El lapao ja és oficial

El català de la Franja de Ponent és des d'avui llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental

per J.P./ACN, 24 de juny de 2013 a les 11:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Retolació bilingüe a Fraga Foto: ACN

La nova denominació del català que es parla a la Franja de Ponent, llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (lapao), és oficial des d'aquest dilluns. Així ho preveu la reforma de la Llei de llengües aprovada el passat 9 de maig per les Corts aragoneses amb el vistiplau del PP i el Partit Aragonés. La reforma va ser publicada el passat 24 de maig al Butlletí Oficial d'Aragó (BOA), i una vegada passats trenta dies, aquesta passa a ser oficial. Les múltiples formes de rebuig que s'han anat esdevenint en contra d'aquesta reforma no han evitat finalment que entri oficialment en vigor malgrat que el mateix ministre espanyol de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, va assegurar que el que es parla a la Franja és català.
 
Amb l'oficialització d'aquesta nova reforma de la llei de llengües d'Aragó queda derogada la que es va aprovar el 22 de desembre de 2009 per l'aleshores govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó i que reconeixia explícitament el català com una de les llengues de l'Aragó.
 
El fet que la nova llei comporti la denominació de lapao al català que es parla a la Franja de Ponent ha comportat en les darreres setmanes múltiples mostres de rebuig des de diferents àmbits . En aquest sentit, s'han aprovat mocions de rebuig, tant a ajuntaments catalans com el de Lleida com a ajuntaments de la Franja com el del Campell. La Diputació de Lleida i també la Diputació d'Osca han aprovat mocions en contra de l'acrònim.
 
A finals de maig es va celebrar una cimera d'alcaldes de la Franja de Ponent a Mequinesa (Baix Cinca) per tal de consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües davant la justícia. En total hi van participar una trentena de batlles, que van renovar la 'Declaració de Mequinesa' de fa 30 anys en defensa del català. Els alcaldes provenien de formacions polítiques com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés, CDF i fins i tot un del PP.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació