Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


«Guerra a Ultrança» contra el Borbó

per B.F. , Berga, 9 de juliol de 2013 a les 11:12 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La bandera negra a l'Ajuntament de Vic, aquest matí. Foto: Adrià Costa.

Talment com avui fa 300 anys, diversos ajuntaments del país han penjat la bandera negra contra el Borbó. En commemoració del Ban de la Junta de Braços que proclamava la "Guerra a Ultrança" el 9 de juliol de 1713, consistoris com el de Vic i el de Berga, han commemorat la decisió de prosseguir la guerra contra els regnes d'Espanya i França amb l'objectiu de conservar les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives que havien estat derogades arran del Tractat d'Utrech.


El 1713, Felip de Borbó va oferir a Catalunya la possibilitat d'una rendició incondicional, que implicava l'abolició tant de les Constitucions com de les institucions de govern per les quals el país s'havia regit en els darrers segles. Davant doncs d'aquesta tessitura, la Junta de Braços de la Diputació del General del Principat de Catalunya va decidir la declaració de la Guerra a Ultrança i la seva continuació fins a les darreres conseqüències era l'única via possible de salvació per a l'entramat de govern del país. Per a comunicar aquesta decisió el 9 de juliol del 1713 es va publicar el ban de Guerra a Ultrança:

" ARA OJATS TOTS GENERALMENT


Es fa saber, de part de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel·lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel·lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:

L’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.


Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.

Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.

Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel·lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.
"


La bandera negra, al balcó berguedà. Foto: Ajuntament de Berga.

La bandera negra a l'Ajuntament de Sant Hipòlit, aquest matí. Foto: Adrià Costa.

La bandera negra a l'Ajuntament de Torelló, aquest matí. Foto: Albert Alemany

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació