Una estudiant italiana comparà l'aranès i el ladí

Els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres

| 21/05/2013 a les 13:13h
Arxivat a: Societat, Val di Fassa, Vall d'Aran, ladí, Aranès, aranès
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/05/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Michela Giovannini, estudiant italiana de 27 anys, està fent un doctorat a Lleida sobre les similituds entre l'occità a la Vall d'Aran i el ladí de la Val di Fassa, a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud, gràcies a una beca de la universitat de Trento.

L'estudi conclou que, tot i que els dos territoris tenen 10.000 habitants, a la Val di Fassa parlen ladí (una de les variants del retoromànic, oficial a Suïssa) unes 6.000 persones mentre que a la Vall d'Aran només 2.500 parlen aranès.


Totes dues són llengües llatines i els dos territoris són valls petites, molt turístiques i frontereres. La Vall d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès. La Val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià i l'alemany.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

????
Anònim, 21/05/2013 a les 13:25
+18
-5
Això també li podia ser jo. Respecte el nombre de parlants a l'Aran, no és que els aranesos hagin abandonat la llengua, sinó que hi ha molt d'espanyoleitor. I ja sabem que aquests rarament s'integren.
???????????
Anònim, 21/05/2013 a les 13:35
+6
-0
La notícia està ben redactada?

L'estudi compara l’occità de la Vall d’Aran i el ladí de la vall de Fassa, que es parla a les Dolomites italianes. La Vall de Fassa disposa d’un context social i geogràfic, i d'unes particularitats sociolingüístiques, que es poden comparar amb els de la Vall d'Aran.

Però, l'aranès és occità i la parla de la Vall de Fassa és ladí. I ambdues llengües provenen del llatí, cosa que la sap tothom.
Ladí
Anònim, 21/05/2013 a les 13:38
+7
-0
El ladí, retoromànic o romanx, a més de parlar-se a la vall dels Fassa, a Trento, es parla i és plenament oficial a Suïssa. És com si l'occità fos oficial i ensenyat normalment a les escoles d'Occitània. La vitalitat de l'occità aranès seria, amb tota probabilitat, tota una altra.
Jajajaaja
Anònim, 21/05/2013 a les 14:28
+2
-18
También hay unos cuantos catalanes y tampoco se integran muy mucho que digamos.
Com?
Anònim, 21/05/2013 a les 14:33
+8
-0
"Creu que provenen del llatí"? Però d'on es pensa que provenen? Del Lapao? De l'arameu? Això és un estudi o és un "ola ke ase"?
Si us plau, caldria una mica de rigor abans de publicar certes coses.
llatí?
Anònim, 21/05/2013 a les 14:39
+7
-0
Què vol dir "creu que provenen del llatí"? No és qüestió del que cregui ella. Quin nivell!!
Pareu compte
Anònim, 21/05/2013 a les 14:59
+6
-2
Un s'ho rellegeix i arriba a la conclusió que la notícia és el criteri amb què Nacio Digital tria el que considera notícia.

El cas és que la ciència filològica ja ha establert des de fa la tira d'anys que l'aranès i el ladí són llengües romàniques (cosa es recorda al principi del segon paràgraf) i ara resulta que aquesta estudiant "creu" que, efectivament, provenen del llatí. Gràcies noia: acabes de descobrir el Mediterrani.


Si fos el cas que ella no tingués clar que les dues llengües vénen del llatí i ho volgués comprovar o rebatre, llavors sí que seria una notícia

El que no pot ser és que ella ens digui que "creu" que vénen del llatí ambdues llengües i que Nació Digital focalitzi la noticia en això.

Altra cosa és que, partint d'una cosa que ja se sap, aquesta estudiant es dediqui a comparar les dues llengües als efectes que siguin. Però la redacció de la notícia no ho deixa entreveure.
La saviesa del refranyer popular
Jordi M, 21/05/2013 a les 16:01
+3
-3
Ja ho deien els nostres avis: 'Ladí i occità, comsi comsà'.
PREGUNTA
Eduard VF, 21/05/2013 a les 19:38
+3
-0
PREGUNTA: Jo tenia entès que el ladí era el castellà que parlaven els sefardís (jueus de Sefarad)

O és que, pot ser, son dues llengües amb el mateix nom? Si algú ho sap que, si us plau, m'ho expliqui. Gràcies anticipades.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos