Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El Partit Popular valencià consuma la «imbecil·litat»

Emilio Attard va inventar l'expressió 'Comunitat Valenciana' durant la transició

per Víctor Maceda, 15 de maig de 2013 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Emilio Attard es va confesar autor de la 'imbecil·litat' del nom de 'Comunitat Valenciana' Foto: El Temps

Les Corts valencianes han aprovat aquest dimecres, amb el suport del PP i el vot en contra de tota l'oposició (PSPV-PSOE, Compromís i EUPV), el vet a qualsevol escrit oficial que no respecte “la denominació oficial de la Comunitat Valenciana” recollida a l'Estatut. Aquesta proposició no de llei implica la prohibició de l'expressió País Valencià –que fan servir partits polítics, sindicats i associacions de signe divers– i va en la mateixa línia que l'acord de reciprocitat signat dies enrere amb la Generalitat de Catalunya, pel qual TV3 es compromet a “ respectar les senyes d'identitat de la Comunitat Valenciana ”. El conseller de Presidència català, Francesc Homs, ja s'hi va referir d'aquesta manera durant el plenari del Parlament celebrat la setmana passada: en una de les dues ocasions que va citar el País Valencià, li va dir Comunitat Valenciana, i en l'altra, directament València.


Ja fa molts anys que els valencians arrosseguen un debat identitari que els populars, així que els interessa, revifen de nou a la recerca de vots o, com ara, provant d'aturar-ne la sagnia. Totes les enquestes situen Alberto Fabra ben lluny de la majoria absoluta, fins al punt que ni tan sols no podria governar amb els diputats d'UPyD, formació que segurament s'estrenarà a les Corts l'any 2015. La constitució d'un executiu tripartit és cada dia més plausible, motiu pel qual el PPCV s'afanya a esbombar el fantasma catalanista.

Triple disputa de la transició

La transició valenciana fou especialment tensa. La triple disputa –bandera, nom del territori i de la llengua– va caure del mateix costat, el dret, per la tebiesa dels socialistes espanyols –poregosos de reproduir el cas basc o català– i amb la pressió dels grupuscles d'ultradreta que atemptaven contra llibreries, agredien polítics o cremaven la bandera quadribarrada aprovada pel Consell preautonòmic l'any 1978. La vella denominació de Regne de València no tenia sentit tant per l'absència de rei propi com per la inclusió al Regne d'Espanya, i el nom de País Valencià –que mai no havia estat oficial però es remuntava al segle XIX, molt abans que Joan Fuster el defensara a 'Nosaltres els valencians'– remetia inevitablement a uns Països Catalans que tant la UCD com el PSOE van anatematitzar de seguida. Fernando Abril Martorell i Alfonso Guerra segellaren –a Madrid– el pacte sobre les senyes d'identitat valencians. País Valencià va quedar relegat al preàmbul estatutari, de rang inferior a la resta del text.

Fou precisament un diputat estatal de la UCD per València, Emilio Attard, qui va inventar-se l'expressió Comunitat Valenciana. Ho va confessar ell mateix, un dels principals atiadors del blaverisme, en una entrevista concedida al setmanari 'El Temps' el 14 d'octubre del 1991. “No entre a dir si procedia posar regne, país o la imbecil·litat de Comunitat Valenciana, que me la vaig inventar jo”, hi deia. “I ara hi ha el contrasentit que, quan fan la predicció meteorològica, diuen: 'La Comunidad tendrá frío'. Home, podem ser país o regne, però geopolíticament no som una comunitat”, reblava Attard. El pare del nom se'n va penedir al cap de pocs anys, però el PP valencià, en canvi, s'ha estimat més de consumar aquella imbecil·litat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació