David Íñiguez: «El govern equipara nazisme i legalitat democràtica»

Aquest membre de la Associació d'Aviadors de la República justifica el retorn del diploma concedit per Llanos de Luna. No volen que se'ls barregi amb la División Azul

per Carles Batalla, Barcelona, 9 de juny de 2013 a les 19:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
David Íñíguez, a la seu barcelonina de l'Associació d'Aviadors de la República Foto: C.B.

David Íñiguez (41 anys), llicenciat en Història de l'Art i professor de Magisteri de la UB, és membre i col·laborador de l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR). L'entitat va adquirir protagonisme mediàtic (7.000 visites al Facebook) fa tot just onze dies  quan va tornar el diploma concedit per la delegada del govern Llanos de Luna en un acte a Sant Andreu de la Barca on també va condecorar un excombatent de la División Azul. L'associació, que ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona, està formada per uns 250 socis, uns 70 a la capital catalana, amb seu en un petit local al carrer Guifré (al Raval) i la resta a Madrid. Íñiguez i David Gesalí han recollit la història del col·lectiu al llibre "La guerra aèria a Catalunya (1936-39)", un intent de dignificar i reivindicar uns combatents "després d’anys d'oblit i silenci" en un moment en què les subvencions es van reduint.


Per què vareu retornar el diploma?
Ens varem assabentar que en l'homenatge de la Federació d'associacions cívico-militars a la Guàrdia Civil s'hi havia inclòs la División Azul i va sortir als mitjans que un dels pretextos que posaven la delegada del govern i el ministre de l'Interior era que havia estat un acte de reconciliació. Que de la mateixa manera que se li havia donat un diploma a la División Azul també se li havia donat als Aviadors de la República. Això és equiparar el nazisme amb la legalitat democràtica de l'any 1931. Per cert, el diploma tenia unes faltes ortogràfiques importants. A la junta varem decidir unànimement tornar-lo, ho va fer personalment el vicepresident.

Els va sorprendre que el tornéssiu?
Van dir que ho acceptaven però que no era un homenatge a la División Azul, que era un diploma, que de la mateixa manera que li van donar a ells ens l'havien donat a nosaltres i a la Guàrdia Civil de Tràfic o als paracaigudistes. Imagina't que el diploma l'hagués donat l'alcalde de Sant Andreu de la Barca, que és socialista, s'hauria pogut embolicar la troca. El merder ve perquè  hi havia la delegada del govern espanyol, sense la seva presència no hagués passat res, aquesta senyora va qualificar de nazis la gent que es manifestava al carrer i li tenien ganes. Nosaltres som apolítics, no volem entrar en una discussió però ens van mencionar, van dir que havien donat un diploma a la División Azul i un altre als Aviadors de la República, com si una cosa compensés l'altra. No podem entrar en aquest joc, no ho varem fer per cap motivació sinó per no veure involucrat el nostre nom amb el de la División Azul. I si haguéssim sabut que hi anaven veterans de la División Azul no hi haguéssim anat.


Us van avisar a última hora?
No sabíem ni que la delegada venia, sabíem que ens havien convidat oficialment a un acte i quan vas a un acte saps que caurà algun diploma, era un acte d'homenatge a la Guàrdia Civil, res més. Si hi hagués estat la Guàrdia Civil d’abans tampoc hi haguéssim anat. Molts són gent que van fer la mili o van pertànyer a un cos i s'han ajuntat per fer una associació cívico-militar.

La delegada del govern no va dimitir i Fernández Díaz va parlar de “reconciliació històrica”...
És el típic discurs de la transició, l'equidistància, sempre parlem que tots varem ser culpables, tu no em recordes Paracuellos i jo no et recordo Badajoz i equiparem una cosa amb l'altra. Molts dels qui van anar a la División Azul els van enviar a dit com el Berlanga i l'actor Luis Ciges, que sempre explica que no tenia alternativa, que els seus pares eren  republicans d'esquerres i els anaven a pelar, i què havia de fer?. Berlanga explica en broma que volia entrar a la División Azul i anar a lluitar a Rússia per lligar. Ningú té res en contra dels pobres que els van enviar a dit a morir però una divisió que va anar a lluitar al costat de les unitats de l'exèrcit nazi no es pot comparar amb els qui van defensar la legalitat.

Tant l'Amical Mathausen com la Neus Català advertien fa poc d'un fenomen creixent, el de la banalització/frivolització del nazisme...
Certament està succeint però és la inversió semàntica que es produeix molt sovint. L'any 1939 es va acusar els combatents republicans d'adhesió i auxili a la rebel·lió, és a dir, acusant-los del que havien fet ells mateixos, qui es rebel·la contra la legalitat democràtica són els generals insurrectes però en canvi declaren rebels els qui van defensar la legalitat. Aquesta inversió semàntica, durant la transició i ara amb la democràcia, en aquest postfranquisme, s'ha perpetuat. Fa uns anys De Cospedal li va dir 'feixista' al president Montilla, això ha augmentat fins al punt que ja no som feixistes els qui no ho som sinó que som nazis. Hi hauria d'haver alguna manera d'aturar-ho perquè els límits s'han superat amb escreix.

Zapatero va intentar tímidament un projecte de memòria històrica. Aquest terme s'hauria de recuperar, reinventar?
En l'època Zapatero el ministre Bono va fer desfilar un combatent de la División Azul i a un veterà republicà que havia lluitat a la resistència francesa i va fer el mateix, equiparar, que és el que han fet Llanos de Luna i Fernández Díaz, no és quelcom exclusiu del PP. S'intenta associar el 1931-36 amb el 1939, quan en realitat hi van haver uns generals que es van trobar uns diners damunt la taula i gràcies a això es van poder revoltar contra un règim legal. Malauradament la transició encara no s'ha acabat, tenim una monarquia col·locada per la dictadura i no sortim d'aquí. I quan a Catalunya hi ha la possibilitat democràtica del dret a decidir, ja veiem la resposta de la part més reaccionària d'Espanya.

Vivim en una autèntica democràcia?
Crec que és una democràcia en què no s'han assolit tots els valors democràtics, podríem dir que no és una democràcia representativa de tots els ciutadans sinó una representació democràtica en el sentit teatral.

Què feu a l'associació?
L'entitat neix a Catalunya a finals dels 70 per agrupar el contingent d'aviació que havia estat a les forces aèries de la República i reivindicar els seus drets, per ajudar-se entre ells. Als 80 van tenir una dura pugna amb el PSOE de Felipe González i al final s'aconsegueix, sota l'amenaça que s'anirà a Estrasburg, una llei d'amnistia, se'ls paguen els endarreriments i se'ls reconeix com a veterans dins l'exèrcit de l'aire en la reserva. Després d'un període de desorientació, el 1996 la seu passa del Passeig Lluís Companys, que van enderrocar per fer una pista de bàsquet, al local actual i la lluita ara és per divulgar i fer difusió sobre el patrimoni, la història, l'aviació a Catalunya. Hem intervingut en localització de bombes, hem ajudat a museïtzar aeròdroms, fem divulgació en publicacions, localització d'avions accidentats o actes com l'homenatge que es fa anualment a les víctimes de la guerra a Gandesa.

Quin paper van jugar els aviadors de la República durant la guerra?
Van defensar la legalitat. Hi havia els qui ja eren veterans abans de la guerra, que eren la majoria, i els qui abans de la guerra només podien ensabonar i netejar els avions i van poder fer un curs de pilot. Això comportava una certa democratització de l'aviació, es van obrir convocatòries d'aspirants a totes les especialitats i hi va entrar un planter de gent jove de classe social mitja-baixa. Aquesta gent va poder complir el somni que tenia de jove de veure les pel·lícules èpiques de Howard Hughes dels cavallers de l'aire de la Primera Guerra Mundial. Aquests nois s'hi van deixar la pell i van lluitar en inferioritat de condicions contra l'aviació italiana, la del bàndol nacional i la Legión Cóndor. Molts dels veterans amb qui hem parlat diuen que eren ells els qui tenien l'avió que podia evitar el bombardeig, ho feien per responsabilitat.

Hi havia un perfil d'aviadors?
No, era gent molt variada, els més joves eren de ciutats una mica més industrials, València, Madrid, Barcelona,  hi ha un planter important, gent jove amb il·lusió.

Eren professionals o amateurs?
Hi ha veterans d'abans de la guerra molt capacitats i tot aquest planter al qual se li dona un excés de responsabilitat, gent d'entre 18 i 21 anys, molts dels quals es formen a la Unió Soviètica o França. És la mentalitat de forjar una nova aviació des del no res, igual que l'exèrcit popular, sabent que l'armament italià i alemany és superior en quantitat, també sabem per arxius i documentació que el material que venia de Rússia no era tan excepcional com es pensava, hi havia problemes en les matèries primeres i en la qualitat dels avions que venien de Rússia i dificultats per adquirir material. Anglaterra i França s'ho miraven, els serveis d'espionatge britànics coneixien amb detall cada vaixell que desembarcava en zona nacional i totes les armes que s'hi descarregaven, es va estrangular la República en quant a armament i en canvi amb Itàlia i Alemanya la permissivitat va ser absoluta.

La guerra a l'aire va ser igual o més cruenta que al camp?
Les dues van ser similars, el que passa que morir en segons quines circumstàncies damunt d'una màquina a 500 km/hora, veient com t'estàs cremant o saltant i veient que el paracaigudes no se t'obre no és tan agradable. Els combats son bastants acarnissats, hi ha xocs d'avions com en la Primera Guerra Mundial, avions que quan aterren porten enganxats trossos d'altres, hi ha violència, de fet és combat de caça, caçar l'home, és molt inhumà disparar a una màquina i saber que a dins hi una persona. Potser és més impersonal la guerra a les trinxeres que el combat de caça.

Hi ha algun país referent en homenatges als aviadors?
Anglaterra, per exemple a la catedral de Sant Paul té una dedicatòria als aviadors de la Royal Air Force (RAF). Churchill va dir una vegada que “mai tants han degut tant a tants pocs”, cosa que traslladat a Espanya seria “mai tants han estat tan oblidats”.

Recorda alguna anècdota dels aviadors veterans?
N'hi ha moltes, per exemple, gent que va combatre a Euskadi, allò va ser una cacera, els republicans no podien enviar armament, s'enlairaven i era com a l'Ebre, 5 o 6 contra 1 i seguien combatent. El cas de Josep Falcó, que ara viu a Toulouse i volava de nit per defensar la ciutat de Barcelona, li havien d'encendre bidons a l'aeròdrom o els fars del cotxe perquè no hi havia balises de llum. M'explicava que s'asseia a El Prat o a Sabadell dins del xato -un tipus d'avió- amb el telèfon, i quan sonava i li deien que venia aviació de Palma i engegava el motor. Aleshores, un mecànic català havia fet un tunejat als escapaments perquè no l'enlluernessin, s'enlairava per intentar buscar l'avió de nit i en tombava algun. Deia que els hidroavions que venien a bombardejar la costa catalana deixaven anar un fum blavós, ell s'hi apropava amb els llums apagats el mínim que podia i llavors el perseguia i el disparava, a combatre i cap a casa. Com no hi havia suficients mitjans els aviadors també combatien al camp de batalla.

Alguna altra vivència especialment intensa?
El president de l'associació, l'Antoni Vilella, era mecànic i explica que de l'estrès i els nervis que passaven durant el combat, quan l'avió aterrava, el pilot estava literalment desfet, i demanava que no li traguessin de seguida les corretges, que el deixessin descansar. En una ocasió, van bombardejar l'aeròdrom i ell estava tombat a terra, saltant per culpa de les explosions i amb les ungles gratant a terra per buscar un forat per aixoplugar-se de les bombes. Al bàndol republicà hi havia la 'patrulla campesina', un d'ells era Esteban Corbalán, pare del jugador de bàsquet del Madrid..Les proves no eren molt exigents en quant a cultura general però sí hi havia un examen físic exhaustiu, sobretot amb la vista i en la forma física. Hi ha aquesta dicotomia entre els aviadors joves i els Grandes de España que porten 1.500 hores de vol i ja són pilots abans de la guerra, com per exemple el fill del duc de Sotomayor, el Comte de Sert que és català, el subtinent príncep italià Alfonso Caracciolo...tots aquests aristòcrates moren a mans d'aquests nois joves republicans de classe modesta o baixa.

Veu utòpica la Tercera República?
No sé si veiem més utòpica una Tercera República espanyola amb una Catalunya federada o una Primera República catalana independent, no ho sé, és un tema polític.

Són partidaris del dret a decidir o a l'entitat hi ha diferents opinions sobre aquesta qüestió?
Aquí no som de Chacón ni de Navarro, ho tenim clar, personalment crec que ens hauríem de dir Associació d'Aviadors de la República Catalana. Hem tingut entrebancs amb la delegació de Madrid perquè tenien suspicàcies sobre el procés sobiranista. Varem tenir una reunió aquí, va venir gent de tot Espanya i hi havia una certa preocupació latent pel tema però ara les relacions han millorat. Sobre el dret a decidir, tots hi estem a favor, lògicament.

3a Esquadrilla Katiuskas Foto: ADAR

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació