Albert Pont: «A l'Estat no li quedarà més remei que utilitzar la força»

Albert Pont publica "Addendum". Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Albert Pont hauria pogut ser membre del cos diplomàtic espanyol. Va opositar i opositar, però no se'n va sortir. Per català i per ser de classe mitjana, dues característiques que no es donen gaire entre ambaixadors i cònsols espanyols. En vista de la impossibilitat d'acomplir aquest somni, va reconduir les seves inquietuds cap al món de l'empresa, sense perdre de vista la perspectiva de les relacions diplomàtiques internacionals.

Precisament aquesta perspectiva va ser la que li va permetre publicar el 2012 el seu primer llibre, Delenda est Hispania (Viena Edicions), un dels llibres de capçalera de l'independentisme recent, del qual ja se n'han publicat fins a vuit edicions. Des d'aquest setembre és el nou president de la patronal independentista Cercle Català de Negocis (CCN), i ara ha publicat Addendum. L'endemà de la independència, que amplia algunes de les reflexions que feia en el primer text, sobretot en qüestions tan concretes com el repartiment del deute, la nacionalitat dels nous ciutadans catalans i el reconeixement internacional de l'Estat català.

- Secessió i independència. Sosteniu que Catalunya ja s'ha secessionat, però que encara no s'ha independitzat. No són conceptes sinònims?

- No ens trobem davant d'una ruptura, sinó davant d'una secessió progressiva, com va passar a Eslovènia. El trencament ja es va fer amb la Declaració de Sobirania del gener. A partir d'aquí, hem entrat en un període de transició que ens està duent a la independència, durant el qual anem construint estructures d'Estat i, progressivament, anem assumint funcions d'Estat, encara que l'Estat espanyol no ho vulgui.

- La "transició nacional", doncs, era això?

- La independència és la substitució d'un Estat per un altre en les relacions internacionals d'un territori. Nosaltres no ho farem d'un dia per l'altre, sinó que ho anem fent progressivament. Anem assumint mica en mica competències d'Estat, fins que un dia les tindrem totes. Tot i que hi ha qui es pensa que la secessió serà una cosa traumàtica, el trencament ja està fet, des d'un punt de vista estrictament jurídic. No cal esperar gran cosa més, perquè no hi ha massa més. Ara ens trobem a mig camí entre la secessió i la independència, i sent espanyols, podem anar assumint competències d'Estat progressivament.

- Si proclama la independència, l'endemà la Generalitat tindrà prou gent per enviar arreu del món per aconseguir reconeixements?

- Això mateix és el que estem treballant amb el Diplocat, el servei exterior de la Generalitat, formant els diplomàtics de l'Estat català. Aquest any ja hi ha hagut una primera convocatòria, i les coses estan anant tan ràpid que al gener n'hi haurà una segona. Es va de pressa, a velocitat de creuer, malgrat que la població no sigui conscient de les coses que s'estan fent.

- L'independentisme està poc acostumat a pensar en termes d'Estat?

- Volíem un Estat sense saber què era. Ens pensàvem que la independència era una cosa utòpica, romàntica..., però la crua realitat és molt diferent.

- Aquest Onze de Setembre, la Via Catalana es va estendre a la Catalunya Nord i al País Valencià. Van ser dos errors d'Estat?

- Abans de la Via Catalana, vaig mostrar-me molt recelós de travessar les fronteres, sobretot pel nord. Perquè França mira amb lupa tot el que fem. Però finalment no li va acabar donant la més mínima importància, tot i que no els agradava. I és que la independència de Catalunya no té per què afectar negativament a França, però sí que situa a Espanya en una situació molt complicada.

- En cas d'independència, també augureu que Espanya deixarà podrir el reconeixement internacional de Catalunya.

- És que Espanya va trigar 80 anys en reconèixer la independència de les Províncies Unides, l'actual Holanda! I la gent pensa: "Pobres holandesos!" Doncs la veritat és que als holandesos tant se'ls en donava, van anar fent la seva vida, relacionant-se amb la resta de països amb normalitat. I l'únic que no el reconeixia era Espanya.

- Si Catalunya s'independitza, es podria donar el cas que països com Letònia o Lituània la reconeguessin, però no pas Espanya ni França?

- Seria el millor que ens podria passar. Que ens reconeguin entre vuit i dotze països durant la primera setmana, amb possibilitats d'ampliar-ho a vint en qüestió d'un mes. Si durant el període de transició de la independència al ple reconeixement internacional, ni Espanya ni França no ens reconeguessin, voldria dir que Catalunya continuaria sent una regió d'Espanya i, per tant, membre de la UE. En aquest cas, no es veurien afectades les nostres relacions amb Europa, mentre que la Generalitat podria anar negociant directament amb Brussel·les. El que seria més complicat seria que, d'avui per a demà, ens donessin la independència.

- Catalunya haurà de fer en algun moment un "salt al buit" per sortir d'aquest atzucac?

- Sí, i ara s'ha de mirar de minimitzar. Si Espanya no reconeix la independència de Catalunya, estarà obligada a continuar assumint funcions de sobirania a Catalunya. Quines? Totes aquelles que no li hagi tret la Generalitat. Encara que Catalunya talli l'aixeta del finançament, Espanya haurà de continuar pagant les pensions. Perquè tu pots decidir deixar de pagar a Espanya, però si Espanya no et reconeix com a Estat independent, no pot deixar de pagar als aturats, pensionistes... I què haurem de fer? Pressionar Espanya perquè deixi de pagar, perquè així t'estarà reconeixent la independència. És complicat, però hi ha aquesta incertesa.

- És creïble que Espanya acabi recorrent a l'exèrcit per garantir la unitat del país?

- Si les coses es fan com s'han de fer, a l'Estat espanyol no li quedarà més remei que utilitzar la força. El que passa és que l'Estat espanyol és molt llest: no enviarà els tancs o la Guàrdia Civil o l'exèrcit. El Tribunal Constitucional tombarà la consulta. A partir d'aquí, si la Generalitat organitza la consulta tant sí com no, l'Estat aplicarà l'article 155 de la Constitució i suspendrà parcialment l'autonomia de la Generalitat en tres competències concretes: Mossos d'Esquadra, educació i mitjans de comunicació. Es carregarà la immersió lingüística per fer sortir la població al carrer i, llavors, utilitzarà els Mossos perquè apliquin la Constitució espanyola. És a dir, si algú deté el president Mas, no serà la Guàrdia Civil, sinó que seran els Mossos. A partir d'aquí, els Mossos hauran de dir a quina autoritat volen ser fidels.

- Però tot plegat no serà res més que un afer intern espanyol.

- L'Estat espanyol podrà justificar-ho com una qüestió interna sempre i quan això no suposi una amenaça per a la pau i l'estabilitat d'Europa, tant política com econòmica. En el moment que la independència de Catalunya suposi una amenaça per a la viabilitat de la integració europea, deixarà de ser un problema intern espanyol. Conseqüentment, no ens quedarà més remei que fer que aquesta secessió pugui ser una amenaça per a algú, per després poder-hi aportar la solució. Hem de saber jugar les nostres cartes. I Europa no s'hi implicarà fins que això vegi que va seriosament.

- Europa pot tenir la sensació que el procés català no va de veres?

- Hi ha hagut un abans i un després de la Via Catalana. Els més de dos milions de persones que van sortir al carrer són una imatge prou contundent. I és que hi ha països que no només accepten el procés, sinó que també els genera simpaties. Per exemple, els països de l'Europa de l'Est, des de les repúbliques bàltiques fins a Polònia, Romania i Bulgària, es troben que no han pogut créixer tan com es pensaven abans d'adherir-se a la UE perquè Espanya monopolitza les ajudes dels fons de cohesió. A més, Polònia veu que si Espanya quedés empetitida, seria la quarta economia del sistema europeu, i això vol dir una redistribució d'europarlamentaris a favor seu, de responsabilitats...

- Insistiu que el procés català no és una apel·lació al dret internacional, sinó un cas concret.

- És un cas molt específic, el català. Si hi ha algun retret que s'ha de fer a l'independentisme, és que no hem posat prou l'accent en la sobirania històrica de Catalunya i en la il·legalitat que va suposar la supressió de la sobirania de Catalunya amb el Decret de Nova Planta i el Tractat de Viena. Sí que al preàmbul de la Declaració de Sobirania al final s'hi va fer alguna menció, però el que és tracta és d'emfasitzar que, des del punt de vista del Dret Internacional, l'annexió de Catalunya per part d'Espanya va ser il·legal.

- Mas visitarà Israel d'aquí pocs dies. És un país clau per al procés català i per aconseguir les simpaties dels EUA?

- Sí. I per aconseguir part del finançament que necessitem.

"Rússia se'ns posarà en contra si reconeixem Kosovo"

A Addendum, Pont hi analitza un a un els cinc països amb dret a veto al Consell de Seguretat de l'ONU. És a dir, els països que podrien frenar del tot el reconeixement internacional de l'Estat català: els EUA, Rússia, França, el Regne Unit i la Xina. Alguns, amb interessos econòmics evidents a Barcelona; d'altres, sense una posició tan definida. Per tant, en funció de l'actitud que adopti l'Estat català en l'escena internacional, Pont augura que aquestes cinc potències podran mostrar-se favorables o contràries al nou estat. "Rússia no té per què tenir interessos a Catalunya, ni en positiu ni en negatiu. Crec que la posició de Rússia estarà coordinada amb la de Sèrbia: si Catalunya reconeix Kosovo, Sèrbia se'ns posarà en contra, i Rússia també. I algun altre país més, com Síria i l'Iran. En canvi, si d'entrada Catalunya no reconeix Kosovo i vetlla més per Sèrbia, Rússia vindrà rodada", afirma. "I passarà igual amb la Xina, que s'haurà de fer una declaració formal dient que el Tibet és un tema intern de Beijing. Per moltes ganes que tinguis de dir el contrari." Benvinguts a la realpolitik.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor