Los mismos
Per Capità d'allonses el 27 de maig de 2013 a les 10:45
Son los mismos perros pero con diferentes collares
Cal dir-ho!
Per Anònim el 27 de maig de 2013 a les 10:15
És curiós, o no, com el sobiranisme del nostre país fa aflorar el franquisme que han mantingut molts d'espanyols. Això que en diuen la transició espanyola solament va maquillar una mica de democràcia a Espanya, però, en el fons hi ha molt pòsit franquista. Solament cal constatar que a Espanya hi governa un partit fundat per franquistes, que a moltes viles espanyoles hi ha encara noms de carrers i monuments franquistes, la llei Wert és el més del més pur estil franquista...
Cal recordar que representà el franquisme per als catalans: Entre altres coses, a més de la mort i la violència, la destrucció de patrimoni col·lectiu, la prohibició i els intents, alguns reeixits, d'anihilament de la nostra llengua i cultura, crema de llibres en la nostra llengua, exili i inhabilitació de gent de molta vàlua, recordeu només un exemple recent, el recordat Dr Broggi, censura ridícula, no poder reunir-se més de "quatre" persones, un retrocés de molts d'anys en lleis i guanys socials que hem recuperat fa pocs anys, amb molt de retard respecte a altres països del nostre entorn...
En els fons als franquistes d'ara els fot que, després de tants d'anys i patiments, el nostre país es desperti i vagi en contra frontalment d'allò que desitjava el franquisme "una Espanya una (sic), grande i libre" uniforme i de pensament únic, on els catalans no hi hem cabut mai, si no ens espanyolitzavem abans, renegant de la nostra nacionalitat, de la nostra història i esborrant les bases del nostre futur.
Que ara surtin xitxarel·los com aquest paio i que l'unionisme li rigui les gràcies, malgrat l'apologia al terrorisme i a la violència que representa, ho diu tot.
Apologia del terrorisme
Per Anònim el 27 de maig de 2013 a les 09:49
Apologia del terrorisme per a intentar fotre més joc brut, l'espanyolisme no té aturador. El més trist és que alguns catalans ignorants caiguin en el parany espanyolista, quina pena tot plegat.
idiotes
Per gatemprenyat el 27 de maig de 2013 a les 08:26
Si, com els nostalgics del franquisme volen suposar, Companys era l'instigador i assassi de les actuacions criminals de membres de la FAI, si realment tot es centra nomes en la seva figura, no te sentit l'existencia de l'exili de milers de catalans. Segons la logica idiota dels nostalgics del franquisme, si tot era culpa de'n Companys i el franquisme era un regim tant assenyat i equilibrat mai s'hagues hagut d'exiliar gent com Josep Irla, o Pau Casals, per exemple. Cal recordar que en Queipo de Llano va amenacar publicament a Casals de tallar-li els bracos per a que no pogues tocar mai mes el violoncel? Tot aixo us ho escriu un net d'un avi que durant la guerra civil va haver de fugir a Londres perque era catolic. O sigui que, per favor, deixeu-vos d'idioteses, colla d'animals. Feu pena.
idiotes
Per gatemprenyat el 27 de maig de 2013 a les 08:16
El qualificatiu mes suau que se m'acut a tots aquells que directament o indirectament recolzeu al fet que Companys fos afusellat es aquest: idiotes. Sense ni tant sols entrar en arguments historics de que va fer o deixar de fer Companys ningu, absolutament ningu, ha de ser afusellat. L'odi i el menyspreu absurd contra Companys no hauria de tapar mai dels mais el fet de que qualsevol persona te dret a la vida. I es innegable que el motiu pel qual Companys fou afusellat era exclusivament politic. Els nostalgics del franquisme s'esforcen en centrar-se en la figura de Companys, aillar-la del context historic (i no em refereixo no nomes al periode 36-37), desprestigiar-la amb qualsevol insult imaginable i oblidar-se de la resta. Foteu molta pena, idiotes.
Companys nefast
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 21:57
Companys fou un home nefast que armà sediciosos i aplaudí amb les orelles la mort de catòlics i gent de dreta per part de les turbes rojes.
Prou de manipulacions i de sacralitzacions d'un poca vergonya exaltat en la película fastigosa "Companys, procés a Catalunya". Sort que els seus perderen la guerra, i això no ho perdonen!
Ja sabem com són els espanyols ...
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 20:03
no em sorprèn gens ni mica, els espanyols ho troben tan normal com les "gestes" dels seus amics Hitler Franco i Mussolilni, estan malalts!
TOTS AQUESTS...
Per Judas Priest. el 26 de maig de 2013 a les 19:37
...són els responsables dels videos que hi ha a la xarxa on es vol demostrar que els espanyols són de pura raça ària i descendents directes dels vikings. Busqueu-los, en aquests videos ciutadans espanyols neguen l´origen àrab de la població espanyola. Són videos molt divertits. En ells, els espanyols volen demostrar a la resta del món que els espanyols són majoritariament rossos i amb els ulls blaus.
idealitzat
Per Master of puppets el 26 de maig de 2013 a les 19:26
S'hi idealitza Companys perquè qui el va matar va ser un perseguidor de la llengua i cultura catalana, si l'haguessin afussellat els comunistes o la fai no es posaria el seu nom a cap estadi. la seva actuació a la revolta del 34 és per acabar amb la carrera política de qualsevol per sempre en un país democràtic, i sense parlar de tota la resta de la seva vida política
Es espanya.
Per Anònim2 el 26 de maig de 2013 a les 17:37
Un estat on el nazisme catolic a subtituit a la legalitat constitucional el nazis de avans son els democratas ara i els democratas d' ara son els nazis d' avans.
INDEPENDENCIA 2014
Per GALDRIC el 26 de maig de 2013 a les 17:15
NO ENS ESTIMEN.... NO HI HA CAP RAÓ LÔGICA PER CONTINUAR AQUEST CAPTIVAMENT D'OBLIGAT COMPLIMENT. S'ENTESTEN ELS NACIONALISTES ESPANYOLS....QUE BURROS!!....PENSEN QUE LA SOlÚCIÓ és l'aniquilació...i com els hi ha lluit la història...misèria. ARA ELS CATALANS ENS TOCA MARXAR per no PAGAR MES....I EN TOT CAS PAGAR NOMÉS PER CATALUNYA O POT SER NO PAGAR... VISCA LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA 2014!!
Comentarios
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 17:01
Por qué se borran los comentarios? Esto que es democracia a la butifarra con estelada ?
es ben clar
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 16:31
Tal i com canta Quico Pi de la Serra: si el fills de p. volèssin, no veuriem mai el sol.
fill d'un nazi
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 14:42
és fill d'un nazi... on no n'hi ha no en pot raijar...
Al anónimo de las 11,09 h
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 13:15
Muy erudita tu explicación que haces de Companys "El pajarito". Lo lógico, como dice el gran Herman Terstch, es que en aquél tiempo se le hubiera fusilado por sedicioso, traidor a España y por los hechos funestos que sucedieron durante su mandato. Otra cosa es la causa política que se hace con su muerte, es lo mismo que en la época romana se hizo causa política de Barrabás, es decir da lo mismo que el pajarito sea un personaje funesto por acción u omisión, lo importante es presentar su justo fusilamiento (por el juicio sumarísimo que se le hizo) como un martirio y encumbrar al personaje como mártir de la causa soberanista. Perfecto con la querella en Argentina, si se admite, que se haga un debate histórico por ambas partes, no de una sola parte como nos tiene acostumbrados TV3 y la prensa catalana unánime. Y que testifiquen los herederos de los fusilados en Cataluña durante su mandato, haber que tienen que decir. Para terminar, los hijos no tienen que cargar ninguna responsabilidad por los hechos de sus padre, lo digo por el erudito y magnífico Hermann Terstch
Algú que en sàpiga
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 12:33
Podríeu traduir aquesta piulada i passar-la al PE? Gràcies.
Anirem allà on ens escoltin
Per Jo el 26 de maig de 2013 a les 12:27
Sí senyors, el que van fer els franquistes s'ha de condemnar i castigar; a aquells que per la força van inventar-se lleis per matar, saltant-se els drets fonamentals de l'home. Garzón, des d'Espanya ja ho va voler fer i com encara queden persones d'ideals franquistes, suposo que descendents poderosos econòmicament gràcies a expoliacions, el van fer fóra d'Espanya. Si hem d'anar a Argentina, ho farem. És igual el lloc, però han de ser condemnats aquells que per la força van fer mal a tot un país. S'ha de netejat la pus de la ferida perque cicatritzi.
Pau Claris és l'únic president de la Generalitat separatista,
Per Blai el 26 de maig de 2013 a les 12:11
de pensament, paraula i obra.
Consti Ejpanyola
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 12:09
A la fi aquest tio té raó, i això ho devem a la gloriosa consti que vam votar, a la qual no es va voler remoure el passat.
Diferent van ser Alemanya i Italia, allà tots els partits nazis estan prohibits, però aquí no, per això encara es poden posar creus a la Division Azul.
Són imprescindibles
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 11:34
Aquesta gent ens és absolutament imprescindible per fer obrir els ulls als catalans cecs d'espanyolisme. Deixeu-los, sense ells no hi hauria independència. Els perillosos són els Durans i Lleides. I n'hi ha tants!
Sr Tertsch, per curiositat
Per Anònima el 26 de maig de 2013 a les 11:11
Si us plau, ens podria dir la llista completa d'aquestes ejecucions que "hauria aplaudit tota la democràcia"?
Companys
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 11:09
“El pajarito”. Éste es la apodo por el que se conoce a un personaje tenebroso y oscuro, que causó miles de asesinatos a causa a su cobardía y falta de coraje, y que tan sólo demostró un poco de valentía en el momento de su muerte. El personaje en cuestión no es otro que el actualmente venerado hasta el aburrimiento Lluís Companys i Jover, «El Pajarito» ( 1 ).
La biografía de Companys es extensa y compleja, y repasando su militancia política sorprende la falta de una línea ideológica clara, pasando de ser un abogado de anarquistas a ser miembro destacado del partido derechista de Melquíades Alvarez o abanderado de la izquierda más independentista. Actualmente la palabra que podría definir a este personaje sería la de «trepa», es decir, aquella persona que desprovista de ideología política lucha para conseguir llegar al máximo de sus ambiciones políticas sin ningún tipo de escrúpulo.
Lluís Companys i Jover nació en Tarrós (Lleida) el 1883, estudió derecho en Barcelona y de joven contactó con grupos lerrouxistas. Su falta de fe catalanista lo llevó a militar en el Partido Reformista de Melquíades Álvarez (político asturiano de extrema derecha que murió asesinado en la prisión Modelo de Madrid en 1936), su adscripción españolista y derechista duró unos años, de 1912 a 1915, lo suficiente para ver que no podía colmar sus desmesuradas ambiciones de poder y de gloria.
El 1917 pensó en crear su propio partido, el Partido Republicano Catalán, junto con Marcelino Domingo (futuro ministro español de Agricultura, Industria y Comercio y Francesc Layret (“el chico del azúcar”, asesinado el 1920 en Barcelona por miembros del Sindicato Libre), y lo llevó a defender grupos de pistoleros anarquistas acusados de asesinatos. Durante estas fechas los militantes anarcosindicalistas conocen a su defensor por el apodo de “Pajarito” (por lo bien que “piaba” defendiendo las tropelías de aquellas pandillas de desarraigados). Su radicalización y la vehemencia con la que defendía a los criminales le llevó a su detención en 1920, siendo encarcelado en Mahón (en la prisión de la Mola) por provocador y por alentar el uso de la violencia.
Liberado poco después fundó la «Unión de Rabassaires», a partir de una idea del pagès Francesc Riera (alcalde de Martorell), y tuvo una destacada actuación con ocasión de la Ley de Contratos que motivó la radicalización campesina y el enfrentamiento con las clases acomodadas y derechistas de la burguesía catalana (lo que en la actualidad representaría Convergència). La agitación del campo fue muy intensa y los conflictos entre “rabassaires” y jornaleros, por un lado, y propietarios, por otra, condujo a Cataluña a una incensante espiral de tensión.
Companys se radicaliza cada vez más, y cambia su talante anarquista por una ideología mezcla de independentismo y de anarquismo-marxismo, alimentada por su afán de protagonismo. El 1930 entró a formar parte del Comité Revolucionario de Cataluña y participó en la fundación de Esquerra Republicana de Cataluña. A partir de este momento sus ambiciones se ven colmadas, y empieza una carrera política en aumento (concejal del Ayuntamiento de Barcelona en 1931, gobernador civil de Barcelona, diputado al Parlamento español y al catalán en 1932 y ministro de la Marina de España en 1933). Pero la culminación de sus sueños llega el año 1934, con la muerte del Presidente Macià. Es entonces cuando Companys es nombrado presidente de la Generalitat Republicana, con la oposición de los miembros de la Lliga (encabezados por Francesc Cambó), y protagonizará uno de los episodios más negros y oscuros de la vida de Cataluña: el 6 de Octubre.
El 28 de junio murió Joan Selvas, Consejero de Gobernación, y fue inmediatamente sustituido por el radicalizado Josep Dencàs (miembro de Estat Català, grupo integrado dentro del Esquerra Republicana). El dos de octubre el gobierno Samper, dimite y Lerroux es el encargado de formar nuevo gobierno. Entraron a su gobierno tres miembros de la CEDA -la derecha española-, y las izquierdas, no pudiéndolo soportar, convocan huelga general. Se en este contexto que Companys (3) arrastrado por su mesianismo y por los consejos de sus hombres de confianza más nacionalistas (Dencàs, principalmente) decretó a las ocho horas y diez minutos del 6 de Octubre el Estado Catalán dentro de la República Española (4).
Companys pretendía iniciar una revolución izquierdista con la ayuda de los miembros más radicalizados del nacionalismo catalán (Dencàs y sus pelotones, Compte y los miembros del CADCI, etc), que junto con un levantamiento en toda España (la revolución sólo triunfa a Asturias) (5), terminara con el gobierno derechista de Lerroux (6). Grupos nacionalistas organizaron concentraciones paramilitares («Nosaltres sols», «Partido Nacionalista Catalán», «Jóvenes de Estado Catalán», etc) en la plaza Universitat de Barcelona, para conseguir el apoyo de la juventud a la insurrección.
Los hechos del 6 de Octubre terminaron el día siguiente, cuando Companys se rindió al General Batet (7).Cuatro disparos, un militar y un par de nacionalistas muertos en el local del CADCI (Jaume Compte y González Alba) es el resultado de aquella alocada aventura de Companys (. Los desesperados intentos que “El Pajarito” había hecho por radio para que los catalanes acudieran a apoyarlo, fracasaron. Se quedó sólo. Ni sus compañeros anarquistas acudieron a salvarlo. Fue detenido y condenado a treinta años de prisión. La aventura acabó cómicamente cuando Dencàs y otros miembros de Estat Català y ERC huyeron por el alcantarillado de la Generalitat en una aventura tragicómica que los llevó hasta Italia.
Pero el febrero de 1936 las izquierdas ganan las elecciones y Azaña formó el nuevo gobierno de la República y liberó a Companys, que vuelve a la Presidencia de la Generalitat. Los hechos se precipitaron en Cataluña, caen los primeros hombres de derechas asesinados (los hermanos Miquel y Josep Bahía el 28 de abril de 1936), se empiezan a quemar iglesias y las amenazas se vuelven realidad por todas partes y el levantamiento militar del 18 de julio hace despertar en Cataluña una revolución anarquista que ocasionó miles de muertos. El fracaso en Barcelona de la insurrección lleva a los miembros de las izquierdas a organizarse a través del “Comité de Defensa Confederal”, dirigido por Durruti y García Oliver. Los amigos de Companys exigieron al Presidente el reparto de armas y éste no sólo no se opuso sino que lo alentó (treinta mil fusiles, ametralladoras y cartuchos fueron repartidos entre las masas). El resultado fue la locura, la muerte y la destrucción (9).
La aparición de comités de todo tipo, formados por miembros del Frente Popular (militantes de ERC, de la CNT y otros) los abocó a tomar el poder por la fuerza. El comisario de orden público, general Escofet, dimite de su cargo por que no se quiere hacer responsable del desorden y de las muertes. Companys reúne a sus consejeros y se alegra de la Revolución. Les ofrece el poder. El crimen y la anarquía son recompensados por el Presidente de la Generalitat, quien creó personamente el “Comité Central de Milicias Antifascistas”, auténtico poder durante aquellos años.
En enero de 1939 se exilió en Francia, pero fue detenido por la Gestapo, entregado a las autoridades españolas y sometido a un consejo de guerra. Fue fusilado el 15 d ‘octubre de 1940 en el Castillo de Montjuic. Parece ser que fue el único momento de gallardía de su vida, cuando ante el pelotón de fusilamiento pidió descalzarse para tocar con sus pies desnudos la tierra catalana, que tanto le había hecho sufrir.
El general Franco alagó a Companys al darle la oportunidad de redimirse con su ejecución. Es posible que si se le hubiera perdonado, en la actualidad Companys sólo sería un mal recuerdo para todos los catalanes.
Codi penal.
Per Vicenç Rmamoneda el 26 de maig de 2013 a les 10:48
Codi penal.
Article 510
1. Els qui provoquin a la discriminació, a l'odi oa la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional , el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa, seran castigats amb la pena de presó d'un a tres anys i multa de sis a dotze mesos.
2. Seran castigats amb la mateixa pena els que, amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat, difonguin informacions injurioses sobre grups o associacions en relació a la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa.
Article 578
El enaltiment o la justificació per qualsevol mitjà d'expressió pública o difusió dels delictes compresos en els articles 571 a 577 de aquest Codi o dels qui hagin participat en la seva execució, o la realització d'actes que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes dels delictes terroristes o dels seus familiars es castigarà amb la pena de presó d'un a dos anys. El jutge també pot acordar en la sentència, durant el període de temps que el mateix assenyali, alguna o algunes de les prohibicions previstes en l'article 57 d'aquest Codi.
Aviam si se li aplica aquests articles a en Hermann Tertsch o només es paper mullat!
ES LA LLEI.....
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 10:31
ES LA LLEI....
Si senyors NERON també en va signar una la de MATAR TOTES LES CRIATURES a...CUMPLIR LES LLEIS DONCS....com a CATALANS QUE SOM!!!. i...perque certa gent TIRANS INVASORS I ELS BOTIFLERS QUEDEN CONTENTS.....
VIVA LOS TIRANOS INVASORES ESPAÑOLES I CASTELLANOS también LOS BOTIFLERS CATALANES....VIVA!!,
estais CONTENTOS VERDAD?
Tertsch i cia.
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 10:25
Tertsch, Alaman Castro, Vidal Quadras, Aznar,etc etc. Nostàlgics del "españolisimo Garrote Vil" i demés metodologies primitives d'imposar l'espanyolisme al poble català.
Coño
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 10:23
Coño me ha desaparecido el Post.Que pasa que ya lo habéis contratado ?En esta cosa hay censura como en la Dictadura. Supongo que esto sí lo publicareis.
Té tota la raó
Per Anònim el 26 de maig de 2013 a les 09:56
Només cal saber d'història i coneixer la vida i cap miracle de l'ex ministre de Marina espanyol Companys.