Marine Le Pen veu l'alcaldia de Perpinyà a l'abast del Front National

Promet que "hi demostrarem del que som capaços", en un míting de suport al candidat Louis Aliot | Un sondeig situa el FN al 30%, a cinc punts de l'actual alcalde Jean Marc Pujol (UMP)

per Miquel Macià , Perpinyà, 18 de febrer de 2014 a les 12:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marine Le Pen, aquest dissabte, 15 de febrer, a Perpinyà. Foto: Josep Maria Montaner.

El nou Front National francès, en ple procés de des-demonització, va sortir a la llum dissabte passat, dia 15, a Perpinyà, la capital rossellonesa que en paraules de Marine Le Pen és a l'abast del seu partit: "Si aconseguim l'alcaldia, demostrarem tot allò del que és capaç el Front."

Un parell de milers de persones es van reunir al Palau d'Exposicions per assistir al miting preelectoral d'uns comicis que, a quatre setmanes vista, apunten un espectacular increment de vots de la formació que lidera la filla de Jean Marie Le Pen.


Ambient tranquil, diversitat d'edats, famílies amb nens petits, organització austera a no poder més, sense presentacions ni parafernàlia. I un clam patriòtic que s'enlairava cap al cel grisós cada vegada que Le Pen i el seu alcaldable Louis Aliot invocaven la França per damunt de tot. França i Perpinyà que, segons les diapositives que van precedir als dos oradors, estan en perill, són víctimes de la delinqüència, la pobresa, la crema de vehicles, la corrupció política i, com a culminació de la principal malura, la immigració desordenada. L'immigrant que consumeix uns recursos econòmics que haurien de ser per als francesos. Reivindicació concreta: que l'Estat compensi econòmicament als ajuntaments que han de fer-se càrrec de despeses originades "pels immigrants il·legals".

"Estem demostrant que no som un partit feixista, simplement som el partit de la França autèntica de sempre", explicava a Nació Digital un dels adolescents de l'equip del míting. Mentrestant, Marine llançava un dels al·legats més durs que se li han sentit en els darrers temps sobre el que anomena la "prioritat nacional": la preferència dels francesos de tota la vida per l'habitatge, la feina i els serveis socials.


Els resultats del referèndum suís que restringiran la lliure circulació d'estrangers en el país alpí ha estat una benedicció del cel per al discurs de la líder del FN. Aquí s'arrapava per demostrar que el seu partit defensa allò que la majoria dels suïssos han votat i que no té dubtes que votarien igualment els francesos, els belgues i qui sap si tots els europeus: "Defensar el control de les fronteres, retenir la nostra sobirania, protegir la nostra manera de viure!".

Els aplaudiments més frenètics esclataven cada vegada que Marine Le Pen o Louis Aliot es referien als pieds noirs -molt nombrosos a Catalunya Nord- que van ser "expulsats de la terra francesa que era Algèria!". Llavors era quan les banderetes franceses es movien al ritme dels crits de "Marie, Marie!", els únics que es van sentir en tota la tarda, al marge dels visques a França. Però els xiulets eixordaven quan Aliot retreia que el batlle de Perpinyà havia rebut un alt dirigent del Front d'Alliberament Nacional algerià -el fatídic FLN...-, al govern des de la independència del país.

Aliot afronta el seu tercer intent electoral amb les millors enquestes damunt la taula. Un sondeig d'ISOP encomanat per la candidata independent Clotilde Ripoull, efectuat entre el 3 i el 5 de febrer, li atorga un 30% de vots a la primera volta, tan sols 5 punts per sota de l'actual alcalde Jean Marc Pujol, l'home de la UMP. Una UMP que el Front ha rebatejat sense complexos com la "UMPS", fusionant les seves sigles amb les dels socialistes del PS, perquè "tots dos fan la mateixa política, són el mateix, no són alternativa, perquè quan Sarkozy manava no va fer res per frenar la immigració". El que hi ha és expectació pel sondeig de debò el que publicarà L'Indépendant a final de mes.

El miting va ser un reflex de la renovació d'imatge del partit, de la qual Aliot n'ha estat un dels principals arquitectes aquests darrers tres anys. Militant del FN des de 1989, aquest fill d'una francesa repatriada d'Algèria va carregar contra el govern Pujol perquè és el culpable de la Perpinyà dels comerços tancats, dels impostos excessius, de l'amiguisme polític, dels carrers bruts i dels sinistres barris marginals: "Aneu a donar un volt per certs barris i veureu unes autèntiques favelas, que no són Brasil ni Colòmbia, que són Perpinyà!". I s'excitava perquè l'actual alcalde Pujol nega que la capital sigui una ciutat insegura: "Però que no viu aquí aquest home?". I es comprometia a "fer neteja" del centre de la vila en sis mesos.

En la primera volta dels darrers comicis, el 2009, Aliot es va haver de conformar amb un 9% escàs dels vots, "però les  coses han empitjorat molt des d'aquell temps", ens comentava un militant del Front. L'absència de Jean Paul Alduy, alcalde durant els darrers vint anys fins que va cedir la vara a Jean Marc Pujol, també marcarà uns comicis en els quals l'abstenció és una incògnita. Aliot pot beneficiar-se d'una escassa participació: la segona volta de les anteriors eleccions, només un 51% dels electors van anar a les urnes. En contra seva, hi pesa que un alcalde FN estaria aïllat a nivell nacional, sense aliats a París o als consells regionals que li enviessin diners i suports, com retreuen les forces polítiques hegemòniques, l'UMP i el PS.

Un tema que no preocupa gens al FN és el catalanisme: cap referència al procés d'independència català, ni a la influència econòmica de Barcelona més enllà dels Pirineus, ni a l'existència de la cultura catalana al nord de les Alberes. Aliot va enllestir de passada només amb un parell de frases "els catalanistes que ara van amb el PS o ara amb l'UMP", en referència a l'acord signat fa dos anys per la delegació de CDC a Catalunya Nord, que havia de formar part de la llista de Pujol i al qui ara acusa d'enterrar el seus candidats en llocs d'elecció impossible. Per la seva banda, el partit històric Unitat Catalana manté la seva aliança amb l'UMP, cosa que assegura un lloc preeminent al jove Brice Lafontaine, successor de Jaume Roure al front de la formació catalanista, que disposa de la tinència d'alcaldia.

La tarda va acabar amb el cant abrandat de la Marsellesa, sense suport gravat de fons. Amb una Marine Le Pen -eufòrica i amb domini de l'escena- que demanarà la dissolució de l'Assemblea Nacional si guanya les eleccions europees i que tot seguit anirà per reformar el sistema electoral que obri l'accés als diputats frontistes. Banderetes voleiant i butlletes d'afiliació subscrites en un petit i arraconat taulell. Res de caps rapats, ans al contrari: canalleta que es volia fotografiar amb la senyora Le Pen. A fora, una molt discreta presència de la Gendarmeria.

Tot plegat, un partit en reconversió que vol aprofitar el manà providencial del referèndum suís com a accelerador d'un procés que qüestiona la Unió Europea i anuncia la França forta que ha de tornar. Però amb uns seguidors que caminen, tanmateix, escortats per les velles pors de sempre.

Galeria de fotos (Josep M. Montaner)


El públic, amb banderetes franceses. Foto: Josep Maria Montaner.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació