Recorregut del «sí» ebrenc a la consulta

Nació Digital analitza la situació del PSC arreu del país | Abans de visualitzar-se com una diputada "crítica", Núria Ventura s'ha hagut d'enfrontar als que han estat poders fàctics del socialisme ebrenc | El seu gest li ha valgut molts suports al territori

per Sofia Cabanes , Tortosa, 19 de gener de 2014 a les 12:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pere Navarro i Núria Ventura en una compareixença a Amposta Foto: Joan Ferré Verge

Cada cop que ha d’anar al Parlament i ha de tornar a casa, a Ulldecona, ha de fer un viatge de 400 quilòmetres i sortir, fins i tot, de la frontera catalana que marca la llera del riu Sénia per agafar el peatge des de Vinaròs. Núria Ventura ocupa un escó a la cambra catalana des del 2006, però no va ser fins dijous, que molts ciutadans d’aquest país la van sentir per primer vegada. Dona discreta, periodista de formació i primera secretaria de la Federació del PSC a les Terres de l’Ebre des de fa poc menys de 2 anys, no ha estat, precisament, una de les cares mediàtiques que en els darrers temps han visualitzat el sector anomenat crític del socialisme català. Una diputada més per a molts, però l’única socialista en representació de les Terres de l’Ebre en l’actual legislatura. Un fet clau a tenir el compte. El seu  dijous passat no s’entendria sense analitzar què ha passat en els darrers 2 anys en les entranyes del socialisme ebrenc, immers en profund debat intern entre els sectors més catalanistes i aquells favorables a les directives del partit.


Joan Sabaté, "una pedra a la sabata"

El febrer del 2012, en un congrés de Federació que gairebé acaba com el rosari de l’aurora, la candidatura de Núria Ventura es converteix en guanyadora i la d’Ulldecona esdevé la primera secretària dels socialistes ebrencs enfront de la candidatura d’un altre exdiputat, Joaquim Paladella, l’alcalde de Batea amb qui les relacions quedarien tocades des d’aleshores. Ventura rellevava un tàndem de poder que, de la mateixa manera en què s’havia succeït a la resta del país, havia portat el socialisme ebrenc als seus millors resultats, però que deixava el partit aleshores immers en una crisi de valors i de resultats. Es tracta del flixanco Antoni Sabaté i de l’exalcalde de Tortosa, Joan Sabaté, poder fàctic del socialisme ebrenc, president de la federació aleshores, i que després de la desfeta en les darreres municipals havia renunciat a l’acta de regidor.


Antoni Sabaté i Joan Sabaté felicitant a Núria Ventura, després de convertir-se en primera secretària del PSC a l'Ebre el febrer de 2012 Foto: Sofia Cabanes

A dia d’avui, la de Joan Sabaté, primer secretari de l’agrupació local de Tortosa, és una de les figures més criticades en el sí del socialisme ebrenc. Des dels que l’acusen d’haver pràcticament aniquilat les possibilitats d’una candidatura que li puga fer ombra a Ferran Bel (CiU) a Tortosa, des d’aquells qui li critiquen les seues postures alineades amb el PSOE. “El gran desastre del PSC aquí es diu Joan Sabaté. Ell va desmuntar l’estructura del partit a Tortosa per rodejar-se de gent de la seua confiança. Hagués hagut de marxar quan va perdre les darreres  eleccions municipals, però sap que si defensa les tesis del partit es mantindrà al poder i la prova és que ho segueix estant”, son les dures paraules de Josep Bayerri, fundador del PSC a les Terres de l’Ebre, i que fou el carnet amb el número 1 del partit al territori. Dijous passat, després del ‘no’, va donar-se de baixa de les files socialistes.


“L’Agrupació de Tortosa, s’ha anat fent petita, ha anat perdent molt llençols. Però Tortosa sempre és Tortosa i ens agradaria que la situació fos una altra”, reconeix per la seua banda, Marc Mur. Segons l’alcalde de Flix i membre de l’excutiva nacional del PSC, “Sabaté transmet uns missatges que no són els del socialisme ebrenc, ni molt menys. Ell només transmet les posicions del partit com a senador” i reconeix que el cas tortosí “és una pedra a la sabata que tenim a les Terres de l’Ebre”.

Joan Sabaté, però, desacredita a dia d'avui les crítiques i assegura que el projecte actual del PSC és el que representa “majoritàriament”, les Terres de l’Ebre.” “Estem on estàvem, treballant pel projecte del PSC, que és treballar per articular una alternativa a la dreta a Espanya i a Catalunya que permeta superar la crisi a l’atur i una alternativa federal, que ens permeta seguir dins d’Espanya, però a amb unes regles del joc per a que Catalunya aconseguisca un millor encaix”, afirma. Segons ell, la de Ventura “és una opció personal, que haurà de valorar on porta” i recorda que l’agrupació de Tortosa continua sent “la més important” en militants.

Marc Mur va fer costat a Núria Ventura al Parlament dijous passat Foto: JoséManuel Gutiérrez

Els suports de Ventura

La paraula federalisme, però, va deixar de pronunciar-se en molt sectors del socialisme ebrenc després de les darreres eleccions. El cas de l’alcalde de Flix, Marc Mur, que recentment ha esdevingut primer secretari de l’Associació de Municipis per la Independència, és ben conegut. Però un altre dels emblemàtics és el cas de l’agrupació local de Deltebre. Un dels seus joves valors, Joan Alginet, va dirigir la campanya en les passades eleccions autonomiques a l'Ebre “tot i l’oposició de Joan Sabaté”, manifesta. “En aquella campanya ja vaig veure que defensàvem una posició que no anava enlloc. El federalisme quedava molt bé als cartells, però res més”. Segons Alginet, aquelles eleccions van marcar un abans i després. El 23 de gener, va dimitir dels seus càrrecs orgànics després de la posició del PSC en la declaració sobre la sobirania de Catalunya i fins i tot es va plantejar deixar de militar.

Apunta, fins i tot, sense nombrar la vella guàrdia socialista ebrenca, que algú “es va voler carregar Núria Ventura” quan aquesta ja es va negar a votar en aquesta declaració. “Sé que hi va haver moviments per dissoldre l’executiva actual i plantejar una comissió gestora a les Terres de l’Ebre. Fins i tot ja havien parlat amb algunes persones. Són persones que no toleren que el seu moment ja ha passat”, assegura.

Abans de visualitzar-se com una diputada crítica Ventura s’ha hagut d’enfrontar doncs, als que han estat poders fàctics del socialisme ebrenc en els darrers anys. La seua posició, però, li ha valgut molts suports al territori. Ulldecona, Deltebre, Móra d’Ebre, Ginestar, Corbera, Flix, Roquetes, Pinell de Brai, el Perelló,... són algunes de les poblacions que han li han mostrat el seu suport. Dijous passat després de la votació, sense anar més lluny, el primer secretari de l’Agrupació de Móra d’Ebre també va presentar la dimissió dels seus càrrec orgànics.

Aquell mateix dia, a més, es va gestar una carta, impulsada pel portaveu dels socialistes a Amposta, Antoni Espanya, en què se li demana a Pere Navarro que no expulse els diputats que han trencat la disciplina de vot. La carta signada per 12 alcaldes dels 17 alcaldes socialistes ebrencs, 10 portaveus i càrrecs orgànics, representa, segons el seu impulsor “una àmplia majoria dels càrrecs més significats del PSC a l’Ebre, sense contar molts regidors i militants de base que també s’hi han adherit”.

“El gest de Núria ha estat molt positiu. Primer, perquè la majoria d’alcaldes i regidors socialistes han aprovat als seus ajuntaments mocions en favor de la consulta i del procés i també, perquè nosaltres ens devem a la gent que ens ha votat. Els hem de respondre tant en la qüestió nacional com en les polítiques socials i més en el context en el que ens trobem”,manifesta Lluís Melich, l’alcalde socialista del Pinell de Brai. “He pensat molts cops sortir del partit, però al final he arribat a la conclusió que, si volen, ja hem faran fora”.

Futur a l’aire

Tothom és conscient que el gest de Núria Ventura obre un període d’incertesa i que l’ombra de l’expulsió plana sobre ella. “Desitgem que hi haja un gir en els propers dies o setmanes perquè, si no, la situació es complicarà molt més”, vaticina Marc Mur. “Estem seguríssims que no representem una minoria sinó una majoria. Aquí els mal anomenats diputats crítics són els diputats oficials. Els qui realment són els crítics són els que no han respectat els principis fundacionals d’aquest partit i el seu programa electoral. No són 3 diputats, és el sentir de moltíssima més gent”, subratlla l’alcalde de Flix.

“Dels 3 que han votat és la única que es queda amb el cul a l’aire si els expulsen. La Geli és metgessa, l’Elena és un advocat de prestigi, però la Núria Ventura és periodista, o siga, condemnada al pacte de la gana. El que ha fet és d’una valentia extraordinària. Ella és el gran valor de l’esquerra d’estes comarques. Aquí no s’acaba la seua carrera, més aviat comença”, assegura, Josep Bayerri. 

“Jo tinc clar que el model del PSC no ens serveix, hem de sumar sensibilitats i a les Terres de l’Ebre tenim un espai molt important per treballar des d’aquesta òptica”, sentència, per la seua banda, Joan Alginet.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació