Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La comunitat científica defensa les llengües d'Aragó

Un manifest adverteix que la llei de llengües condemna a la desaparició al català i l'aragonès

per Redacció/ACN, 16 de maig de 2013 a les 19:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pintada a favor de l'oficialitat de l'aragonès a Biescas Foto: Willtron

Membres de la comunitat científica i universitària estatal i internacional han subscrit un manifest que defensa el reconeixement i la dignificació de les llengües minoritàries d'Aragó, el català i l'aragonès, després de l'aprovació de la llei de llengües d'aquesta comunitat que ha passat a anomenar aquestes llengües Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (lapao) i la Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Prepirinenca i Pirinenca (lapapyp), respectivament. El text, que ja han subscrit 269 persones, la majoria de l'àmbit universitari, adverteix que la nova normativa lingüística d'Aragó "condemna aquestes dues llengües a la invisibilitat i a mitjà termini a la seva desaparició".

El manifest, promogut per l'entitat cultural Rolde de Estudios Aragoneses (REA) i adreçat a la comunitat científica, remarca que l'Atlas de les llengües en perill del món de la Unesco (2010) inclou l'aragonès com una de les quals es troben en aquesta situació, "possiblement una de les llengües de la Unió Europea que presenta pitjor futur per a la seva conservació". Per la seva banda, el text assegura que el català parlat a Aragó "sofreix una franca reculada i castellanització al no disposar d'instruments adequats per a la seva normalització".  Unes 100.000 persones -un 7% de la població d'Aragó- parlen una d'aquestes dues llengües minoritàries, fet que les converteix "un patrimoni immaterial de tota la humanitat" i per això el manifest defensa que "tots, i especialment els governs" han de ser responsables de la seva conservació. 



El document remarca que tot i que al 2009 les Corts d'Aragó van aprovar una llei d'ús, protecció i promoció "que reconeixia l'existència tant de l'aragonès com del català i garantia l'aprenentatge -voluntari- en l'ensenyament reglat i determinats drets dels parlants, entre ells el de dirigir-se i ser contestats per l'Administració -en determinats casos- en les seves respectives llengües", aquesta llei "mai s'ha arribat a aplicar".

El text denuncia que l'actual govern d'Aragó, del PP i el PAR, "desoint la normativa internacional" -Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries-, estatal -la Constitució espanyola- i el propi Estatut d'Autonomia d'Aragó, pretén, amb la derogació de la normativa del 2009, "aprovar una norma que nega l'existència tant de l'aragonès com del català i condemna a aquestes dues llengües -ambdues amb un important llegat literari i amb un interessant present creatiu- a la invisibilitat i a mitjà termini a la seva desaparició".


Davant aquesta situació, els signants del manifest volen manifestar públicament el seu suport "al reconeixement exprés de l'aragonès i el català parlat a Aragó, així com dels drets dels seus parlants, per a un desenvolupament públic normal d'ambdues llengües, en aplicació de la legalitat internacional en aquesta matèria i en igualtat de condicions amb la resta de les llengües d'Espanya, Europa i el món".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació