquest ja tinc metges indignats, amics ofesos i laboratoris farmacèutics insultant-me per twitter. Però vaig tenir la sort que un visitador mèdic penedit, que havia llegit els dos primers llibres, em va escriure una piulada dient-me que té un tema que em pot servir per un llibre. Més endavant ens trobem en un lloc discret i m'ho explica tot, com cobrava, quants diners té de pressupost pels metges, com pagava en espècies i viatges, i el dia que es troba pagant 600 euros a una prostituta diu prou. És farmacèutic de professió i es guanya molt bé la vida, però es fa tant de fàstic a si mateix que ho deixa.

-Com a escriptor escriu una novel·la, però com a periodista podria haver fet un reportatge.

-La font no hauria volgut aparèixer.

-Tampoc no apareix al llibre.

-No, però el que surt aquí és pràcticament la seva vida. He canviat el medicament i el laboratori. Però si la gent volgués col·laborar i dir la veritat davant la càmera hauria fet un 'Sense ficció' o un '30 minuts', Però si no pots explicar la realitat, la solució que tens és ficcionar-la.

-El personatge de Dani Santana acaba aquí?

-Si arriba al final d''Eufòria', que això ja ho descobrirà el lector, el personatge pot tenir més recorregut, però el que havia de fer Xavier Bosch de reflexió sobre el periodisme, ja ho he dit.

-Aturem-nos aquí. Parla de gent que l'han acomiadat, de sous molt baixos, de que qualsevol pot penjar un vídeo a youtube. Cap a on apunta tot plegat?

-El futur del periodisme és digital. I d'això se'n ressent la indústria, bàsicament el paper, però l'ofici seguirà sent tant necessari com sempre. Que ho fem a traves de tablet, telefon, piulada o diari de paper tant és, tot són canals de distribució.

-Considera que la multiplicació de canals devalua l'ofici?

-El que passa és que el periodista perd l'exclusivitat de la informació, però hi ha un debat sobre la credibilitat, qui difon el missatge també és important. NacióDigital.cat, Ara.cat o ElPeriodico.com tenen una credibilitat que no té algú que diu que veu una cosa al carrer i ho penja. Cadascú s'ha de guanyar la confiança del lector.

-En premsa digital passa que el lector sovint no acaba d'atribuir correctament l'autoria de la informació. Molts lectors es queden en que ho han llegit a Twitter o Facebook, però no identifiquen el mitjà.

-És que el periodista viu en un món de tetris, buscant on encaixa la pastilla, i el lector també està aprenent a consumir aquests mitjans. Però el desllorigador és saber com els periodistes cobren per publicar aquestes noticies.

-El debat a la premsa digital és si cal cobrar pels continguts com a paper. Però la ràdio mai els ha fet pagar, potser és que el referent és equivocat.

-El que està clar és que ningú ha trobat la solució.

-Per a Nació Digital, internet és el present, no el futur.

-Evident. I la tendència és que el paper vagi desapareixent, i la solució és que els periodistes sapiguem que som multimèdia, és el que li passa al Dani Santana a la novel·la, que al final acaba finançant-se els seu mitjà. El periodisme de cèl·lules petites té una independència que els mitjans grans no tenen.

-La reflexió entre poder i periodisme és que la independència dels mitjans acaba supeditada al poder?

-És que en dèiem el quart poder, i no se si hem acabat al revés, el poder en sap tant que no saps qui controla a qui.

-Un exemple evident són les filtracions, que no son més que una tàctica per utilitzar els periodistes en benefici propi.

-Sí, però també hi ha els Snowden i Assange, que amb pràctiques potser no del tot legals aconsegueixen fer aflorar realitats que potser les intuíem però no en teníem la certesa. Aquest debat també hi és a 'Eufòria' entre el 'hacker' que tira pel dret i el periodista nostàlgic de 56 anys que vol contrastar i parlar amb les fonts i assegurar-se del que publica.

-Quins límits ha de tenir el periodisme? És lícit entrar una càmera en un lloc on està expressament prohibit, com a la declaració de Cristina de Borbó?

-Em fa l'efecte que hem d'intentar traspassar algunes fronteres i si cal anar un pèl més enllà de la llei perquè l'objectiu s'ho val, cal ser agosarats i arriscats.

-Vaticina la desaparició dels diaris en paper?

-No, però hi ha qui li ha posat data, el 2032 segons algun estudi. A mi em fa l'efecte que el paper serà cada cop més car i amb continguts més de revista.

-El periodisme pateix una doble crisi, la global del sistema i l'específica del sector, i així i tot continua sent una professió que genera il·lusió.

-Sí. Després de la construcció és el sector que ha perdut més llocs de treball en els últims quatre anys, unes 70.000 persones a l'Estat espanyol. Els que tenen sort de treballar ho fan per un 30% menys, però les facultats estan plenes, i això és un peix que es mossega la cua, perquè quan surtin de la facultat, per quatre duros aniran a mitjans petits a tallar i enganxar, fer un titular amb gràcia i mirar que el seu mitjà tingui més clics que els altres.

-Està d'acord que els periodistes no han de treballar gratis?

-Evidentment. Ningú no ha de treballar gratis, però els mitjans tampoc no poden regalar els continguts. Si la publicitat no entra i no es cobra el que val llegir el mitjà, ja podem tancar la barraca.

Xavier Bosch reflexiona sobre el periodisme a 'Eufòria' Foto: Jordi Borràs

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació