Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Jaume Casals: «Em vaig abaixar el sou perquè ho portàvem al programa»

L'alcalde de Navàs, de la CUP, defensa la necessitat de racionalitzar la despesa municipal, però alerta que "agrupar municipis seria un error majúscul"

per Bernat Capell , 17 de gener de 2014 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jaume Casals, alcalde de la CUP de Navas Foto: Nació Digital

Jaume Casals, alcalde de Navàs (Bages), és el primer polític a qui sento parlar de comunisme o de Marx sense manies i amb un punt de reflexió seriós. Per Casals, de la CUP, es manté la diferència entre esquerres i dretes. Un dels defectes polítics dels darrers anys –ens explica amb distesa i planera conversa- és que els partits d’esquerres no han mantingut la lleialtat ni un criteri honest sobre els principis ideològics, dels quals no defuig.


-Senyor Casals: D’esquerres!

-Efectivament


-I per què amb la CUP i a Navàs?

-En Joan Fuster deia que tota la política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres i darrerament molta gent de Navàs vam veure que la manera de fer de les opcions del nostre poble no ens satisfeien. Calia energia nova i pensàvem que una alternativa era necessària.


-I va i guanyen!

-Bé, vam quedar segons, però sí que vam tenir un molt bon resultat.

-Alcalde, vostès es presentaven per primera vegada. ¿Com es guanyen unes eleccions? ¿Digui’m el secret?

-La veritat és que no ho sé molt bé. Una part del motiu del nostre èxit la tenen, suposo, els antics gestors polítics que ho van fer molt malament. I es van trobar amb una gent com nosaltres que ho deia en veu altra i ho posava de manifest.

-Humilitat. ¿Què més?

-També una campanya ben treballada i pensada, amb certa innovació, fresca i directa. I, sobretot, proporcionant molta informació real a les llars i posar-nos al costat de la lògica en molts casos. A part penso que molta gent el que va fer és votar al jovent. És a dir, votem als joves perquè els altres no ho han fet bé i s’han endeutat massa.

-I tan enllà i a fons arriba això?

-Crec que es va produir un desencantament a bona part de la gent, sobretot dels partits que se situaven més a l’esquerra o a l’independentisme. La CUP va notar un important augment de suport, especialment amb un tripartit a la Generalitat on, sobretot, es posa de manifest que les polítiques que es feien van ser de tot menys d’esquerres.

-El primer que fa vostè és abaixar-se el sou.

-És que ho portàvem al programa.

-Sí, però no deixa de ser un exemple!

-Un alcalde a Navàs ha de tenir un sou d’uns 1.600 euros nets al mes perquè parlem d’un poble de 6.000 habitants. Però això no és important per a la despesa anual... al final estem parlant d’uns 40.000 euros l’any d'estalvi.

-Escolti, 40.000 euros són molt diners!

-No en base al pressupost general. Dins d’aquest és una obra més i ja està.

-No tothom, per no dir gairebé ningú, ho faria així!

-Nosaltres sí. Ja li he dit que som d’esquerres. I amb 40.000 euros es pot fer front a algunes beques menjador o tapar alguns buits.

-No hi ha dubte, tot un concepte i una filosofia!

-El que no suportem és la ‘norma general’ de la campanya electoral on es parla de moltes coses però el que es fa en la primera reunió del consistori és apujar-se els sous.

-Una incongruència, te raó.

-Sí, i n’hi ha hagut massa. Una de grossa: el projecte d’Àrees Residencials Estratègiques (ARES), una cosa tan absurda com deixar construir pisos de protecció oficial quan prèviament s’havia deixat construir a tot arreu, cosa que provoca un excés d’habitatge buit.

-Alguna altra?

-Esquerra Republicana és expulsada del primer Tripartit i en quatre dies hi tornen. Tot això crea desconfiança en una política basada en el ‘teatret’ ridícul, a part dels grans interessos de molta gent com també dels bancs.

-Més?

-Nosaltres estem orgullosos de la campanya que vam fer. Teníem clar que no ens havíem de casar amb cap banc, no demanar cap crèdit, no tenir cap deute amb ningú i així poder tenir les mans lliures per fer la gestió en què creiem. Esquerra i Iniciativa van entrar a la roda “normal” de fer política i han quedat absorbits pels deutes amb diverses caixes. Ells no poden prémer a fons amb al campanya ‘no vull pagar’ per exemple.

-És una altra manera de fer política!

-I mirar de retornar la política al poble perquè l’acció surti des de baix, intentar fer el màxim d’assemblees possibles i consultar al màxim de gent.

-Això em sona a Karl Marx, també periodista, o el comunisme!

-Marx ha estat massa mal interpretat, i el comunisme té coses bones.

-En tot cas, complicat el tema!

-Bé, però creiem que és més ètic polititzar la majoria de la societat. I no que sigui només una petita elit que porti la regnes, mentre la resta estiguin calladets.

-Per què és important arribar tan directament a la gent?

-La gran majoria de la població ha d’estar formada per tenir criteri. Estem en un moment del segle XXI en què a través de les noves tecnologies ens arriba informació i notícies per tots cantons. Hem d’ajudar doncs als ciutadans perquè tot això ho sàpiguen filtrar i sintetitzar amb sentit crític.

-I no passava això?

-Fa quatre dies estàvem instal·lats en la desídia i l’apatia cap al món polític. Potser, fins i tot, volguda per la majoria dels partits perquè així... “si no s’hi posa ningú pel mig el pastís queda per nosaltres”. I no es tracta d’això sinó d’implicar el màxim a la gent.

-I de qui és culpa això, de la dreta o de l’esquerra?

-És que jo crec que és mentida que no hi hagi eixos d’esquerra o dreta. Ara bé, massa vegades quan l’esquerra ha agafat el poder han passat a tocar el violí amb la mà dreta; a nivell nacional o estatal, cosa que ha provocat un immens desencantament.

-El Partit Popular es vol carregar la política municipal?

-El Partit Popular ha estat dos anys fent veure que no es fixava amb la qüestió municipal. I, de sobte, ens trobem amb una bateria de reformes des de la Llei Wert, un atac a l’educació i a la comunitat lingüística catalana, la llei mordassa, un atac directe a la llibertat d’expressió, una llei contra l’avortament o la llei ARSAL.

-Que és la llei ARSAL que tant preocupa als municipis?

-No és res més que l’execució final d’una llei pressupostària de 2012 que aleshores ja lligava els ajuntaments de mans i peus.

-I que significa això?

-Rebaixar la responsabilitat i el poder de les persones elegides pels ciutadans incrementant la d’un secretari o interventor que és un càrrec designat per l’Estat i a dit.

-En general, però, sembla que l’obsolescència i anacronisme del marc normatiu i institucional és acceptat per tothom i requereix una actualització. A més, tothom ho accepta però ningú hi acaba de plantar cara?

-La llei ARSAL sota un títol de racionalitat i sostenibilitat de l’administració local -que més que un títol és un eufemisme- insinua que les administracions són massa costoses i cal eliminar-ne una part. A més s’ha pretès crear el discurs que hi ha massa polítics.

-I no n’hi ha massa?

-Hi ha un excés d’administracions, això ho afirmo i amb rotunditat. Però l’excés de polítics, almenys municipals, no em convenç. En un ajuntament de 13 regidors, 7 dels quals fan feines de govern, no crec que hi hagi massa polítics.

-Als municipis, no. Però i a altres administracions?

-Sí, per exemple el Senat espanyol, que l’hauríem de fer desaparèixer perquè no serveix per a res i és un cost absurd.

-I les Diputacions?

-Aquesta és una eina que posa l’Estat. En algunes àrees fa una feina important, però pel que fa a la resta les hauria d’assumir la Generalitat. A més, els càrrecs que hi accedeixen són democràticament indirectes i no escollits pel poble.

-Per tant, s’han de posar al dia unes quantes coses?

-Calen modificacions, i amb els dos anys que portem a l’ajuntament veus que la maquinaria està rovellada. Però amb el plantejament actual de la llei més que ajudar es va enrere, es retornen poders a l’Estat i es deixa el camí obert a la privatització. Això passa amb l'ARSAL però també amb l’avantprojecte de llei de governs locals de la Generalitat.

-També?

-Sí, i cal que no ens despistem només amb la llei ARSAL. La Generalitat va en el mateix sentit i hem d’estar atents. Ens parla de criteris de sostenibilitat financera o d’equilibris econòmics en les escoles bressol, les de música o altres serveis que tenen un cost claríssim.

-No cal fer un replantejament de la despesa?

-Tal com està enfocat el tema això no va per aquí, sinó perquè poca gent o quatre elits puguin disposar de serveis educatius gestionats per criteris d’empreses privades. Moltes persones no podran accedir a aquesta formació que no és res més que una inversió pública per a crear els ciutadans del futur.

-I no s’ha anat massa enllà amb la cessió de competències als ajuntaments, o les que aquests s’han atribuït i potser no feia falta?

-Hi ha hagut molt discurs últimament sobre la sobrecàrrega de serveis, però el problema principal és tenir una competència i que no se’t traspassi la partida pressupostaria, perquè aleshores no ho pots fer.

-I si la Generalitat, les Diputacions o el mateix Estat volen recuperar la gestió, què passa?

-Per aquí va la llei ARSAL, a partir de la qual s’aturarà aquesta gestió i es passarà a fer-ho externament, cosa que no compartim. I això, no és precisament mancomunar serveis.

-Es partidari de mancomunar?

-No només sóc partidari sinó que ja ho fem. La nostra policia municipal, per exemple, també fa els serveis corresponents a municipis veïns com Gaià, Viver i Serrateix, Balsareny i Puig-reig cap dels quals en té i només dos d’ells tenen vigilants. I estem intentant coordinar amb Súria que la seva policia ens cobreixi alguns buits que queden quan els nostres municipals estan a 30 quilòmetres.

-Potser sí que cal doncs una racionalització dels serveis?

Sí. I fer, per exemple, centrals de compra agregada. Alguns serveis sí que caldria redefinir-los, però els que assenyalen no son pas aquests sinó l’atenció domiciliària, els serveis sanitaris i socials, les servis educatius o els ens municipals.

-Quin és el problema de la proposta per als municipis de menys de 20.000 habitants?

-Primer de tot que afecta a la majoria de municipis de Catalunya. I que el que pretén és portar tots aquests municipis cap a un ens únic. Navàs s’hauria de sumar-se a sis municipis més.

-I no aniria bé?

-En algunes coses segurament, però en la majoria no. La cobertura d’un servei de tanta extensió, per exemple, no seria tan bona com ara. Però el problema es planteja en els ajuntaments que no arriben a complir els servis obligatoris, cosa que no passa a Navàs ni a la majoria d’ajuntaments catalans.

-Quina és, més enllà dels serveis obligatoris, la part positiva dels serveis que
ofereixen els ajuntaments?


-Doncs que quan un servei d’aquests l’ofereix l’Ajuntament sempre el cost és molt més econòmic pel municipi i les persones, i a més fa que la gent estigui més ben atesa.

-I la negativa?

-Que massa sovint no rebem la partida per costejar-ho.

-Es podrien unificar municipis?

-Es podrien mancomunar serveis i aprimar alguna estructura, en això hi estic d’acord, però agrupar municipis seria un error majúscul. A part que serà impossible perquè la gent no ho voldrà.

-En la política s’ha anat massa enllà amb els sous i despeses i al final el problema no es tant polític com que els comptes s’han de quadrar!

-Els municipis representen, i no arriba, un 5% de l’endeutament de l’Estat. Un 50% és administració central. El problema no som els municipis, i si s’hagués racionalitzat tot plegat una mica més bé no s’hauria generat un deute molt molt gran.

-Però potser s’han fet massa coses que potser no calia?

-Cert. Cada ajuntament ha fet la seva piscina coberta, el camp de gespa artificial o obres que tenien un cost molt elevat i a la llarga un manteniment important.

-Mala gestió doncs?

-Sí, i parlo des d’un ajuntament que està endeutat i amb sentències econòmiques per una mala gestió que no hem fet nosaltres.

-Endeutats?

-Ens hem trobat tres sentències que ens escanyen i molt. Una primera que ens obliga a pagar 2.560.000 euros, i una segona d'1.166.000 euros. Això ho vam haver de començar a pagar el 2011 i aquest any 2013, entre i una sentència l'altra, hem hagut de pagar 622.000 euros. O sigui, més d'un 10% del pressupost de l'ajuntament.

-I la tercera?

-El mes de gener de l’any que ve cau una sentència a l’Ajuntament que, per la part baixa, cosa que no ens traurà ningú, serà de 800.000 euros.

-I la part alta?

-2,4 milions, a part de la variació amb interessos.

-Això son moltíssims diners. D’on surt, i de qui?

-D’una decisió de l’any 84, que és complica en el procés de normes de planejament del municipi l’any 95 i es passa diversos anys en els tribunals.

-Es pot tancar a Navàs doncs un pressupost en positiu?

-Nosaltres, i malgrat tot, des que hi som així ho hem fet. No podem gastar el que no tenim i hem de tornar el que devem. I les dietes, per exemple o despeses per actes d’ostentació les hem eliminat.

-El pressupost de la primera Festa Major el va reduir de cop. I va organitzar un àpat general a la plaça amb una dinar popular amb productes càrnics de la zona i per a tothom. Al final, els veïns és van cruspir no una sinó dues vedelles. És una manera de reduir despeses i fomentar la participació de tothom, sens dubte.

-Sí, ho vam fer i crec que la gent hi va participar, que és del que es tracta.

-Sí, i una manera molt econòmica... vaja, d’esquerres i assembleària, d'això no hi ha dubte.

-Ja li ho he dit abans, som d’esquerres.

Jaume Casals, alcalde de la CUP de Navas Foto: Nació Digital

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació