Pere Prat: «Catalunya ha canviat gràcies a la feina dels ajuntaments»

L'alcalde de Manlleu, d'ERC, critica durament la llei ARSAL, perquè "mata el govern local"

per Bernat Capell, 31 de gener de 2014 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'alcalde de Manlleu, Pere Prat, durant l'entrevista amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa

Tot enraonant –com diria Josep Pla- amb l’alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), em recordo de Landelino Lavilla i la seva entrada a la política activa després de presidir el Congrés de Diputats per aquell gran partit que va ser la UCD d’Adolfo Suárez. Lavilla es va presentar amb l’eslògan ‘Landelino respon’. En Pere Prat n’és la personificació; un home que contesta els correus -i com a alcalde- instantàniament i personal. Té aquell posat dels d’Osona, mescla de bona educació, paciència, sentit comú i equilibri. Fa digne el càrrec, i les persones.


-Alcalde, vostè que és d’ERC: Macià o Companys?

-Macià.

-Independentista, republicà, catalanista, d’esquerres..?


-Primer de tot republicà, perquè significa estar pròxim a la gent. Després independentista.

-Amb homes com Macià o Companys Esquerra no era independentista. Ho és a partir de l’arribada d’Àngel Colom?

-Totalment d’acord. A part, que trencava amb l'època d’Hortalà.

-Vostè està en un municipi fonamentalment agrícola. És millor el concepte de la política del món agrari o el de les ciutats i metròpolis?

-Millor la dels pobles, és de més proximitat. Permet que la gent vagi pel carrer i t’estiri les orelles. A la ciutat el teu paper queda més diluït. A més, en el poble la vida política i els afers de la ciutat surten al carrer en cada moment o al mateix bar fent un cafè.

-Més pesat potser?

-Bé, qui no vulgui pols que no vagi a l’era deia el meu pare.

-Qui serà el primer president de la Catalunya independent Mas o Junqueras?

-Lògicament, i com a militant de pedra picada d’Esquerra, preferiria Junqueras, però Artur Mas està fent un gran paper.

-Vostè facilitarà el cens de les dades de l’Ajuntament a la Generali...?

-Sense cap dubte… i perdoni que no li deixi ni acabar la pregunta

-La política municipal és l’escola dels polítics?

-Ho és, i el cos a cos de la política local és una formació importantíssima en la manera de fer.

-Entrant doncs en l’àmbit municipal, com preveu l’aplicació del llei ARSAL a Manlleu?

-Com un desastre. I no ho dic només jo sinó gent molt més preparada com ara Rafael Jiménez Asensio, catedràtic més que acreditat i destacat membre de la Comissió d’Experts per la Simplificació del Sector Públic de la Generalitat i altres. Aquesta llei mata el govern local i manlleva l’espai als polítics, que ens podem quedar a casa.

-Per què el mata?

-Només parla de racionalització, equilibri, sostenibilitat econòmica i financera i no ens deixa aplicar aquest paper als polítics. El primer esborrany de la llei apostava, especialment, per donar més paper als interventors.

-Però això es va modificar.

-Efectivament i ara potser no es tan descarat però en tota la llei els interventors tenen encara un paper massa destacat. A Europa s’està ordenant també el funcionament, i crec que és el que cal fer, però també és dona més competències als municipis.

-Aquí no?

-Aquí es pretén justament el contrari: treure’n. I jo no m’imagino una ciutat com Manlleu, amb més de 20.000 habitants, un 22% d’atur i el mateix percentatge d’immigració, sense uns serveis socials potents com tenim ara.

-Perillen aquests serveis?

-Aquests, i d’altres que potser no es veuen tant com les escoles de música, de bressol o la promoció econòmica. L’any 92, a Manlleu, va néixer el Consell Econòmic i Social amb el qual es va posar en marxa, per exemple, l’Oficina de Promoció Econòmica que està donant grans resultats a la ciutat i al seu entorn. Ara això ho hem de tancar o reduir a la mínima expressió?

-Però la llei no ho prohibirà sempre i quan estigui ben gestionat!

-Sí, ben gestionat o que hi hagi equilibri econòmic. I per això em pregunto: ¿La cultura té cap equilibri? ¿És sostenible la festa major? ¿Podem pagar amb els ingressos que tenim de la festa major totes les activitats que fem? ¿Què en fem dels serveis esportius? Tots aquests serveis són deficitaris!

-És un principi econòmic bàsic la justificació dels impostos perquè l’Estat faci obres o serveis deficitaris que altrament no es farien. Les carreteres ho són, per exemple, i ningú en discuteix la despesa.

-Cert, i els dividends que l'administració donem són en serveis i atencions als ciutadans. Nosaltres no repartim dividends com l’empresa privada. I ara això ho retallen, no ho racionalitzen.

-Però tal com estan les números a l’administració pública, potser sí que, d’una manera o altra, cal afinar, no creu?

-Per descomptat, i el mateix amb la llei de governs locals de la Generalitat que s’està tramitant ara al Parlament. Sigui com sigui, aquestes lleis han d’anar acompanyades d’una llei d’hisendes locals, i d’una de la funció pública perquè sinó, què en fem del personal de serveis socials que tenim als ajuntaments? L’assumeix la Generalitat?

-Aquest és el mal dels ajuntaments?

-Mai hem tingut una llei d’hisendes locals que ens fes compatible la llei de bases locals -és a dir de les competències que teníem- amb la base econòmica. Fa més de 30 anys que reclamem un equilibri econòmic i una modificació de la llei d’hisendes locals que ens proporcioni més recursos per poder desenvolupar els serveis.

-S’està posant a prova la protecció social amb tots aquests canvis?

-No només a prova sinó en risc.

-Es possible aquest estalvi de 8.000 milions d’euros que diuen assegura la llei ARSAL?

-Això no s’ho creuen ni ells. Com ens assegura Rafael Jiménez Asensio, és impossible.

-Potser és que no volen que els ajuntaments executin determinats serveis!

-Catalunya, i també la resta de l’Estat espanyol, ha canviat gràcies a la feina feta pels ajuntaments. I mai hem tingut aquestes eines.

-Es pretén potser una prolongació del poder local cap a l’estat?

-No hi ha dubte. Una tutela i un control total, a part de la burocràcia que farà perdre temps amb paperassa. Els serveis que hem de donar no poden ser iguals aquí que a Castelldefels, posem per cas, perquè la composició de cada territori és diferent. A Manlleu per exemple, tenim residents de 55 nacionalitats diferents.

-És un problema de paràmetres, potser.

-No només. Aquí, l’Estat no confia en els ajuntaments.

-Que s’ha de fer doncs?

-Tres lleis. Una que concreti les competències que tenim, una altra que ens digui com es financen i una llei de funció pública que ens doni més llibertat per millorar el rendiment del personal.

-La llei de governs locals de Catalunya tampoc és res de l’altre món.

-S’ha fet massa de pressa i per contrarestar la llei espanyola.

-La principal cartera de serveis d’un municipi quina hauria de ser?

-Les polítiques de cohesió social segur, que és al que ara hem de fer front. Les ajudes a les famílies, poder donar més respostes a l’ocupació, i sobretot un rendiment de comptes i transparència total.

-I aquest rendiment de comptes no el garanteix la llei ARSAL o la de governs locals de la Generalitat?

-No. El rendiment de comptes és explicar a la gent, informar-la bé i amb detall de la gestió pública.

-I com es fa això?

-Com ho vam fer aquí a Manlleu a partir de 1995 en què jo era primer tinent d’alcalde d’Hisenda. Repartint a la població, a les botigues, als forns de pa, a les biblioteques, a les perruqueries, etc....el pressupost. Ara estem repartint la liquidació, o sigui allò que s'ha realitzat finalment. Nosaltres informem de totes les partides i sense possible manipulació. I aquesta és una de les experiències de les quals em sento més satisfet.

-No ho fa tothom!

-Bé, nosaltres sí. Sempre hem cregut en la transparència i en el rendiment de comptes. I n’estem molt satisfets, a part que, em consta, som una referència en molts cursos de formació.

-Així doncs això de consultar al poble no es tant complicat?

-Gens. Només cal voluntat i creure.

-S’ha de limitar la retribució dels empleats?

-No. Ni als empleats ni als polítics. No podem menystenir la gent que aporta un valor afegit de qualitat i talent. En tot cas estudiem bé la productivitat del compte d’explotació a veure que en resulta de tot plegat.

-Això que em diu, i vist des de la perspectiva d’esquerra o dreta, no és gaire d’esquerres, oi?

-Jo crec que sí. Perquè valores la persona. I si allò que cobres t’ho guanyes o no.

-No s’han de limitar, doncs.

-És que si limitem els sous ¿qui voldrà ser alcalde si li ofereixen més diners a l’empresa privada on acabes divendres i no tornes a treballar fins dilluns? Un alcalde no té ni dissabtes ni diumenges. Ep! i hi ha molts regidors que no cobren.

-Com veu un home d’esquerres aquesta possible privatització de serveis que s’apunta?

-Jo crec en la col·laboració dels sectors públic i privat, sobretot ara tal i com estan les coses.

-És possible fusionar municipis?

-No. És una batalla perduda. Qui perd els orígens perd la identitat i precisament una de les tasques que més m’han satisfet des de l'alcaldia és la relació que hem creat amb la ciutat de Vic a través del seu alcalde Josep Maria Vila d’Abadal.

-Mancomunar serveis però cadascú a casa seva!

-Sí senyor. I sumar. Ara, per exemple, hem creat CREACCIO, aquesta iniciativa que té com a objectiu unir la recerca universitària amb la pràctica empresarial. I ho hem fet amb l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal i la Universitat de Vic.
 
-Les rivalitats Vic-Manlleu i Torelló-Sant Pere de Torelló, no tenen solució?

-Bé… és que potser tampoc cal buscar-la. La rivalitat pot estar en el futbol, o l'hoquei en el cas de la nostra comarca, però no més enllà.

-I fusionar municipis de 100 o 200 habitants?

-Tampoc cal. Compartim, compartim secretaris, l’arquitecte uns dies a la setmana o la policia municipal per exemple.

-A la comarca d’Osona és fàcil ser d’Esquerra o de Convergència. Vostès treuen bons resultats.

-Fàcil no ho és i ho has de treballar cada dia. Com a ERC tenim algunes dificultats en les eleccions municipals a Tona o al Voltreganès, per exemple, però hi estem treballant de valent i espero que aviat puguem anunciar bones notícies.

-Quin és el problema?

-Que potser no ens n’hem cuidat prou bé, i li parlo ara com a president comarcal d’Osona del meu partit.

-Que s’ha de fer?

-Doncs, entre altres aspectes, buscar persones que creguin en el projecte d’ERC i ens vulguin representar. De moment el nostre treball, l’experiència i solvència municipal que tenim allà on som presents ara fa que en les properes eleccions municipals puguem cobrir aquest buits i poder presentar llistes al Voltreganès i Tona.

-Algun nom a destacar?

-No li parlaré de noms, que ja en tenim i n’estem contents, però permeti’m la prudència perquè ara la qüestió principal no són tant les persones com el programa. Però li puc assegurar que ni el Voltreganès ni Tona passaran per alt a Esquerra en aquestes pròximes eleccions.

-Cap, cap nom segur?

-Cap nom ara per ara. Però si vol li facilito un parell de dades que encara no hem explicat a ningú.

-L’escolto.

-‘El futur de Tona és Esquerra’, ‘El futur del Voltreganès és Esquerra’. Aquí té un eslògan amb els qual ja ens hem posat en marxa.

-La segona dada?

-Aquest més de febrer la diputada Anna Simó anirà a Tona a fer una xerrada dins la nostra campanya ‘Votar és democràcia’. També, i per demostrar que Esquerra és una força municipalista, farem xerrades per explicar l'impacte de la llei ARSAL, tant i tant negatiu pels ciutadans i ciutadanes del nostre país.


L'alcalde de Manlleu, Pere Prat. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació