Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Una consulta sense ajuntaments

Marta Rovira assegura que no caldran els consistoris per elaborar el cens pel 9N | La llei electoral o la de consultes obren un espai a la Generalitat per no forçar l'administració local

per Q.Sallés , Redacció/Parlament, 27 de febrer de 2014 a les 01:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Anem cap a una consulta que no necessiti la col·laboració dels ajuntaments". Aquesta és la reflexió que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha emès com un avís a navegants a tots aquells consistoris que arrufen el nas per cedir les dades del padró o bé que hi han posat condicions, sobretot aquells en mans de partits que no volen la consulta com ara l'Hospitalet de Llobregat o Tarragona. I de retruc tancarien un dels maldecaps que més preocupen al departament de Governació: que el cens sigui fiable, contrastable i amb reconeixement internacional. "No només cal saber que qui voti sigui que ho fa sinó que l'administració ho ha de saber i comprovar", apunten fonts del departament que dirigeix Joana Ortega.

Així Rovira, en declaracions al programa El Polièdric de Catalunya Informació, ha descartat aquesta col·laboració dels ajuntaments que, ara com ara, molts actors del procés consideraven imprescindible. I més tenint present que els assaigs generals que van suposar consultes sobiranistes es van celebrar a l'empara de l'administració local. En aquest sentit, la dirigent republicana insisteix en què només cal enllestir la llei de consultes i la llei electoral per tal que la Generalitat pugui elaborar el cens per a la consulta del 9 de novembre. Una manera d'evitar la realitat que la Generalitat viu fins ara, que en no disposar de lleis pròpies és l'Estat qui elabora el cens amb les seves normes.


L'Idescat ja recull les dades del padró que habitualment cedeixen els ajuntaments. De fet, hi estan obligats. Una informació que seria suficient per construir un cens en la forma i fons que ho determini la convocatòria ateses les normes bàsiques de la llei electoral o de consultes. En aquest sentit, una de les preocupacions de CiU, ERC i ICV-EUiA és la quantitat de paranys que sembla que PP i PSC volen posar al text i a la seva tramitació.

L'estratègia de populars i socialistes


Populars i socialistes busquen incloure fórmules que intentant evitar l'aval de l'estat descafeïnin la consulta a través de les seves esmenes a la ponència de la llei de consultes. Per això el PP, demana que l'àmbit territorial de la consulta no sigui "en cap cas coincident amb el d’una o vàries circumscripcions electorals". A més, les esmenes del PP afegeixen que “si la consulta s’adreça a un àmbit sectorial concret, aquest no pot contenir més de la meitat del cens electoral de la circumscripció electoral a que s’adreci la consulta".
 

Per altra banda, l'esmena del PSC determina que "quan l’àmbit dels subjectes cridats a participar abasti o superi el del cos electoral, caldrà tramitar aquesta convocatòria de conformitat als requisits i procediments que preveu la Llei 4/2010, del 17 de març, i amb les garanties pròpies del procés electoral". És a dir, tant PP com PSC busquen amb aquestes esmenes haver de passar pel sedàs de l'Estat per poder celebrar la consulta, ergo, una manera d'aturar el procés.

Llei Electoral

Per altra banda els relators de la ponència de la llei electoral, un altre dels instruments imprescindibles, també treballen amb la hipòtesi que serveixi per unes virtuals plebiscitàries i sobretot que plantegi la mare dels ous de tot procés electoral o referendari: una administració electoral pròpia amb jurisdicció pròpia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació