Catalunya té pressa

Des del Pertús fins a Vinaròs, el món ha vist impressionat com els catalans hem demostrat la voluntat de ser de forma clara, inclusiva i, sobretot, pacífica. Tres-cents anys més tard, els catalans encara sóm un dels pobles que van constituir Europa. El moment és ara.

per Quico Sallés, Barcelona | 12 de setembre de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Via Catalana, intergeneracional, a passeig de Gràcia. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital. 

"Després d'això goso dir que sí, que tot és possible i, a més, aviat". Aquest era el comentari d'un dels voluntaris de l'ANC que endreçava la Via Catalana en un dels seus trams. Una manifestació tan única com extraordinària que ha escrit dos missatges concloents dirigits tant al món com a les institucions catalanes: Catalunya vol ser un estat i, a més, té pressa. 
 
La imatge internacional de la Via Catalana, més enllà de demostrar una enginyeria social incommensurable, ha "impressionat" fins i tot al 1,6 milions de participants que han travessat Catalunya des d'El Pertús a Vinaròs. Un esdeveniment que passarà a la història com un èxit social inigualable i que s'haurà de traduir en un gest polític que faci factible la demanda expressada: ser un estat i anar per feina. Un seriós avís als representants polítics per tal que concentrin forces, posin negre sobre blanc el clam del carrer, fixin el rumb i arrenquin màquines sense més dilacions i sense més esperes. 
 
El món ha vist avui del que és capaç una nació que intenta entrar al segle XXI com un estat dinàmic, modern, organitzat i cívic. Espanya no ho ha volgut veure. Una detenció d'un exdiputat , una frontera precària amb furgonetes de la Guàrdia Civil, un atac feixista a la seu de la Generalitat a Madrid i un ministre de l'Interior posant en valor els que no s'han manifestat demostren la ceguesa supina d'un estat que evita fer res racional per evitar el que sembla ja inevitable. I a Catalunya, malgrat la complicitat del Govern perquè tot sortís com era previst, els polítics han quedat aclaparats del fort cop sentimental i polític en què s'ha traduït aquesta manifestació exemplar. 
 
Una Via catalana de 400 quilòmetres festiva, il·lusionant, familiar, inclusiva, unitària, divertida, èpica, emotiva, diversa, oberta, creativa i alegre però sobretot contundent, clara i concisa. Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, ho ha dit mentre s'entortolligava de l'emoció: "No esperarem al 2016"
 
Després de 300 anys i amb la legitimitat històrica de ser un dels pobles que va construir Europa, avui el poble català ha aixecat la veu per dir que té presa. 1,6 milions de catalans han sortit al carrer per dir al Govern i al Parlament que la independència no només és possible, sinó necessària i urgent. I el que és més punyent, l'1,6 milions de catalans han deixat clar que només depèn de nosaltres.

Milers de persones s'han unit a la Via Catalana. Foto: Jordi Borràs

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació