Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Una família de senglars espatlla un tren de Rodalies

Una topada obliga un comboi direcció Manresa aturar-se a Terrassa i desallotjar els passatgers

per Quico Sallés, Terrassa/Manresa, 24 de setembre de 2013 a les 21:31 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sang, a tocar de les rodes del tren. Foto: QS/ND

Tocaven tot just les nou del vespre d'aquest dilluns quan el tren de Rodalies Renfe 4 direcció a Manresa va patir un sotrac fort, sec i contundent preavisat amb el xiulet dècimes de segons abans d'una suposada topada. La patacada va deixar sense llum els vagons, va provocar el trontoll dels passatgers i es va aturar en un no lloc entre Sabadell i Terrassa.


Ningú no sabia què passava. Tampoc ningú de Renfe, ni per megafonia interna del tren, en deia res de l'incident. Com sempre. Por, comentaris i preguntes a l'aire dels passatgers que es deixen traginar com ànimes cansades: "Esteu bé?". Tothom va deixar el que feia obligat pel gest brusc i abrupte del tren.

A empentes i rodolons, el comboi va poder arribar, a voltes sense llum, a voltes aturant-se uns minuts enmig d'estacions, a l'estació central de Terrassa. Allí, el maquinista va sortir de la cabina per ordenar als passatgers del primer vagó a desallotjar el tren.


El conductor va suposar que la gent que agafa el tren és normalment pacient i civilitzada -fins que un dia esclati i s'aixequi en armes tip del menyspreu i del maltracte- avisaríem la resta de passatgers. Així ho vam fer.

Abandonats de la mà de Déu, asseguts en una andana d'aquella mena de nau industrial, freda i inhòspita, lletja i lúgubre que és l'estació de Terrassa. El maquinista, burxat per uns quants passatgers que només volen un bri d'informació, respon a les preguntes. Dóna breus explicacions bufant i de mala gana, omple papers i fa el posat d'aquells que miren el bestiar com éssers acostumats a les patacades i a la mala educació. Narra que ha topat amb una família de set i vuit senglars que han espatllat el sistema d'alimentació del tren. Punt.


El tren marxa. A empentes i rodolons. Cap persona, ni d'aquells que a vegades apareixen guarnits amb petos, gossos i posat de vigilant d'autopista d'auto-xoc, ve a informar. Som carnassa. Víctimes d'una companyia amarada de monopoli i franquisme sociològic. Finalment, arriba un altre tren i arribem, uns quaranta minuts tard a Manresa. Això és Renfe. Això és misèria.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació