Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

L'estelada ja és capital

per Quico Sallés, 18 de gener de 2014 a les 11:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acte d'inauguració de la plaça Vicenç Albert Ballester, creador de l'estelada, a Barcelona. Foto: Quico Sallés/Nació Digital.

Acte emotiu aquest dissabte al matí en la dedicatòria d'una plaça al creador de l'estelada, Vicenç Albert Ballester, al centre de Barcelona, a la cruïlla entre el carrer Comerç i el passeig Lluís Companys. Una demanda viva des del 1985 i que ha servit per reivindicar la figura de la persona que va crear la "senyera de combat" per l'alliberament de Catalunya.


L'acte ha estat presidit pel primer tinent d'alcalde, Joaquim Forns, la regidora de CiU Mercè Homs, el regidor d'ERC, Jordi Portabella, així com personalitats com el director del Centre Cultural del Born, Quim Torra, el director de Comunicació del Govern Jordi Cuminal, o el director de Museu d'històrica de Catalunya, Agustí Alcoverro.

Amb aquest acte, la Comissió del Centenari de l'Estelada, nascuda el 2008, posa punt i final a la seva història, "conscients de la contribució feta a que la bandera de la llibertat sigui avui ja visible, massivament, arreu del país".

L'estelada i el nazisme

L'Ajuntament de Barcelona va prendre la decisió de dedicar una placeta a Vicenç Albert Ballester el juliol de l'any passat. Llavors, el PP va criticar durament la decisió per interpretar que l'estelada havia estat l'emblema d'Estat Català, una formació que va acusar de "nazi" i "amb actituds paramilitars".


Mostrant una sèrie de fotocòpies en què es veia una milícia de les Joventuts d'Estat Català de l'època de la República desfilant amb l'estelada, el PP va interpretar que l'estelada és un símbol nazi. Davant d'aquesta comparativa, la regidora convergent Mercè Homs, que havia presentat la proposta, va respondre, visiblement contrariada: "Els únics feixistes que han existit aquí van voler aniquilar el nostre país, van voler silenciar la nostra llengua i van voler fer desaparèixer els nostres símbols. I tothom sap qui són."

Homs, que va acusar el PP de "manipular la història", va recordar també que l'Ajuntament de Barcelona ja havia valorat d'incloure Ballester en el nomenclàtor de la ciutat l'any 1938, però que l'entrada de les tropes franquistes el 1939 ho va estroncar.

El PSC també va votar en contra de la moció, argumentant que el lloc escollit pel consistori no era l'adient, i reivindicant que Pasqual Maragall ja havia recuperat la proposta de la República, sense que el projecte mai no s'acabés de materialitzar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació