L'Alguer vol dedicar un parc a Rafael Caria

, L'Alguer | 19/06/2013 a les 18:41h
Arxivat a: Política, l'Alguer, Rafael Caria, IEC, Alguer
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/06/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Rafael Caria, a l'Alguer. Foto: IEC

El Municipi de l'Alguer dedicarà un parc en la seva àrea urbana a un il·lustre fill seu: Rafael Caria (1941-2008). Com a mínim aquesta és la voluntat expressada en un document presentat al President del consistori, fruit d'una iniciativa conjunta de majoria i oposició, en el qual s'especifica la necessitat de dedicar a Caria o un parc en l'àrea de Maria Pia (el quarter on residia), o "d'un espai prestigiós" al centre de la ciutat.

Rafael Caria –membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Creu de Sant Jordi– ha estat un dels activistes i estudiosos algueresos més actius dels darrers quaranta anys. Va néixer quan l'Alguer era encara sota el règim feixista, i durant els primers anys de democràcia, com molts seus conciutadans, va emigrar en cerca d'unes perspectives millors.

Després de l'experiència "continental" va decidir tornar a l'Alguer, on va entrar a treballar en l'aeroport per la companya aèria de l'Estat italià, Alitalia. Sempre més interessat per l'ànima catalana de la seva ciutat, al 1967 entra al Centre d'Estudis Algueresos, la més important associació algueresista d'aquell període. Al cap d'uns anys, gràcies a una beca d'aquesta entitat, va poder fer una estada a Catalunya, entrant així en contacte directe amb el clima repressiu que es respirava sota del franquisme, experiència fonamental per la seva actuació com a catalanista alguerès. Eren els anys en què a Sardenya prenia forma un independentisme inspirat en les lluites d'alliberament nacional del món colonial, i per Caria i altres sards i catalans eren mancomunats en una mateixa condició de pobles oprimits. Llavors va començar a prendre forma, amb una patrulla de companys –entre els quals l'actual president d'Ómnium Cultural de l'Alguer, Esteve Campus– un moviment cívic per la defensa de la llengua i de la cultura algueresa, que passés d'un discurs folklòric a un de polític.

Fins llavors l'alguerès era un fet casi exclusivament cultural, mentre Rafael Caria marca una diferència, perquè va expressar la voluntat d'utilitzar el català de l'Alguer com una llengua normal, és a dir, amb dignitat plena. Doncs quan Caria entrà al Municipi com a regidor independent dins de les files del Partit Comunista Italià, va començar a emprar, en els plens, l'alguerès.

En els anys següents, després d'haver trencat la col·laboració amb el PCI, aquest afany el va portar a protagonitzar iniciatives pel reconeixement dels idiomes minoritaris a Itàlia, entre els quals el català i el sard, fins a arribar l'any 1977 a anunciar, com a treballador de l'aeroport alguerès, els vols en català i sard. La companya aèria italiana, per la qual treballava, el va amenaçar d'acomiadament, un fet que el portà a encadenar-se davant la porta del terminal per protesta. Caria continuarà treballant en la mateixa companyia, malgrat encara avui els vols no s'anunciïn més en català, i tampoc en sard.

L'any següent naixia Sardenya i Llibertat, partit independentista i d'esquerres que mirava tant al procés de descolonització com a la realitat catalana, i al 1981 va obtenir tres escons en el consistori. A més de Caria, entraren al Municipi Carles Sechi –futur Síndic als anys noranta i ànima de l'Obra Cultural de l'Alguer– i Pere Lluís Alvau –actiu protagonista de la vida cultural ciutadana. L'aventura fou breu però històrica, signada tan per la defensa de la especificitat local com per la salvaguarda del territori davant de l'especulació edilícia, que llavors amenaçava àrees naturals com Port del Compte.

Avui la petició unànime del reconeixement –cívic, cultural i polític– de la figura de Caria és una senyal d'una certa convergència sobre la valorització de la cultura local i els llaços amb els Països Catalans que, d'aquí a uns anys, sembla ésser una característica de la política local. És també el reconeixement implícit als que han fet costat a Caria en les seves batalles, i a aquells que han pres com exemple aquesta figura de poeta, militant i estudiós de l'Alguer.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Mira
Anònim, 19/06/2013 a les 21:01
+0
-26
Que llegais a ser pesados y cutres, horess, con el tema del alguer, caalufos
Aquí també
Benet, 19/06/2013 a les 21:15
+9
-0
Al Principat també cadria que algun poble li dediqués un carrer o una plaça.
Mira
Montfort, 20/06/2013 a les 01:39
+11
-1
Que arribes a ser ase i burro, per llegir voluntariament i diariament notícies sobre temes que no soportes. T'ho dedico a tu querido espanyalufo: Visca els Països Catalans (inclòs l'Alguer)independents!!! I l'espanya pestilent s'enfonsa, s'enfonsa, s'enfonsa...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont | ND
Bernat Surroca
01/01/1970
La Fiscalia demanarà al Suprem una euroordre de detenció contra el president de la Generalitat si participa aquest dilluns de manera presencial en una conferència a la Universitat de Copenhaguen | L'advocat de Carles Puigdemont reconeix que hi ha un alt risc que sigui detingut si surt de Bèlgica | Roger Torrent proposarà demà al matí el líder de Junts per Catalunya per ser investit president
01/01/1970
Les actes de la policia espanyola descriuen l'activitat dels Mossos en els diversos districtes i en més d'un cas també relaten l'actitud dels votants cap als agents de la policia catalana.
01/01/1970
"Què significa això d''un sol poble'? Em sembla feixista, em sembla nazi", afirma Victoria Camps
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme