La fi de la doctrina Parot, mínim avanç en el procés de pau al País Basc

La política penitenciària de l'Estat espanyol s'haurà de revisar després de la sentencia d'Estrasburg | L'advocada Gemma Calvet apunta que la fiscalia “hauria d'instar d'ofici de manera urgent el llicenciament dels presos”

per Jordi Palmer, 21 d'octubre de 2013 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pancarta a l'Ajuntament d'Ondarroa reclamant el retorn dels presos d'ETA. Foto: Flickr / cyclonebill

Aquest passat diumenge, 20 d'octubre, van complir-se dos anys justos de l'anunci del cessament definitiu de les accions armades per part d'ETA, dos anys en què, tot i l'absència de violència, el procés de pau al País Basc amb prou feines ha avançat. Coincidència o no, just un dia després el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha derogat l'anomenada "doctrina Parot", una de les claus per desllorigar la política penitenciària que l'Estat espanyol aplica sobre els presos d'ETA.


Es coneix com a doctrina Parot la sentència del Tribunal Suprem que el 28 de febrer del 2006 va resoldre, en relació a un recurs presentat per l'etarra Henri Parot, que les reduccions de penes per beneficis penitenciaris s'havien d'aplicar a cada pena imposada per separat i de forma global. L'efecte pràctic d'aquesta doctrina era el d'impedir que un convicte per múltiples causes pogués beneficiar-se de les rebaixes de condemna per bona conducta, de tal manera que els condemnats acabaven complint una pena més llarga que la fixada segons l'actual ordenament jurídic.

Però la mateixa doctrina va ser qüestionada des del seu naixement, i va ser dilluns quan el tribunal d'Estrasburg va rebutjar el recurs del govern espanyol contra l'anul·lació d'aquesta pràctica penitenciària, una decisió que ha estat rebuda de forma diferent pels partits polítics catalans, per bé que si tots han acceptat que cal complir la sentència, tant CiU com PSC i PPC l'han lamentat.

I és que en el debat sobre la política penitenciària que ha d'aplicar el govern espanyol cap als presos d'ETA, just quan es compleixen dos anys del cessament definitiu de les accions armades, hi té molt pes la voluntat política del govern espanyol, en tant que utilitza com a mesura de força la intenció de fer complir als condemnats les màximes sentències possibles. Tant és així que l'executiu de Rajoy, de la mà del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, s'ha afanyat ha remarcar que la sentència dictada pel TEDH "només afecta a un cas concret" i ha subratllat que és l'Audiència Nacional espanyola qui decidirà "l'aplicació i la interpretació" de la decisió sobre l'etarra Inés del Río, mentre que en la resta de casos serà cada tribunal el que “decidirà si la doctrina de la sentència té possibilitat d'aplicar-se directament". Unes paraules que han quedat completades per les declaracions del ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que ha advertit que les possibles excarceracions "no significaran impunitat" i s'ha mostrat decidit a evitar en tot cas, “tant l'enaltiment del terrorisme com la humiliació de les víctimes”.

De fet, el paper de les víctimes de terrorisme és cabdal, i per això, segons assenyala l'advocada i diputada al Parlament per ERC Gemma Calvet, cal tenir molt present que la posada en llibertat de presos d'ETA un cop revocada la doctrina Parot, “no s'ha d'entendre com una sortida per impunitat, sinó perquè ja han complert els límits màxims previstos per a les seves condemnes”.


El govern prepara "enginyeria jurídica" per no acatar

Així mateix, en declaracions a Nació Digital, Calvet apunta que la sentència “torna a l'ordre democràtic la política penitenciària que s'aplica als presos d'ETA”, però alerta que l'executiu espanyol estudia “quina enginyeria jurídica aplica per no acatar”, tot i que al seu parer, “els presos haurien de veure revisat d'ofici el seu llicenciament i haurien de sortir de la presó demà mateix”. De fet, Calvet insisteix que la fiscalia “hauria d'instar d'ofici de manera urgent el llicenciament dels presos” i apunta que hi haurà casos en que “alguns presos hauran complert més condemna de la que els pertocava”, un extrem que podria donar lloc a “reclamar responsabilitats patrimonials”.

Sobre l'efecte que pot tenir la sentència d'Estrasburg sobre el procés de pacificació del País basc, Calvet assenyala que pot tenir un component positiu en tant que pot ajudar a “reconduir la paràlisi en la resolució del conflicte, perquè posa punt final al plantejament de tenir els presos antics com a ostatges”. Així i tot, apunta que “no serà un desllorigador de la voluntat política”.

L'AVT exigeix que no es compleixi la sentència

En tot cas, la derogació de la doctrina Parot pot portar a la posada en llibertat, entre d'altres, de Juan José Zubieta Zubeldia, únic supervivent de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del 1991, a causa del qual van morir deu persones. Per això, els col·lectius de víctimes de terrorisme han rebutjat la sentència, i un dels més influents, l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ha considerat que la decisió del TEDH “ha trencat l'Estat de dret” i ha arribat a exigir al govern espanyol que no compleixi la sentència.

En aquest sentit, Calvet ha volgut assenyalar que “és molt important deixar clar que es compleixen les condemnes íntegres amb els límits màxims de compliment que estableix el mateix estat de dret”, i que per tant, des d'una posició “d'absoluta condemna de la violència i solidaritat amb les víctimes”, cal apuntar que “una pena de presó no pot restituir una vida” i, per tant, ”no es pot fer servir aquest dolor per qüestionar la sentència del tribunal d'Estrasburg".

De fet, a dos anys d'absència de violència i sense haver resolt encara les peticions d'acostament de presos i d'alliberament dels presos amb problemes de salut, la revocació de la doctrina Parot pot significar un dels pocs canvis haguts en el camí cap a la fi definitiva de la violència política al País Basc.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació