300 anys de prohibicions lingüístiques

per Jordi Palmer, 1 de febrer de 2014 a les 20:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Agustí Alcoberro i Toni Soler, durant la presentació de l'exposició Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Amb el precedent de l'edicte de Lluís XIV, que el 1700 va prohibir explícitament l'ús del català a la Catalunya sota administració francesa, el decret de Nova Planta del 1716 va iniciar tres segles de persecució lingüística del català a l'Estat espanyol, amb prohibicions explícites que es van anar adaptant al pas del temps i fins i tot, que van avançar al ritme del progrés de la humanitat. Tant és així que Espanya no només ha prohibit l'ensenyament en català (1768) o la retolació dels carrers en aquesta llengua (1860), sinó que també es va prohibir parlar en català per telèfon (1896) i utilitzar aquest idioma als telegrames (1961), extrems que demostren la “contumàcia” de la persecució lingüística i fins i tot el seu caràcter “manicomial”, en descripció del comissari del Tricentenari de Barcelona Toni Soler, tot assenyalant que el català es va arribar a prohibir “fins i tot a les làpides” (1838).


Malgrat tot, tres-cents anys més tard, la llengua catalana és més viva que mai, un fet que recull l'exposició '1714. El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula', que traça la trajectòria de la supervivència de la llengua a través d'aquests tres segles i la seva projecció de cara al futur. Organitzada a través de diversos plafons explicatius, la mostra contextualitza les causes de la Guerra de Successió i el seu desenllaç, que va donar lloc a un seguit de prohibicions i marginacions dirigides a assolir la desaparició de la llengua, un fet que no es va acabar produint.

Desmentint la història

De fet, segons va assenyalar el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, en la presentació de l'exposició, l'estat de salut de la llengua catalana “desmenteix la història”, perquè “res indicava que ens en sortiríem”, tot recordant que es tracta gairebé d'un cas únic on “alhora que s'ha mantingut la identitat nacional, s'ha mantingut la llengua i la cultura”.

En la mateixa presentació, Toni Soler va insistir en que en el tricentenari del 1714, “no es podia deixar de cobrir l'aspecte lingüístic”. En aquest sentit, el comissari va destacar que l'exposició recull “la història d'una tossuderia” i va advertir que en l'actualitat “és una trampa reclamar la igualtat entre català i castellà després de tres segles de desigualtats”. Per la seva banda, el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, va aprofitar la inauguració de l'exposició per insistir en la idea que les prohibicions constaten “que allò que es prohibeix, existeix” i que per tant, hi havia la intenció declarada de revertir una situació de normalitat.


Oberta fins al 31 de març

Organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística en el marc dels actes del Tricentenari, l'exposició es pot visitar fins el 31 de març a l'Espai Avinyó – Llengua i Cultura (carrer Avinyó, 52, Barcelona) i no es descarta que posteriorment pugui convertir-se en itinerant. L'entrada és gratuïta.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació